Sergi Pompermayer Gonzàlez

Barcelona, 1967. Autor teatral. Llicenciat en veterinària, es dona a conèixer com a autor teatral l'any 1997 amb "Zowie" (XXV Premi Ciutat d'Alcoi). Altres obres seves són "Refugiats", "Top Model", "Llum de Guàrdia", "Oddi", "New Order", "Sacrifici", "La Comedia de las Mentiras" i "Blues". Té obres traduïdes a l’anglès, portuguès, txec, grec i castellà. Ha realitzat les dramatúrgies de "Timó d’Atenes" de William Shakespeare, "Don Joan" de Molière i "Carrer Robadors" de Mathias Enard, aquesta juntament amb Julio Manrique i Marc Artigau i guanyadora del Premi Max a la millor adaptació. També ha treballat com a guionista en diverses sèries i programes de televisió.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 21

Canguelis
Amatller Serra, Xavier; Amatller Serra, Xavier; Faneca Espinós, Joan; Purtí Oller, Jordi; Segalés Gallifa, Joan
Aquest espectacle se situa en una clínica imaginària anomenada Canguelis, que es dedica a curar les fòbies i pors de la gent. Els protagonistes són A, B i C, tots tres pacients de la clínica. Una veu en off els fa teràpia per superar les seves fòbies: por a quedar-se nu, por a quedar-se calb i por a viure. De mica en mica anirem coneixent d'on provenen aquestes pors en cada cas, i hauran de sotmetre's a una teràpia de xoc. Per exemple A, que té por a quedar-se nu, ha de fer un striptease davant de tot el públic. A poc a poc els tres pacients podran anar superant les seves pors, però en superar-ne una s'adonaran que darrere n'hi ha un altra. L'espectacle s'amenitza amb anuncis entre teràpia i teràpia on es carrega contra tots els estaments: monarquia, militars, Església, etc.
Refugiats
Pompermayer Gonzàlez, Sergi
Bitis forma part de la minoria ètnica que està essent massacrada i exterminada per la majoria que controla el seu país. El seu avi i el seu germà de tretze anys van ser assassinats i carbonitzats. Gràcies a aquesta desgràcia, Bitis entra a concursar al programa ‘Refugiats’, un concurs en el que qui faci més pena als telespectadors guanyarà un permís de residència en un país estranger. Quan el general Buthus, que dirigeix el bàndol enemic, s’assabenta que Bitis té moltes possibilitats de guanyar, fa que un campament del seu propi exèrcit sigui totalment destruït, acció que atribueix als guerrillers enemics, per tal que un dels seus soldats, Corvus, entri en el concurs i tingui possibilitats de guanyar. I tot indica que serà Corvus qui guanyarà, ja que la massacre del campament ha fet que, per a l’audiència televisiva, el seu bàndol sigui ara la víctima.
La Fada Faristol
(1996) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
L’Estel i l’Arnau són dos nens molt entremaliats que es passen el dia mirant la televisió i jugant als videojocs. Un dia que remenen per les golfes, se’ls apareix la Fada Faristol. Després d’intentar llegir-los alguns contes als quals no paren atenció, la Fada confessa que, de fet, és una aprenenta, i que només arribarà a ser fada si passa tres proves: ha de trobar la vareta màgica després de passar per un laberint invisible; ha d’aconseguir tres pèls de la cua d’un troll; i ha d’aconseguir que, com a mínim, un nen o una nena cregui en fades. Amb l’ajuda de l’Estel i de l’Arnau, passa les dues primeres proves, i gràcies al fet que ells dos arriben a creure que és una fada de debò, la Fada Faristol obté el diploma de fada diplomada.
Oddi
Pompermayer Gonzàlez, Sergi
L'Oddi és un autor de teatre que escrivia guions de sèries d'èxit i obres de teatre aclamades pel públic. Amb els anys va deixar d'escriure i d'estrenar. Actualment té una botiga de queviures amb l'Hamed, un paquistaní del barri. L'Oddi se sent un fracassat total i ja està fart que res li surti bé, és per això que ha contractat el Garfil perquè el mati. Quan està tot a punt, apareix la Ginebra, actriu i ex-parella de l'Oddi. S'odien a mort. De fet, l'Oddi confessa que odia la gent de teatre, que els voldria matar a tots. És així com el Garfil s'adona que l'Oddi podria ser el seu soci i ajudar-lo a matar, assassinar, etc.; la ràbia de l'Oddi és tot el que necessita perquè el negoci rutlli. Finalment, l'Oddi s'adona que en realitat el que vol és ser recordat, i decideixen fer un cop tots tres: serà en un teatre. Promocionaran una nova obra de l'Oddi; a l'estrena hi acudiran tots els peixos grossos del teatre, però quan comenci l'espectacle en lloc d'obra hi haurà un "Instagram Live" de l'escabetxada.
2
Pompermayer Gonzàlez, Sergi
L'Anna i la Sara estan fugint d'un monstre i s'amaguen dins la mateixa casa. Fa mesos que el món ha deixat de ser el que era, i ara les persegueixen. La casa està destrossada, han matat els que hi vivien. La Sara és una dona amb empenta i decisió. Busca menjar, aigua i qualsevol cosa que els pugui servir. L'Anna, en canvi, és més aturada i poruga. Està molt espantada i no sap què fer. Al principi la Sara no vol saber res de l'Anna, però progressivament, sense parlar de les seves vides privades, van establint relació. A mitjanit l'Anna s'adorm i té un malson: hi ha un nadó dins el forn i ella no és a temps de salvar-lo. De sobte, se senten crits fora de la casa: és un nen que demana ajuda. La Sara intenta moure el moble que tapa la porta, però l'Anna queda immòbil. No arriben a temps, i el monstre atrapa el nen. Al cap d'una estona tornen a sentir la veu del nen. La Sara torna a insistir en salvar-lo, però l'Anna diu que pot ser una trampa. Finalment, surten a buscar-lo. Quan la Sara surt de casa, el monstre se l'empassa. L'Anna, que l'havia de protegir amb una pistola, queda paralitzada. Es queda sola dins de casa, i el monstre i el nen desapareixen. En la següent escena la Sara es desperta en un hospital. Una infermera li explica que va tenir un accident de cotxe quan un nen va creuar la carretera. El nen està bé. L'Anna ho té més difícil; fa molts mesos que està en coma. Va patir un incendi i el seu fill es va morir.
Un pare emprenyat
(2003) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
Un pare ha anat a exposar a un grup de gent la seva inquietud perquè els seus dos fills hauran d’estudiar tres hores a la setmana del fet religió, tot i que ell considera que les religions són una merda i que han estat el que ha fet més mal a la humanitat. Com que considera que aquells que ens governen estan fent tot el possible per deixar-nos el pitjor món possible, li venen ganes de dir als seus fills que llencin bombes i matin a tot déu, però ha de controlar-se per educar-los en la tolerància.
Lívia
Pompermayer Gonzàlez, Sergi
És la història de Lívia, la dona d'August en els seus darrers anys. Els últims dies d'August es regeixen pel seu afany de mantenir l'imperi romà. Vol recuperar la moral a la ciutat amb l'ajuda dels seus amics artistes: Mecenes, Ovidi i Horaci. Però també ha de contenir militarment la invasió dels germànics, amb l'ajuda de Tiberi. A més, el seu cercle de confiança conspira contra ell. August sap que s'està morint i necessita un hereu. Vol que ho sigui el seu nét Gai, però Lívia vol que ho sigui el seu fill, Tiberi. És per això que Lívia enverina a Gai, i convenç August que el millor és que Tiberi torni del seu exili i pugui governar Roma. Finalment, Lívia enverina també a August, i aconsegueix el que sempre havia volgut: un fill seu és emperador de l'imperi romà, i ella té dret a intervenir en els temes d'Estat.
Amèrica
(2022) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
L'11 de setembre del 2021, els Vidal Xifré es reuneixen per celebrar l'aniversari del seu fill. Quan aquest s'hi presenta amb la seva parella, una noia negra, es descobreix que la família manté la seva posició burgesa gràcies al seu passat com a traficants d'esclaus a Cuba. Aquest fet produeix una forta discussió entre ells, mentre l'àvia recorda la història dels seus avantpassats, que fins van arribar a enterrar a la casa una de les seves esclaves, l'Amèrica.
Koala
Pompermayer Gonzàlez, Sergi
Un home d'uns quaranta anys està assajant un monòleg al seu garatge. Durant l'assaig va tenint tot tipus d'interrupcions: primer li sona el telèfon i aprofita per practicar què diria si a mitja funció a algú del públic li sonés el telèfon; després el mateix monòleg li recorda que durant la seva infantesa a l'escola es reien d'ell perquè el seu pare treballava en un pàrquing i uns quants de la classe li feien tota mena de males passades; després el truca la seva ex-dona per recordar-li que l'endemà tenen una reunió amb la tutoria del seu fill, i també per informar-lo que hi anirà amb la seva nova parella, un mosso de la BRIMO; finalment, qui l'interromp és la seva pròpia mare, que és dependent i té ganes de fer pipí. Amb cada interrupció descobrim una part de la vida del protagonista, fins que al final el truca el seu fill i li explica el que ell mai va atrevir-se a explicar als seus pares: pateix assetjament escolar.
New order
(2014) Pompermayer Gonzàlez, Sergi
Una dona desnonada amb dues filles, un aturat i el fill d'una dona gran estafada per les preferents són els New Order. S'autodefineixen com una organització internacional anti sistema que té l'objectiu d'instaurar un nou ordre mundial antitètic al que els poders fàctics actuals [any 2014, sud d'Europa] volen imposar per tal d'acabar de sotmetre les classes treballadores i desfavorides del planeta. Per arribar al seu objectiu han decidit segrestar l'ex-ministra d'Indústria, que ara forma part de l'accionariat d'un gran banc, perquè en la següent junta d'accionistes exigeixi que s'aturin tots els desnonaments, i es tornin els diners a tots els estafats per les preferents. Els segrestadors, però, són tot el contrari de professionals, i protagonitzen tota mena d'escenes còmiques. Mica en mica l'ambient de violència i enfrontament entre els segrestadors va creixent perquè la Segrestada no vol concedir-los el que volen. Els dos nois són partidaris de deixar-ho córrer i deixar marxar l'ex-ministra. La Segrestadora, en canvi, vol arribar fins al final i, en un atac de desesperació, dispara a matar a la Segrestada. No hi té res a perdre.

Sergi Pompermayer Gonzàlez

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca