Enric Casasses

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
És poeta, autor dels reculls "La bragueta encallada" (1972), "La cosa aquella" (1982, la reedició del qual li valgué el premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992), "Tots a casa, al carrer" (1992), "No hi érem" (1993, premi Crítica de poesia catalana 1994), "Començament de començaments" (1994), "Desfà els grumolls" (1994), "Calç" (1996, premi Carles Riba 1995), "Els nous cent consells del consell de cent" (1996), "D’equivocar-se així" (1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996), "Uh" (1997), "De la nota del preu del sopar del mosso" (1998), "Coltells" (1998), "Plaça Raspall. Poema en set cants" (1998, premi Ciutat de Palma de poesia 1999), "Canaris fosforescents" (2001), "Descalç" (2002), "Que dormim?" (2002), "Bes Nagana" (2011), "Diari d’Escània i Univers endins" (2013), "A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni plou" (2013), "T’hi sé" (2013), "Intent de comentar-hi el poema d’en Joan Maragall 'Soleiada'" (2014) i "El nus la flor" (2019, premi Lletra d’Or). Ha publicat també els reculls d’articles i de proses "El poble del costat" (2008) i "La foneria i el paperer" (2010). L'any 2020 publicà "Assagets, reflexions en vers sobre Niccolò Paganini, Antoni Gaudí i el sardanista Josep Blanch i Reynals". També ha realitzat diferents muntatges poeticomusicals de la seva obra, en col·laboració amb Manel Pugès ("El pa de navegar", 1999), Feliu Gasull ("La tonalitat de l'infinit", 2001), Pascal Comelade ("La manera més salvatge", 2006; "N’ix", 2010), el grup Triulet ("Tira-li l'alè", 2012) i Don Simon & Telefunken ("Orbiten", 2020), i ha estrenat dos espectacles teatrals, "Do’m" (2003) i "Monòleg del perdó" (2005). És autor de diversos estudis d’autors de la literatura catalana moderna i contemporània (Jacint Verdaguer, Josep Carner, Francesc Pujols, Juli Vallmitjana i Joan Vinyoli). L’any 2011 obtingué el premi Crítica Serra d’Or de traducció per la seva versió de "Le cornet à dés" (1916), de Max Jacob, el 2012 el Premi Nacional de literatura del CoNCA i el 2020 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Nom

Filtres

2008 - 200912010 - 20181
Restablir filtres

Configuració

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Monòleg del perdó
    (2004) Casasses, Enric
    A partir de les històries d'una pistolera de l'oest americà i de la protagonista d'un conte de Hans Christian Andersen, una actriu explica tota sola a l'escenari una rondalla sobre l'emancipació. Mentre discuteix amb l'autor, que l'acota quant a entonació i relació amb el públic, l'actriu s'adona de la importància de no creure d'antuvi cap valor inculcat prèviament (ni tan sols els del mateix autor). I per aconseguir-ho, l'actriu ens explicarà les històries singulars de Joana, la Calamitat de la Plana, i d'una nena que recorre mig món per treure els bocins de gel del cor del seu amor desaparegut.
  • Miniatura
    Obra
    Do'm
    (2003) Casasses, Enric
    Els amics de la Campanera i l'Esmolat s'han instal·lat en una esquerda del Tibidabo, en una de les coves des de les quals sortien, segons Verdaguer, els dimonis del segle XIX. Arran d'aquest fet, la parella discuteix i reflexiona sobre la naturalesa de l'amor, pel seu en concret i pel de l'univers en general, tot aclarint-se entre la carnalitat i l'espiritualitat. L'aparició dels quatre genets de l'apocalipsi i la transformació de dos d'ells en l'Alfa i l'Omega els farà veure, al bell mig del judici final, quines són les lleis que regeixen la societat contemporània i quina relació guarda la recepta provençal de la felicitat amb el reconeixement de la companyia que es fan l'una a l'altre.