Romà Comamala Valls

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1921- Vilabella (Alt Camp), 2000. Rector. També s'ha dedicat a l'escenografia i a l'ensenyament. Estudis de Dret, Belles Arts i Teologia. Ha publicat diversos llibres de teatre, poesia i assaig.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 45
  • Obra
    Orland furiós
    (1989) Comamala Valls, Romà
    Els cavallers Oliver i Brandimart estant buscant el seu amic Orland per ajudar-lo en la seva bogeria d’amor. En un altre cantó del bosc, Orland es desespera per l'amor no correspost. Allí troba Angèlica, el seu gran amor, que li confessa que s'ha casat amb un home del que n'està bojament enamorada. Orland, desesperat, es lamentarà de la seva vida.
  • Obra
    Manto
    Comamala Valls, Romà
    Arió, fill del rei de Sicília, va ser enviat a Epidaure per veure si Esculapi, semi-déu mestre de les arts mèdiques, podia aturar una epidèmia que afectava l'illa. Els sacerdots d'Esculapi no van permetre que aquest abandonés l'illa i enviaren Arió a Delfos a consultar l'oracle. Quan aquest torna, tothom entén que l’oracle demana a Arió que torni a Sicília amb la filla d'Esculapi, Manto. Aquesta, en veure el jove, queda follament enamorada i decideix utilitzar un ungüent per despertar-li el foc de la passió. Però la noia s'excedeix en la quantitat i Arió, que també se sentia atret cap a Manto, morirà consumit per un excés de desig amorós.
  • Obra
    Atamant
    Comamala Valls, Romà
    Atamant, rei d'Orcomena, pren la deessa Nefelea per muller, amb qui té Frixus. Aviat, però, Atamant l'abandona: s'ha enamorat de la mortal Ino, amb qui tindrà un altre fill, Learc, i una filla. Els déus, ofesos pel menyspreu que l'abandó de Nefelea representa, envien la deessa Ate a venjar-se. Ino, per tal que el seu fill Learc arribi a ser rei, provoca amb un engany que se sacrifiqui Frixus. Quan Atamant descobreix l'engany d'Ino, enfollit per Ate, mata Learc, i Ino i la seva filla moren en la fugida. Després d'adonar-se que tot plegat ha sigut un càstig dels déus, Atamant és condemat per Ate a vagar i acabar morint en la foscor.
  • Obra
    Perseu i Medusa
    Comamala Valls, Romà
    La deessa Atena ordena a Perseu que mati la Medusa, ja que converteix en pedra tot aquell a qui mira. Perseu desembarca amb uns companys a l’illa de les gorgones, però no troben la Medusa, que s’ha amagat en veure un noi tan bell. Ella intenta evitar l’encontre, però el desig que sent pel noi, l’impulsa a sortir a conèixer-lo, intentant però, de no mirar-lo. Perseu la mata, però tot seguit descobreix que les ordres d’Atena només responien a l’enveja que la deessa sentia envers la Medusa, perquè la mortal era capaç d’estimar. Atena havia convertit temps enrera la mortal en un monstre i l’havia maleït, però no satisfeta, desitjava el seu cap com a trofeu. La maledicció que hi havia sobre la Medusa -convertir en pedra a aquells a qui ella estimava- ha passat ara a Perseu, que petrifica, sense pretendre-ho, tots els seus companys.
  • Obra
    Bel·lerofont -2
    (1989) Comamala Valls, Romà
    Bel·lerofont es lamenta d'haver mort Quimera, un monstre que aterroritzava la ciutat de Cària, ja que la seva existència donava sentit a les seves vides.
  • Obra
    Andròmaca
    Comamala Valls, Romà
    Anys després de la Guerra de Troia, Andròmaca ha estat alliberada per Pirrus, fill d’Aquil·les a qui fou concedida com a botí de guerra, i dirigeix la construcció d’una ciutat que vol convertir en la nova Troia. Aquesta ciutat que construeixen uns pocs supervivents de l’antiga, s’edifica en un terreny erm i amb uns mitjans tan precaris, que només el carismàtic lideratge d’Andròmaca aconsegueix que els supervivents no desertin. Però uns nàufrags arriben a la ciutat demanant ajuda i expliquen a la gent que els grecs han tornat a construir Troia al seu emplaçament original. Els supervivents desencantats de l’ideal del projecte d’Andròmaca, decideixen fugir amb els nàufrags i tornar a l’antiga pàtria. Pirrus, enamorat del caràcter de la que va ser la seva esclava, visita la ciutat per quedar-se amb Andròmaca, però aquesta el refusa. Andròmaca decideix continuar la construcció de la ciutat, únicament amb l’ajuda d’un eunuc, l’únic que s’ha quedat al seu costat.
  • Obra
    Vincent
    (1989) Comamala Valls, Romà
    Louise, una puta, jura a Vincent, un pintor, que l'estima tal com és, tot i que ell sigui geperut i camacurt. Però Vincent no se la creu i la fa fora. Vincent resta sol a casa i llavors comença a ofegar-se, li costa respirar, té la sensació que els ossos se li desfan i que se li desencaixa el cos. L'endemà al matí, el seu aprenent i la model el troben desfet: un tros aquí, un tros allà...
  • Obra
    Aquil·les
    Comamala Valls, Romà
    Aquil·les, l’heroi més poderós, està indignat per com l’ha tractat Agamenó, cabdill dels grecs, i es nega a continuar lluitant a la Guerra de Troia. Els grecs desesperats intenten que Patrocle, el company d’Aquil·les, convenci l’heroi perquè torni a la lluita. No ho aconsegueix, però Aquil·les li deixa la seva armadura i Patrocle, fent-se passar per l’heroi, aconseguirà fer recular els troians. Però Apol·lo considera que Aquil·les ha pecat deixant la seva armadura al seu company i distreu Patrocle, que serà mort per Hèctor. Aquil·les, enfollit, matarà Hèctor i una fletxa llençada per Apol·lo acabarà amb Aquil·les i la seva desmesura.
  • Obra
    Roger i Bell-Esper
    (1989) Comamala Valls, Romà
    Roger ha destinat la seva vida a ser un gran cavaller per tal que la seva enamorada el tingui en bona consideració. Per mediació d’una dama de la cort, Roger aconsegueix una cita amb la princesa Bell-Esper. La dama l’adormirà per tal que la princesa no es negui a la cita, però quan Roger veu en la mà de la seva estimada una aliança, decideix matar-la i després suïcidar-se.
  • Obra
    Segimon
    (1989) Comamala Valls, Romà
    Segimon és tancat en una torre per tal que no mati i destroni el rei, el seu pare. El poble, cansat de la tirania del rei, l’allibera. Però Segimon decidirà lliurement retornar a la torre, per així vèncer el destí i atrobar en la solitud la llibertat que el salvarà dels instints i del pensament.