Patrícia Pardo
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1975. Dramaturga, directora d’escena i pallassa. Diplomada en magisteri per la Universitat de València, la seva formació teatral i circense ve de la mà de pallassos i directors com Sergi Claramunt, Jorge Picó o Hernán Gené, i de les trapezistes Pili Serrat i Fefa Borrego. Com a directora treballa per companyies com La Finestra, Colectivo 9.8., La Círtrica, Arritmados i la companyia que pren el seu nom. D'altra banda, texerceix com a docent a la Universitat de València.
Nom
25 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 25
Obra A trossos(2004) Pardo, Patrícia; Rosselló, Ramon X.Diverses veus femenines denuncien com l’heteropatriarcat –a través dels dictàmens de la indústria estètica- imposa un model únic de bellesa que sotmet les dones i esdevé, per a elles, la cruel cotilla del nostre temps. Aquestes veus reivindiquen, d’aquesta manera, la negació de tot cànon estètic per tal de conformar una societat de dones lliures i diverses on no hi hagi un únic model a seguir, i on cap dona se senti exclosa o menystinguda per la seva imatge o aparença.Obra Aristòtil ha mort o com ser un esnob gilipolles moralista de merda(2011) Pardo, PatríciaEn una Espanya presidida per Mariano Rajoy, una senadora per València al Senat, conscient que la Cambra Alta ha perdut el seu sentit i funcions originals, i s’ha convertit en un circ per a l’entreteniment i en un mer instrument per a l’ascensió a l’escala social dels polítics, s’alça del seu escó amb una proposta. D’aquesta manera, proposa a la resta de senadors dirigir-se al Congrés dels Diputats i jugar, tots junts, a intercanviar-se glaçons amb la boca. Els diputats primer reben la proposta amb sorpresa i estupefacció, però aviat s’avenen al joc orgiàstic.Obra Ací!(2015) Pardo, PatríciaEn una Europa utòpica en què els immigrants són rebuts amb rams de flors recollits per guàrdies civils, pastissets elaborats per ministres d’exteriors i mocadors brodats per periodistes sensacionalistes, una valenciana, una búlgara, una francesa i una alemanya reben un grup que arriba amb una pastera a través del mar. Tanmateix, l’hospitalitat que els mostren és tan exagerada que esdevé a voltes caritat i a voltes, simplement, xovinisme. I, mentre es pregunten si els immigrants que ara arriben voldran mantenir relacions sexuals amb elles, la barca on aquests viatgen s’afona.Obra La incomprensió(2012) Pardo, PatríciaEn una societat distòpica en què han prohibit fins el teatre i el cant, on les dones són obligades a ser mares i en què els poderosos cada cop fan més abús del seu poder, una dona –d’uns cinquanta-cinc anys- fuig pels carrers d’una ciutat. És de nit, i un home –força més jove que ella- l’intercepta. Sembla estranger i busca la seva mare, una prostituta amb qui el seu pare –actual vicepresident- va mantenir relacions trenta anys enrere, i a qui va robar-li el fill. Quan la dona li diu que ella no és la dona que busca, l’home utilitza la força per tal de comprovar-ho i, quan ella s’hi rebel•la, l’acaba matant.Obra Yaël(2011) Pardo, PatríciaYaël, aquella heroïna bíblica oblidada que va ser determinant en l’alliberament del poble d’Israel matant a Sísara –comandant de les tropes del rei Canaan-, es pregunta si mai hi ha hagut cap grup armat amb l’objectiu de matar cineastes, estilistes, periodistes i tots els qui participen de l’engranatge de l'heteropatriarcat. Un engranatge que sotmet la dona mitjançant l’amor romàntic i la indústria estètica. I mentre s’ho pregunta, admet tanmateix que sempre viurà l’abandó com una condemna i que, per tal de no restar sola, acceptarà sempre els imperatius del seu amant. Un amant que, -com l’home amb qui comparteix escena-, sempre fa i desfà amb total impunitat.Obra La marePardo, PatríciaUna dona, amb el desig de poder permetre’s odiar la seva mare públicament, confessa que li agradaria ser adoptada, que aquesta l’hagués robada d’una família pobra o d’una mare ionqui o d’una noia torturada durant la dictadura, o d’un dona marroquina sense marit temorosa del seu destí. Voldria permetre’s odiar una dona que, de vegades, ni tan sols reconeix. Perquè, en una època en què es predica que la comprensió ha de prevaldre sobre el judici, a ella li cal, de vegades, poder jutjar la seva mare.Obra Espinacs(1999) Disla Sanz, Juli; Pardo, PatríciaOlívia treballa al Mac Brutus, l'hamburgueseria regentada per l'etern enemic de Popeye. Enganyada se'n va a viure amb Brutus, que la continua explotant, ara amb les feines de la casa. Popeye amb l'ajuda del seu amic Pilon i de Cap-pelat, la rescaten de les malvades mans de Brutus, que es veu obligat a tancar el seu negoci i a treballar a la nova hamburgueseria d'Olívia.Obra El pols o la bala(2010) Pardo, PatríciaDurant un viatge en metro, dues dones reflexionen sobre què ha estat i què és actualment València, sobre tradició i política. Mentre conversen, però, es produeix una frenada brusca: som a 3 de juliol de 2006, davant l’accident de metro més greu de la història d’Espanya, produït a la línia 1 del metro de València. Just després de l’accident, les dues dones resten a terra i intenten llegir alguns documents al voltant de les irregularitats i negligències que van envoltar aquell sinistre. Tanmateix, no els resulta fàcil, ja que dues altres dones les trepitgen i els van robant, de les mans, els documents. Però, malgrat convertir-se en víctimes silenciades, les dues primeres dones prefereixen seguir sent el pols que amb la vida s’apaga, que no pas la bala que amb el seu impacte l’extingeix.Obra Els nostres(2018) Pardo, Patrícia; Pardo, Patrícia; Tena, BegoñaUn seguit d'històries creuades que acaben confluint sobre persones refugiades i immigrants. Assistim a les seves pors, les seves il·lusions de futur i els seus desenganys, mentre intenten fugir d'una realitat esfereïdora per anar a parar a una altra realitat que potser serà igual o pitjor (això si aconsegueixen sobreviure). La violència, la incomprensió i la solitud formen part del dia a dia d'uns personatges que somien en una vida millor, però que alguns no podran assolir mai.Obra Comissura(2010) Pardo, PatríciaEl circ de la comissura és un espai fronterer que esdevé frontera i frontissa entre la tendresa i el fàstic, el desamor i la bellesa, l’impuls i la derrota, l’instint maternal i l’assassí, el maltractament i l’humor. Així, a través de set números de circ, una pallassa explora aquests límits convertint-se en comensal famèlica que devora mobles i objectes d’un restaurant, en trapezista que es gronxa i que cau, en dona que prefereix devorar un bebè que el seu entrepà, en clarinetista gelosa que s’autolesiona per fer front a un desamor inventat, en borratxa que percep imatges d’horror on tothom veu bellesa, i en aquella qui -depilant-se intentant seguir els dictàmens estètics- acaba tota coberta de cera generant una estampa grotesca.
- «
- 1 (current)
- 2
- 3
- »