Patrícia Pardo
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1975. Dramaturga, directora d’escena i pallassa. Diplomada en magisteri per la Universitat de València, la seva formació teatral i circense ve de la mà de pallassos i directors com Sergi Claramunt, Jorge Picó o Hernán Gené, i de les trapezistes Pili Serrat i Fefa Borrego. Com a directora treballa per companyies com La Finestra, Colectivo 9.8., La Círtrica, Arritmados i la companyia que pren el seu nom. D'altra banda, texerceix com a docent a la Universitat de València.
Nom
25 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 25
Obra Yaël(2011) Pardo, PatríciaYaël, aquella heroïna bíblica oblidada que va ser determinant en l’alliberament del poble d’Israel matant a Sísara –comandant de les tropes del rei Canaan-, es pregunta si mai hi ha hagut cap grup armat amb l’objectiu de matar cineastes, estilistes, periodistes i tots els qui participen de l’engranatge de l'heteropatriarcat. Un engranatge que sotmet la dona mitjançant l’amor romàntic i la indústria estètica. I mentre s’ho pregunta, admet tanmateix que sempre viurà l’abandó com una condemna i que, per tal de no restar sola, acceptarà sempre els imperatius del seu amant. Un amant que, -com l’home amb qui comparteix escena-, sempre fa i desfà amb total impunitat.Obra La marePardo, PatríciaUna dona, amb el desig de poder permetre’s odiar la seva mare públicament, confessa que li agradaria ser adoptada, que aquesta l’hagués robada d’una família pobra o d’una mare ionqui o d’una noia torturada durant la dictadura, o d’un dona marroquina sense marit temorosa del seu destí. Voldria permetre’s odiar una dona que, de vegades, ni tan sols reconeix. Perquè, en una època en què es predica que la comprensió ha de prevaldre sobre el judici, a ella li cal, de vegades, poder jutjar la seva mare.Obra Espinacs(1999) Disla Sanz, Juli; Pardo, PatríciaOlívia treballa al Mac Brutus, l'hamburgueseria regentada per l'etern enemic de Popeye. Enganyada se'n va a viure amb Brutus, que la continua explotant, ara amb les feines de la casa. Popeye amb l'ajuda del seu amic Pilon i de Cap-pelat, la rescaten de les malvades mans de Brutus, que es veu obligat a tancar el seu negoci i a treballar a la nova hamburgueseria d'Olívia.Obra El pols o la bala(2010) Pardo, PatríciaDurant un viatge en metro, dues dones reflexionen sobre què ha estat i què és actualment València, sobre tradició i política. Mentre conversen, però, es produeix una frenada brusca: som a 3 de juliol de 2006, davant l’accident de metro més greu de la història d’Espanya, produït a la línia 1 del metro de València. Just després de l’accident, les dues dones resten a terra i intenten llegir alguns documents al voltant de les irregularitats i negligències que van envoltar aquell sinistre. Tanmateix, no els resulta fàcil, ja que dues altres dones les trepitgen i els van robant, de les mans, els documents. Però, malgrat convertir-se en víctimes silenciades, les dues primeres dones prefereixen seguir sent el pols que amb la vida s’apaga, que no pas la bala que amb el seu impacte l’extingeix.Obra Els nostres(2018) Pardo, Patrícia; Pardo, Patrícia; Tena, BegoñaUn seguit d'històries creuades que acaben confluint sobre persones refugiades i immigrants. Assistim a les seves pors, les seves il·lusions de futur i els seus desenganys, mentre intenten fugir d'una realitat esfereïdora per anar a parar a una altra realitat que potser serà igual o pitjor (això si aconsegueixen sobreviure). La violència, la incomprensió i la solitud formen part del dia a dia d'uns personatges que somien en una vida millor, però que alguns no podran assolir mai.Obra Comissura(2010) Pardo, PatríciaEl circ de la comissura és un espai fronterer que esdevé frontera i frontissa entre la tendresa i el fàstic, el desamor i la bellesa, l’impuls i la derrota, l’instint maternal i l’assassí, el maltractament i l’humor. Així, a través de set números de circ, una pallassa explora aquests límits convertint-se en comensal famèlica que devora mobles i objectes d’un restaurant, en trapezista que es gronxa i que cau, en dona que prefereix devorar un bebè que el seu entrepà, en clarinetista gelosa que s’autolesiona per fer front a un desamor inventat, en borratxa que percep imatges d’horror on tothom veu bellesa, i en aquella qui -depilant-se intentant seguir els dictàmens estètics- acaba tota coberta de cera generant una estampa grotesca.Obra Cotxes : V-0413-TV(1999) Disla Sanz, Juli; García, José Carlos; Pardo, PatríciaTres cotxes enmig d'un descampat serveixen d'espai íntim per a tres històries de parella simultànies: una noia infatigable que intenta seduir un noi indiferent, una parella ben avinguda que voldria discutir més sovint, i una paella incapaç de desfer-se d'un amic pesat per tenir intimitat. La caiguda d'una estrella fugaç desperta en ells desitjos inconfessables i els cotxes esdevenen una mena de divans psiquiàtrics on donar-los solta.Obra Ètica, tatoos i saldos(2011) González, Chon; González, ChonSobre la taula d’un restaurant de luxe, un cap sense cos comparteix àpat amb el seu cos sense cap, que l’alimenta. A través d’un viatge per les teories de diversos pensadors, el cap reflexiona al voltant dels conceptes “ètica” i “moral”, aquest “sil•logisme en el qual la conclusió no es dedueix de les premisses”. Després d’aquesta reflexió, l’actriu que interpretava el cap ix de sota la taula i es presenta a ella mateixa com l’actriu que és. Tot seguit, explica el concepte “oxímoron” mitjançant diversos exemples com “líder anarquista” o “presumir d’humilitat”, mentre un tatuador la tatua en directe. I, mentre demana al públic que proposi altres exemples d’oxímoron, ofereix als espectadors de passar per les mans del tatuador.Obra Lara CroftPardo, PatríciaUna parella de cosins, en Toni i l’Imma, es passen cada tarda del dissabte jugant a videojocs. Un dia, després d’una conversa en la que es plantegen el seu futur, com ara independitzar-se o què fer després dels estudis, l’Imma besa en Toni. Ell la rebutja amb el pretext que té nòvia i que són cosins, i es posen a jugar de nou. Unes quantes partides més tard, tots dos surten de l’habitació agafats de la mà.Obra El meu nom és María José Guisado(2014) Pardo, PatríciaL’actriu María José Guisado, intèrpret del monòleg, parla en nom propi, però al mateix temps en boca de Patrícia Pardo, autora del text -i la seva ventríloc. Mitjançant aquest equívoc perenne d’emissors en què mai se sap del cert qui parla, l’actriu reflexiona sobre el gènere, la maternitat i la família. I desitja ser actriu porno per viure, sense clixés, el sexe i l’amor de forma veritable. L’amor d’aquell qui t’estima sense jutjar-te. L’amor que escapa de tota moral. L’amor materno-filial en què es pot estimar, fins i tot, un fill homicida. O potser no.
- «
- 1 (current)
- 2
- 3
- »