Patrícia Pardo

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1975. Dramaturga, directora d’escena i pallassa. Diplomada en magisteri per la Universitat de València, la seva formació teatral i circense ve de la mà de pallassos i directors com Sergi Claramunt, Jorge Picó o Hernán Gené, i de les trapezistes Pili Serrat i Fefa Borrego. Com a directora treballa per companyies com La Finestra, Colectivo 9.8., La Círtrica, Arritmados i la companyia que pren el seu nom. D'altra banda, texerceix com a docent a la Universitat de València.
Nom

Filtres

2017 - 201932020 - 20211
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Pardo, Patrícia × Paraules clau: Circ ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Miniatura
    Obra
    Comissura
    (2010) Pardo, Patrícia
    El circ de la comissura és un espai fronterer que esdevé frontera i frontissa entre la tendresa i el fàstic, el desamor i la bellesa, l’impuls i la derrota, l’instint maternal i l’assassí, el maltractament i l’humor. Així, a través de set números de circ, una pallassa explora aquests límits convertint-se en comensal famèlica que devora mobles i objectes d’un restaurant, en trapezista que es gronxa i que cau, en dona que prefereix devorar un bebè que el seu entrepà, en clarinetista gelosa que s’autolesiona per fer front a un desamor inventat, en borratxa que percep imatges d’horror on tothom veu bellesa, i en aquella qui -depilant-se intentant seguir els dictàmens estètics- acaba tota coberta de cera generant una estampa grotesca.
  • Miniatura
    Obra
    Perenne
    (2020) Pardo, Patrícia
    En un espectacle de circ, alguns dels membres de la companyia reflexionen sobre elements existencials que els preocupen. Una acròbata de mitjana edat explica al públic que fa poc va conèixer l'home de la seva vida al gimnàs, que van viure una història d'amor meravellosa durant una setmana, però que ell la va deixar perquè ella parlava massa poc pel seu gust. Una malabarista explica que ella entén l'amor com una manera física de conèixer les persones, i que és incapaç de conèixer algú parlant i explicant-se les coses que els han passat al llarg de la vida. La mestra de cerimònies fa memòria dels moments més rellevants de la seva vida, com el dia que la seva mare li va demanar que dormissin juntes en un tanatori per vetllar la seva àvia. L'acròbata més jove enumera una eclèctica llista dels amants que ha tingut i, tot seguit, en una conversa impossible amb la seva filla de cinquanta-quatre anys, aquesta reflexiona sobre la mort i la por de morir sola. Finalment, els pallassos i la mestra de cerimònies de l'espectacle interpreten un número de clown amb un text que resumeix els aspectes més destacats del que han dit els acròbates i els malabaristes a la primera part de l'espectacle.
  • Miniatura
    Obra
    Cul Kombat
    (2015) Pardo, Patrícia; Sáez, Guadalupe
    Dues dones-moble a l’entrada del circ. Una triangulista que és arraconada al fons de l’escenari per la directora d’orquestra. L’ajudant d’una llançadora de ganivets tota foradada per una munió de punyals (o foradada, potser, per la violència masclista?). Dues pallasses que decideixen posar-se una pròtesi de cul de mona per sentir-se atractives. Dues equilibristes vestides amb sis pantalons i deu suèters cadascuna... Dones que volen poder ser violentes, tenir barba i, al mateix temps, quedar-se embarassades. Dones que no volen ser dones. Dones que reivindiquen el dret de ser, simplement, persones-cul i així acabar amb la "sexificació", el binarisme i la construcció de gènere. Una construcció que les sotmet a una etiqueta imposada, l’etiqueta de “dona”, una etiqueta que –com va fer-ho amb les seves àvies i les seves besàvies- justifica que puguin ser potencialment apallissades, violades i assassinades pels homes.
  • Miniatura
    Obra
    El fandango de Marx
    (2014) Pardo, Patrícia
    Quatre artistes de circ viatgen a la seva infantesa. Tres d’ells la passaren al País Valencià dels vuitanta, mentre que Illya, ucraïnès, no hi arribà fins als 22 anys. A través d’una revisió de les esperances i lluites obreres de l’època, es fa un retrat del moment actual on, aquells que aleshores reivindicaven els seus drets i la igualtat d’oportunitats dins d’un horitzó socialista, ara fàcilment poden deixar-se entabanar per aquells que, en un intent de blindar els seus privilegis, els presenten la immigració com una amenaça per a les seves conquestes.