Elisenda Guiu

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Elisenda Guiu (Barcelona, 1974) és guionista, narradora, dramaturga i activista cultural. Establerta al Maresme. Autora de narrativa i teatre principalment. Creadora de diferents formats en què barreja ambdós gèneres. És llicenciada en Periodisme, primer cicle d'Humanitats i té formació en guió i dramatúrgia per la Universitat de Barcelona i l’Obrador de la Sala Beckett. Ha publicat diverses obres de teatre, i narrativa infantil i per adults. Premi de Guió de ficció radiofònica Ciutat de Tarragona 2017 per l'obra 'Indigestió'. Ha escrit, entre altres, 'El vers' (2019), 'Indigestió' (2015), 'Avis per força' (2018), 'El naixement' (2015), 'T'ho mereixes' (2010), 'No és un adéu' (2016), 'Magnetismes' (2014) o 'Explica'm un conte' (2015). I les peces breus 'Atzucac' (2015), Quotidianitats (2014), 'Knocking on toilet's door' (2014), 'Escúpidos' (2014), 'Síndría o Meló' (2013) o 'Bombolla, crònica d'un desamor' (2010).
Nom

Filtres

20151
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Mort ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    No és un adéu
    (2017-11) Guiu, Elisenda
    La Dolors és una actriu en hores baixes que comença a treballar d'oradora en una funerària. En el seu primer dia de feina topa amb en Jordi, un client una mica extravagant. Es tracta del fill del difunt, que no sembla estar gens afectat, sinó que més aviat es mostra sarcàstic i té pressa per enllestir els tràmits. Tot i la primera impressió, la nova oficiant de cerimònies intenta entrevistar-s'hi per perfilar el discurs de comiat, però com més parlen més sorpreses s'endú ella. Al final, l'embolic eclosiona quan es descobreix un fet inesperat que la trasbalsa perquè l'ateny personalment. Un trencaclosques sobre les relacions familiars, un joc de descoberta i reconeixement, on totes les peces acaben encaixant.
  • Miniatura
    Obra
    Explica'm un conte
    (2015) Guiu, Elisenda
    Coincideixen en una sala d'hospital la Laura, una noia jove que es nega a explicar per quin motiu hi és; el senyor Rosers, un home que insisteix constantment que vol veure la seva filla Marta, que està en coma, i un infermer que escriu cartes misterioses. La regularitat amb què es veuen (la Laura, el senyor Rosers i l'infermer) i la duresa de la situació fan que comencin a teixir una curiosa relació, malgrat que tinguin punts de vista molt diferents sobre les coses. A partir d'aquí, la història aprofundeix en les deficitàries relacions paternofilials d'aquests tres personatges principals, que s'emmirallen els uns amb els altres.