Patrícia Pardo
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1975. Dramaturga, directora d’escena i pallassa. Diplomada en magisteri per la Universitat de València, la seva formació teatral i circense ve de la mà de pallassos i directors com Sergi Claramunt, Jorge Picó o Hernán Gené, i de les trapezistes Pili Serrat i Fefa Borrego. Com a directora treballa per companyies com La Finestra, Colectivo 9.8., La Círtrica, Arritmados i la companyia que pren el seu nom. D'altra banda, texerceix com a docent a la Universitat de València.
Nom
23 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 23
Obra La incomprensió(2012) Pardo, PatríciaEn una societat distòpica en què han prohibit fins el teatre i el cant, on les dones són obligades a ser mares i en què els poderosos cada cop fan més abús del seu poder, una dona –d’uns cinquanta-cinc anys- fuig pels carrers d’una ciutat. És de nit, i un home –força més jove que ella- l’intercepta. Sembla estranger i busca la seva mare, una prostituta amb qui el seu pare –actual vicepresident- va mantenir relacions trenta anys enrere, i a qui va robar-li el fill. Quan la dona li diu que ella no és la dona que busca, l’home utilitza la força per tal de comprovar-ho i, quan ella s’hi rebel•la, l’acaba matant.Obra Yaël(2011) Pardo, PatríciaYaël, aquella heroïna bíblica oblidada que va ser determinant en l’alliberament del poble d’Israel matant a Sísara –comandant de les tropes del rei Canaan-, es pregunta si mai hi ha hagut cap grup armat amb l’objectiu de matar cineastes, estilistes, periodistes i tots els qui participen de l’engranatge de l'heteropatriarcat. Un engranatge que sotmet la dona mitjançant l’amor romàntic i la indústria estètica. I mentre s’ho pregunta, admet tanmateix que sempre viurà l’abandó com una condemna i que, per tal de no restar sola, acceptarà sempre els imperatius del seu amant. Un amant que, -com l’home amb qui comparteix escena-, sempre fa i desfà amb total impunitat.Obra La marePardo, PatríciaUna dona, amb el desig de poder permetre’s odiar la seva mare públicament, confessa que li agradaria ser adoptada, que aquesta l’hagués robada d’una família pobra o d’una mare ionqui o d’una noia torturada durant la dictadura, o d’un dona marroquina sense marit temorosa del seu destí. Voldria permetre’s odiar una dona que, de vegades, ni tan sols reconeix. Perquè, en una època en què es predica que la comprensió ha de prevaldre sobre el judici, a ella li cal, de vegades, poder jutjar la seva mare.Obra El pols o la bala(2010) Pardo, PatríciaDurant un viatge en metro, dues dones reflexionen sobre què ha estat i què és actualment València, sobre tradició i política. Mentre conversen, però, es produeix una frenada brusca: som a 3 de juliol de 2006, davant l’accident de metro més greu de la història d’Espanya, produït a la línia 1 del metro de València. Just després de l’accident, les dues dones resten a terra i intenten llegir alguns documents al voltant de les irregularitats i negligències que van envoltar aquell sinistre. Tanmateix, no els resulta fàcil, ja que dues altres dones les trepitgen i els van robant, de les mans, els documents. Però, malgrat convertir-se en víctimes silenciades, les dues primeres dones prefereixen seguir sent el pols que amb la vida s’apaga, que no pas la bala que amb el seu impacte l’extingeix.Obra Els nostres(2018) Pardo, Patrícia; Pardo, Patrícia; Tena, BegoñaUn seguit d'històries creuades que acaben confluint sobre persones refugiades i immigrants. Assistim a les seves pors, les seves il·lusions de futur i els seus desenganys, mentre intenten fugir d'una realitat esfereïdora per anar a parar a una altra realitat que potser serà igual o pitjor (això si aconsegueixen sobreviure). La violència, la incomprensió i la solitud formen part del dia a dia d'uns personatges que somien en una vida millor, però que alguns no podran assolir mai.Obra Comissura(2010) Pardo, PatríciaEl circ de la comissura és un espai fronterer que esdevé frontera i frontissa entre la tendresa i el fàstic, el desamor i la bellesa, l’impuls i la derrota, l’instint maternal i l’assassí, el maltractament i l’humor. Així, a través de set números de circ, una pallassa explora aquests límits convertint-se en comensal famèlica que devora mobles i objectes d’un restaurant, en trapezista que es gronxa i que cau, en dona que prefereix devorar un bebè que el seu entrepà, en clarinetista gelosa que s’autolesiona per fer front a un desamor inventat, en borratxa que percep imatges d’horror on tothom veu bellesa, i en aquella qui -depilant-se intentant seguir els dictàmens estètics- acaba tota coberta de cera generant una estampa grotesca.Obra Ètica, tatoos i saldos(2011) González, Chon; González, ChonSobre la taula d’un restaurant de luxe, un cap sense cos comparteix àpat amb el seu cos sense cap, que l’alimenta. A través d’un viatge per les teories de diversos pensadors, el cap reflexiona al voltant dels conceptes “ètica” i “moral”, aquest “sil•logisme en el qual la conclusió no es dedueix de les premisses”. Després d’aquesta reflexió, l’actriu que interpretava el cap ix de sota la taula i es presenta a ella mateixa com l’actriu que és. Tot seguit, explica el concepte “oxímoron” mitjançant diversos exemples com “líder anarquista” o “presumir d’humilitat”, mentre un tatuador la tatua en directe. I, mentre demana al públic que proposi altres exemples d’oxímoron, ofereix als espectadors de passar per les mans del tatuador.Obra Lara CroftPardo, PatríciaUna parella de cosins, en Toni i l’Imma, es passen cada tarda del dissabte jugant a videojocs. Un dia, després d’una conversa en la que es plantegen el seu futur, com ara independitzar-se o què fer després dels estudis, l’Imma besa en Toni. Ell la rebutja amb el pretext que té nòvia i que són cosins, i es posen a jugar de nou. Unes quantes partides més tard, tots dos surten de l’habitació agafats de la mà.Obra El meu nom és María José Guisado(2014) Pardo, PatríciaL’actriu María José Guisado, intèrpret del monòleg, parla en nom propi, però al mateix temps en boca de Patrícia Pardo, autora del text -i la seva ventríloc. Mitjançant aquest equívoc perenne d’emissors en què mai se sap del cert qui parla, l’actriu reflexiona sobre el gènere, la maternitat i la família. I desitja ser actriu porno per viure, sense clixés, el sexe i l’amor de forma veritable. L’amor d’aquell qui t’estima sense jutjar-te. L’amor que escapa de tota moral. L’amor materno-filial en què es pot estimar, fins i tot, un fill homicida. O potser no.Obra Ex-actamente (o un homenaje formal)Pardo, PatríciaUna noia es presenta en una cafeteria per optar a una feina de cambrera que, segons diu l’anunci, cal que sigui menor de vint-i-cinc anys, divorciada i amb experiència. Entre ella i el propietari del bar s’estableix una conversa íntima plena d’equívocs i jocs de paraules en què ell li explica que la seva ex amant, al cap d’un mes de deixar-lo, ha trobat parella, i on ella li explica que s’ha divorciat del seu home després de mantenir-hi un matrimoni secret. Després d’aquesta conversa, la jove aconsegueix la feina, i entre ella i el propietari del bar aflora l’amor.
- «
- 1 (current)
- 2
- 3
- »