Ignasi Garcia Barba

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Llicenciat en Historia de l'Art per la Universitat de Barcelona i en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, es forma com a dramaturg amb José Sanchis Sinisterra i com a guionista amb Jaume Cabré. Entre la vintena d’obres que té publicades cal destacar "Marina" (estrenada amb direcció de Calixto Bieito), "Mars de gespa" (Estrenada al Festival Internacional de Teatre de Sitges), "La finestra" (representada a Barcelona, Madrid, Roma i Atenes) , "Preludi en dos temps" (estrenada a Barcelona), "El bosc que creix" (estrenada en versió radiofònica per RNE-Ràdio 4), "A trenc d'alba" (representada a Barcelona) i “Treball de recerca” (Premi Pepe Alba-Ciutat de Sagunt 2018). Forma part del programa “Lletres a les aules” de la Institució de les Lletres Catalanes i les seves obres infantils i juvenils es posen com a lectura a escoles i instituts: "El chip experimental" (Anaya), "El delegat" (Arola Editors), "En un lugar de la Mancha" (Editorial Fundamentos), “El Jardí dels nans” (Mr.Momo) i les novel.les “El secret de la Riera” (Arola Editors) i “El bosc de les ombres” (Aila Edicions). Ha estat guionista de les sèries "Estació d'Enllaç" (TV3) , "Compañeros" (Antena 3), "El Cor de la Ciutat" (TV3), "Un paso adelante (Antena 3), "Los Serrano" (Telecinco), "Yo soy Bea" (Telecinco), "Mesa para cinco" (La Sexta), "Bandolera" (Antena 3), "Gran reserva, el origen" (TVE), "Amar es para siempre" (Antena 3) ,"En tierras salvajes" (Televisa), “Centro Médico” (TVE) i “Servir y proteger” (TVE).
Nom

Filtres

Mostrar més
Restablir filtres

Configuració

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 30
  • Miniatura
    Obra
    El xip experimental
    Garcia Barba, Ignasi
    En Pitu i la Teresa són dos germans de catorze i tretze anys que discuteixen per jugar amb l'ordinador de casa. El pare és un informàtic que ha creat un xip, encara en fase experimental, que ha de revolucionar el món dels videojocs i provocar que la sensació virtual s'apropi molt a la realitat. Quan es queden sols, en Pitu i la Teresa, amb l'ajuda d'una tempesta que hi ha a l'exterior, provoquen un curtcircuit que fa que els protagonistes dels seus jocs preferits (la Vilma Stronger i el Fredi) surtin de l'ordinador i apareguin a l'habitació. La Teresa i en Pitu aconsegueixen fer entendre als nouvinguts que són personatges de ficció, però la realitat i la realitat virtual es fusionen i, a través de la ràdio, els quatre protagonistes escolten unes notícies molt alarmants sobre una epidèmia de malària, una circumstància que coincideix amb els reptes i objectius del videojoc de la Vilma Stronger. Finalment, tots quatre aconsegueixen que la Vilma i el Fredi tornin a la seva realitat, dins la pantalla, perquè puguin resoldre la situació.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Amanecer en Orán [A trenc d'alba]
    (1995) Garcia Barba, Ignasi
    És la història de dos emigrants il·legals magrebins que arriben a una platja del sud d'Espanya. Allí es troben amb gent que abusa de la seva situació per treure'ls diners. Un any més tard, un d'ells s'ha adaptat al petit espai que els concedeix la societat. L'altre vol marxar a França.
  • Miniatura
    Obra
    El bosc que creix
    (1994) Garcia Barba, Ignasi
    L'experiència de ser pare vista des de tres òptiques diferents: el que ho serà per primer cop, el que ja té fills i el que prefereix no tenir-ne.
  • Miniatura
    Obra
    En un lugar de la Mancha
    Garcia Barba, Ignasi
    Sancho Panza, dirigint-se a una cadira buida que fa servir per assajar la conversa que vol tenir amb la seva esposa Teresa i dirigint-se, també, a un retrat del Quixot, explica que vol tornar a marxar a buscar noves aventures com les que va compartir, temps enrere, amb el seu antic i ja difunt senyor, el Quixot. Parlant des del moment actual, exposa els motius de la seva decisió i reflexiona sobre les similituds i diferències que hi ha entre l'actualitat i l'època de la novel·la de Cervantes. Així mateix, Sancho es planteja la possibilitat de tornar a ser governador insular i deixar la feina del camp. L'endemà, Teresa Panza, esposa de Sancho, assabentada de les intencions del seu marit i molt disgustada, dicta la carta que vol enviar a la duquessa, qui, en el seu moment, va fer governador a Sancho, perquè l'ajudi a dissuadir l'home del seu propòsit. Dirigint-se a Antonia, neboda del Quixot, Teresa confessa, per error, que manté una relació amb Tomé Cecial, amb qui Sancho pensava marxar i compartir les seves aventures. Exasperada i abatuda, Teresa renuncia a escriure la carta i acaba acceptant que Sancho marxi.
  • Miniatura
    Obra
    Només són tres
    (1992) Garcia Barba, Ignasi
    En una trinxera republicana -aïllada i en un front mort-, durant la Guerra Civil Espanyola, es manifesten tots de problemes que comporta una situació de guerra: el menjar racionat, els germans enfrontats, les víctimes innocents, el sexe, el contraband,... Fins i tot una confraternització no sancionada pels individus més fanàtics de cada bàndol.
  • Miniatura
    Obra
    El jardí dels nans
    Garcia Barba, Ignasi
    El Jordi i la Rosa són germans i juguen, al jardí de casa, amb els seus amics Lluís i Laura. Tots quatre decideixen emportar-se els nans decoratius del jardí per alliberar-los d'un suposat encanteri que els té empresonats dins la carcassa. En paral·lel, en Fredi i en Ritxie, són dos lladregots que també volen endur-se els nans perquè, segons creuen, dins d'un d'ells hi ha un tresor amagat. Per la seva banda, en Josep i la Montse, els pares de la Rosa i del Jordi, s'han quedat a l'atur i, com que no poden pagar la hipoteca, hauran de deixar aquella casa, cosa que no volen dir als seus fills. Quan els nois aconsegueixen endur-se els nans al bosc, els dos lladregots els segueixen i fan miques les figures, però no troben res. Convençuts que hi ha un altre nan amagat, tornen al jardí i s'enfronten amb els nanos, que, amb tot, aconsegueixen desempallegar-se dels malfactors. Quan, finalment, els nens ho han d'explicar tot als seus pares, el Josep busca i troba un últim nan que, en efecte, conté un tresor ocult.
  • Miniatura
    Obra
    La finestra
    Garcia Barba, Ignasi
    La Berta és una guia turística de països en guerra. Dirigint-se al públic —els clients adinerats de la ruta en qüestió— la Berta explica el programa del dia, consistent en la visita a diversos edificis religiosos destruïts per les bombes, en el pas per un camp d'extermini o en el dinar en un camp de refugiats. Amb el soroll de metralletes i explosions de fons, la Berta acaba retraient als clients el tracte que rep per part d'ells, i que gastin els diners en un viatge d'aquelles característiques. Aleshores, la Berta truca al seu cap i li diu que el franctirador a qui esperen encara no ha arribat, i el cap li diu que haurà de ser ella qui faci la feina. Desesperada i amenaçada, la Berta acaba agafant un rifle i executant l'ordre.
  • Miniatura
    Obra
    Onze de setembre
    Garcia Barba, Ignasi
    L'any 2017, durant la jornada del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, el públic assisteix a la representació de l'obra "Onze de setembre". En començar la funció, però, l'espectacle s'interromp i en Josep Maria -president del Club Social Manel Puigsacalm- fa tancar les portes de la sala i explica que aquella obra és, en realitat, una maniobra de distracció perquè la policia no sàpiga que es disposen a votar sobre la independència de Catalunya, un referèndum que els tribunals espanyols han declarat il·legal. Entre disquisicions i votacions sobre si el públic ha de votar o no, el sergent Mariano arriba a l'exterior de la sala i demana als assistents que surtin i abandonin el seu propòsit. Com que no surt ningú, Mariano acaba accedint al teatre i demana a Josep Maria que surti ell, ja que la policia vol un responsable a qui culpar de la celebració del referèndum. Josep Maria accepta i assumeix el paper de màrtir de la jornada electoral.
  • Miniatura
    Obra
    Futur perfecte
    Garcia Barba, Ignasi
    Una noia de setze anys a qui no li agrada estudiar vol demanar feina, en contra de la voluntat dels seus pares, com a caixera d'un supermercat; un policia parla per telèfon i demana al seu company que declari en favor seu; una estudiant de medicina vol marxar amb una ONG al Sudan i topa amb l'oposició total dels seus pares; uns presentadors anuncien un sinistre kit d'interrogatori i tortura; el propietari d'una plantació convenç el seu interlocutor perquè faci els ulls grossos davant les miserables condicions laborals dels immigrants que hi treballen; un home i una dona busquen el futur musical de la nació entre els treballadors maltractats d'una mina; un superheroi nostrat treballa a la frontera perseguint immigrants il·legals; en un plató de televisió s'hi emet un concurs consistent en preguntes sobre atrocitats diverses.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    L'altre extrem de l'oceà
    (1997) Garcia Barba, Ignasi
    Una dona arriba de "l'altre extrem de l'oceà" a l'espai de la seva infantesa, cercant la seva identitat, les seves arrels, intentant enfortir-se i saber qui és. La seva àvia, que li ha fet de mare, ha mort. Ha vingut per arreglar els papers de l'enterrament i a acalarir les coses, les que no es van dir, en aquest espai que compartiran en silenci. En una veu, tres generacions de dones i una dona que les recorre totes, per retrobar-se i trencar alhora: les cartes de l'àvia, la foto de la mare i un mirall.