Jordi Casado i Olivas

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Graduat en Direcció Escènica i Dramatúrgia a Eòlia ESAD (2018). Ha escrit peces com Aquí no ha passat res (IV Premi de Teatre Vila de Santanyí 2025), Tot Arriba (Teatre Tantarantana, 2025), Allò blanc de la llimona (Teatre Auditori de Granollers, 2025), Passaran coses fantàstiques (Sala Flyhard, 2024), AlexandrIA (Teatre Tantarantana, 2024), Temps Mort (II Premi de Teatre Vila de Sanyanyí 2023), El mateix, però millor (Festival Píndoles 2023), Passar Revista (LAminimAL Teatre – Festival Grec ’21 – Arnau Itinerant ’20), (in)Útil, (Beca Odisseu eòlia i+d 2020), Wasteland (Beca Carme Montoriol 2020), VIVA, (Festival Píndoles, 2020), Correspondència, (Teatre Eòlia/Casa Elizalde, 2018. Escenari Joan Brossa 2020), Entre (Teatre Eòlia 2017), en-Cadena (Espai 104, 2017), o els espectacles de creació internacional i col·lectiva a-Gig-a-Byte (The Barn, Londres, 2017), i Point Zero (The Rose Theatre, 2016). El 2019 creà, coordinà i dirigí els Encontres Absurds dins del marc Escena Germinal a la Nau Ivanow.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Passaran coses fantàstiques
    (2024) Navarro, Sílvia; Casado i Olivas, Jordi
    L’Artur va deixar la seva feina de comptable per dedicar-se a fer un pòdcast de divulgació criminalística, però no té èxit i això ha comportat que tingui problemes econòmics. Està convençut que la seva veïna, l'Àgata, una velleta que fa dies que no veuen a l’escala, ha estat assassinada pel seu nebot, l'Enric. Obsessionat com està amb la investigació, l'Artur gairebé no fa cas a la Joana, la seva companya, quan li demana que busqui feina per resoldre els problemes econòmics. Quan l’Enric es presenta al pis de la parella, l’Artur el segresta esperant obtenir informació del cas. El veí confessa que els està investigant perquè ell i l'Àgata treballen per al Departament d’Afers Paranormals de la Generalitat. Sospiten que l’Artur té poders sobrenaturals i que pot materialitzar allò que desitgi. Mentre proven si els poders existeixen, sense voler invoquen l'Àgata, que en realitat només era de vacances. Tots quatre intenten descobrir l’abast real d'aquests poders i l’Àgata s’adona que en realitat és la Joana qui els té. L'Artur creu que amb els poders podran solucionar els problemes econòmics, però la Joana els veu com un perill i només vol que l’Artur i ella tornin a ser feliços com ho eren abans. Finalment, l’Artur reconeix que s’havia deixat endur per la seva ambició de triomfar amb el pòdcast, deixant de banda les necessitats de la parella.
  • Obra
    Passar revista
    (2021) Casado i Olivas, Jordi
    Una companyia ha d’estrenar un espectacle pel projecte Arnau Itinerant, però com que el Teatre Arnau està en ruïnes es veuen obligats a estrenar-lo a l’Apolo. Els intèrprets comparteixen vivències d’antigues vedets del Paral·lel i reflexionen sobre què vol dir ser dissident i alternatiu en l’actualitat, dins d’un panorama artístic marcat pels talent shows, la cultura de la cancel·lació i la recerca de fama. Quan arriba el moment d’interpretar la Raquel Meller, els intèrprets es barallen perquè tots volen el paper de la vedet estrella. Finalment, intenten tancar l’espectacle amb un número d’humor transgressor, tal com els han indicat, però l’actor a qui li toca fer el monòleg no sap com fer-lo, ja que cal algú de qui riure's i ell no vol triar ningú per fer-ne mofa.
  • Obra
    Correspondència
    (2018) Casado i Olivas, Jordi
    Ell i Ella, cadascú al seu espai i sense dialogar, reflexionen sobre si la immediatesa de les noves formes de comunicació ha devaluat el missatge entre emissor i receptor. A través de diverses escenes, repassen la història de l’evolució dels mitjans interpersonals, des de la correspondència i la carta manuscrita fins a la carta a màquina, el correu electrònic i la missatgeria instantània. Es pregunten si l’amor pot sobreviure a aquestes noves formes de comunicació, on el missatge a la pantalla deixa de mostrar l’altre i esdevé només un mirall de nosaltres mateixos.
  • Obra
    Temps mort
    (2023) Casado i Olivas, Jordi
    L'obra està construïda a partir de l'alternança entre escenes centrades en la idea d'espera i en com s'omple aquest temps d'espera i escenes associades als cinc sentits on s'enumeren elements relacionats amb cada sentit. A l’última escena, sona un telèfon que ha estat present tota l’estona a escena, però ningú no l’agafa.