Patrícia Pardo

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1975. Dramaturga, directora d’escena i pallassa. Diplomada en magisteri per la Universitat de València, la seva formació teatral i circense ve de la mà de pallassos i directors com Sergi Claramunt, Jorge Picó o Hernán Gené, i de les trapezistes Pili Serrat i Fefa Borrego. Com a directora treballa per companyies com La Finestra, Colectivo 9.8., La Círtrica, Arritmados i la companyia que pren el seu nom. D'altra banda, texerceix com a docent a la Universitat de València.
Nom

Filtres

2021 - 20222
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 2020 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Perenne
    (2020) Pardo, Patrícia
    En un espectacle de circ, alguns dels membres de la companyia reflexionen sobre elements existencials que els preocupen. Una acròbata de mitjana edat explica al públic que fa poc va conèixer l'home de la seva vida al gimnàs, que van viure una història d'amor meravellosa durant una setmana, però que ell la va deixar perquè ella parlava massa poc pel seu gust. Una malabarista explica que ella entén l'amor com una manera física de conèixer les persones, i que és incapaç de conèixer algú parlant i explicant-se les coses que els han passat al llarg de la vida. La mestra de cerimònies fa memòria dels moments més rellevants de la seva vida, com el dia que la seva mare li va demanar que dormissin juntes en un tanatori per vetllar la seva àvia. L'acròbata més jove enumera una eclèctica llista dels amants que ha tingut i, tot seguit, en una conversa impossible amb la seva filla de cinquanta-quatre anys, aquesta reflexiona sobre la mort i la por de morir sola. Finalment, els pallassos i la mestra de cerimònies de l'espectacle interpreten un número de clown amb un text que resumeix els aspectes més destacats del que han dit els acròbates i els malabaristes a la primera part de l'espectacle.
  • Miniatura
    Obra
    Presoners
    Alapont Ramon, Pasqual; Alejo, Sònia; Cardeña, Chema; Pardo, Patrícia; Sirera Turó, Rodolf; Tena, Begoña
    Sis persones retingudes en monestirs, convents i altres edificis reconvertits en presons franquistes escriuen cartes als seus amics o familiars en diferents moments des de l'any 1940 fins al 1975. En Pepe li escriu a la Tonica, la seva dona, per acomiadar-se'n, ja que sap que aquesta mateixa nit serà executat al monestir de Sant Miquel dels Reis. Una dona li escriu un conte a la seva filla abans de suïcidar-se al convent de Santa Clara. Un home, mestre de professió, ensenya a llegir i a escriure als seus companys de cel·la perquè puguin escriure cartes als seus familiars. Una dona falsament acusada pels amos de la casa on treballava d'haver-los robat dues mil pessetes, escriu als seus fills donant-los instruccions perquè sàpiguen què fer si ella no sobreviu. A una altra dona se li ha aparegut una presa que es va suïcidar deu anys enrere a la mateixa cel·la i li escrivia al seu company per explicar-li, però ha decidit trencar la carta perquè el seu xicot l'ha traït a ella i als altres companys de lluita. I, finalment, l'any 1975, un periodista llegeix les cartes que els seus companys li han anat deixant perquè les faci arribar als seus destinataris quan surti de la presó, un moment que, tot i que Franco ja ha mort, no acaba d'arribar mai.