Queralt Riera

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 18
  • Obra
    L'amor (no és per a mi, va dir Medea)
    (2018) Riera, Queralt
    L'obra presenta un total de 38 escenes que es mesclen entre elles com un collage. La suma de totes elles conforma un recorregut per la vida d'una dona dels 8 als 88 anys. La protagonista, Medea, és una dona del segle XXI, com qualsevol altra. És una persona anònima que conta la seva història: des de les festes d'aniversari de la infantesa i les inquietuds intel·lectuals de joventut, als desenganys amorosos, la maternitat, les malalties de la vellesa, la decadència física i l'abandó en una residència. La peça, un mirall per a molts lectors i espectadors, reconstrueix el mite de Medea i l'apropa a l'actualitat posant èmfasi en la fugacitat de la vida i el pas inexorable del temps.
  • Obra
    Nosaltres
    (2017) Riera, Queralt
    La Martina i l’Albert, germana i cosí del Charlie respectivament, reben unes cartes signades per ell poc després de la seva mort. Es reuneixen amb la Sara i el Quico (una parella), la Valentina i el Martí (una altra parella) i l’Elsa (germana de la Sara), que també han rebut cartes. Durant la trobada surten a la llum secrets que sacsegen les relacions dins del grup mentre intenten retre homenatge al Charlie. La Martina sospita que ell s’ha reencarnat en un peix que el Martí ha dut a la festa. Finalment, la Martina confessa que ella va escriure les cartes, va organitzar la reunió i anuncia que l’any vinent ja no hi serà. Un any després, el grup es retroba, ara sense la Martina i amb dos peixos.
  • Obra
    Dona. La veritat s'embolica com un plat d'espaguetis
    (2017) Riera, Queralt
    L'obra consta d'onze escenes que combinen les veus de tres generacions de dones d'una mateixa família: l'Àvia, la Mare i la Filla. Els diàlegs retraten moments concrets de les seves vides i permeten al lector-espectador embastar els fragments i descobrir que el marit de l'Àvia va maltractar i abusar sexualment tant de la dona com de la filla, -ara la Mare. Arran d'aquests fets incontrolats, la Mare va quedar embarassada de la Filla i l'Àvia va intentar matar el seu marit, que es va salvar i va desaparèixer. Des de llavors, totes tres han viscut juntes i s'han donat suport les unes a les altres. Per sustentar la família, la Mare, absolutament traumatitzada, es prostitueix. I l'Àvia, tot i que procura per la néta, té tendències suïcides acusades. Les ferides de totes tres són profundes i condicionen del tot el dia a dia.
  • Obra
    De dol
    (2019) Riera, Queralt
    L'obra està formada per dos monòlegs pràcticament idèntics. L'única diferència és que el primer s'explica des del punt de vista del personatge d'Ofèlia. En el segon, en canvi, pren la paraula Hamlet. De manera paral·lela, ambdós caràcters desgranen amb cruesa, innocència i tocs poètics les seves vivències més doloroses. Una mateixa història que té com a nucli els abusos sexuals que pateixen els infants per part de l'oncle patern. Quan compleixen trenta-dos anys, el maten atropellant-lo amb el cotxe. En les dues versions, Ofèlia i Hamlet expliquen la violació als pares, abandonen el poble, i el pare mor d'un infart al cap de poc. A mesura que s'encadenen els esdeveniments, es veu com les orientacions sexuals dels personatges, les seves sexualitats, les actituds a l'hora de relacionar-se amb el món o el sentit que donen a les seves vides s'ha vist condicionat per l'abús patit en la infància. El seu dia a dia pateix per sempre una distorsió que els turmenta i no sembla tenir cura.
  • Obra
    Forquilla Mitjó Arracada
    (2018) Riera, Queralt
    La Quetsia se sent sola: el seu marit està poc present i els fills estudien fora. Quan les amigues, en comptes de les típiques arracades de Nadal, opten per un curs de kungfu vaginal, coneix la Joana, professora especialista en exercicis de tonificació del sol pèlvic.Quan la Joana descobreix que la seva parella l’enganya, ella i la Quetsia inicien una relació sentimental que, en un moment de tensió, sembla arribar a la fi quan la Quetsia, desbordada, li regala unes arracades com a comiat. Però poc després, les dues es retroben i decideixen apostar pel seu amor.
  • Obra
    Amor mor
    (2019) Riera, Queralt
    Una parella s’instal·la a viure al bosc, fugint de la ciutat després que a ella li hagin diagnosticat una malaltia. A través d’escenes i soliloquis estructurats de manera no lineal, reflexionen sobre el futur, l’ecologisme, les pors, la seva relació, la vida, la mort i la fi de l’amor.
  • Obra
    Èxit/Sortida
    (2017) Riera, Queralt
    En aquesta peça composta per 12 escenes breus, algunes en català i d'altres en anglès, els personatges intenten trobar una sortida, física o metafòrica, a allò que els manté immòbils, aturats o presoners dins la seva realitat.
  • Obra
    El Gripau i la Llum del matí
    (2023) Riera, Queralt
    El Gripau inicia un viatge per trobar la Llum del matí, de qui s’ha enamorat. Durant aquest viatge, el Gripau descobrirà diversos indrets del territori català, veurà com ciutats, muntanyes i platges han canviat i com ho viuen els animals que habiten els diferents indrets. Al mateix temps, amb cada encontre, aprendrà tot de paraules noves que decidirà compartir en la seva nova vida en comú amb la Llum del matí.
  • Obra
    Poliedre
    (2021) Riera, Queralt
    L’obra es compon de disset fragments textuals, cadascun introduït per un títol, però sense indicacions d’espai, temps ni personatges. A partir d’aquests fragments, l’autora construeix un poliedre escènic on cada escena és una cara, i el públic és convidat a intuir les potencials arestes o vèrtexs que connecten les diferents cares.
  • Obra
    Miseria
    (2021) Riera, Queralt
    La peça ens acosta la vida d’un actor i professor de teatre precari a Barcelona. A través de múltiples monòlegs, el públic s’endinsa en el seu dia a dia: els esforços per pagar el pis, els records d’infantesa, les relacions amoroses i, finalment, el relat de la seva mort. Aquestes escenes, independents entre si, juguen amb recursos dramatúrgics com la repetició de la paraula “misèria” o l’ús recurrent d’un mateix leitmotiv: una nota de comiat.