Ferran Joanmiquel

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nom

Filtres

2010 - 201942020 - 20254
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Joanmiquel, Ferran ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 13
  • Miniatura
    Obra
    La crida
    (2014) Joanmiquel, Ferran
    Un home jove, que no arriba a la trentena, reparteix fulletons de propaganda electoral. Ningú no li fa cas, fins que sembla que s'atura un home i l’hi explica tot. Que ell també era així, que no li interessava la política, fins que li van donar un fulletó del partit i s'hi va sentir més que identificat. I ara hi treballa. Perquè no pot ser que ens venguessin el discurs que havíem d'estudiar, formar-nos, tenir dos o més carreres i que ara no hi hagi feina. Que estem desemparats. Que és culpa de tota aquesta gent de fora que ha vingut per quedar-se i rebre els ajuts que ens haurien de pertocar. I això no pot ser. Perquè aquesta gent de fora et fa treure el pitjor de tu, i justament per això se n’haurien d’anar. S’ha acabat la festa.
  • Miniatura
    Obra
    Apareguda (Nostra senyora de les caixeres)
    (2010) Joanmiquel, Ferran
    La Rita té un desgavell personal important: per fi ha pogut oblidar el seu xicot, el Víctor, que ara és a la presó. Però la Meri, la seva amiga i companya de caixa del supermercat on treballen, ubicat dins un centre comercial, no ho veu gens clar i no li agrada que faci sempre cas a la Xacres, la noia que l'assessora. Amb tot, la Rita té un atac d'asma, i es retira al magatzem per fer servir el "ventolín" i calmar-se. Però, tot d'una, se li apareix la Verge, i li diu que està curada. Quan ho explica, al seu voltant sorgeixen diferents reaccions: està boja?, es pot curar? Però tot canvia: el Víctor surt de la presó i la ve a buscar per fugir junts; la Xacres no es mou de la seva vora; l'encarregat del supermercat vol que sigui la imatge de l'empresa; una monja intenta que el Vaticà la santifiqui; una reportera prova de fer-li una entrevista, mentre a fora un batibull de gent l’espera. Finalment, la Rita esclata i diu a càmera que a ells no els importa la fe, ni si és o no veritat que se li ha aparegut la Verge, només els importa el profit que en puguin treure.
  • Miniatura
    Obra
    Blau
    (2010) Joanmiquel, Ferran
    És la nit de cap d’any. En Jofre, mecànic de l’Aurora, un vaixell carregat d’ossets de peluix i altres joguines, és l’únic supervivent del naufragi. Abans de l’accident, salta a l’aigua amb un bot salvavides, i ara es troba sol envoltat d’un mar d’ossets. Truca, demanant ajuda, a la unitat de salvament marítim. Li respon l’Ester. Ha calculat aproximadament la seva posició i ara hi envia un helicòpter. En Roger, que pilota l’helicòpter de rescat, surt corrent, travessant el cel cap a un destí incert, però també amb molta son acumulada i poques pastilles per desvetllar-se. En aquest diàleg a tres bandes es barregen la por i l’esquerperia d’en Jofre, els traumes d’infància d’en Roger i l’Ester, però també el desig candent que hi entre els dos, que avui havien d’anar a sopar i celebrar l’entrada d’any junts, potser al llit. Però aquest diàleg arriba a un punt de no retorn: els límits de la realitat es difuminen. En Roger per fi veu la barca d’en Jofre, que cau al buit a la fi de la terra, i ell hi va darrere per intentar salvar-lo. De cop, entren en un espai indòmit i ingràvid, i veuen coses impensables. L’Ester està perdent el senyal. Sent de manera difusa la veu d’en Roger, però ell és a anys llum.
  • Miniatura
    Obra
    El rey del Gurugú
    (2015-10) Joanmiquel, Ferran
    En Marley és un gos que estava acostumat a rebre cops i puntades de peu. Fins que un dia el seu amo el va abandonar. L'Abdul, remenant entre les escombraries, va oferir un tall de carn fresca al Marley i se’l va endur cap a la muntanya del Gurugú, el lloc de pas abans d’arribar a la frontera, la reixa metàl·lica que separa i haurà de saltar -jugant-s'hi la vida- tothom que vulgui entrar al “paradís”: Europa. Quan en Marley arriba al Petit Bamako, el campament de l’Abdul, descobreix que haurà de fer de gos guardià, per avisar dels freqüents atacs de la policia marroquina. Aleshores s’adona que és útil, que està fent de gos, i li encanta. Per fi se sent estimat. Un dia acompanya l’Abdul a trobar-se amb Marie, i els protegeix durant la nit. Quan l’Abdul decideix marxar, és ella qui l’adoptarà. I veurà néixer el fill que aquella nit van engendrar: en Matthieu. Però el gos també veurà com, un bon dia, la Marie decideix seguir el seu somni i saltar la tanca, amb el nen a coll. Ara en Marley alliçona els nouvinguts, els que creuen que poden amb tot. Ell els explica com van les coses aquí.
  • Miniatura
    Obra
    Dones que parlen
    (2021) Joanmiquel, Ferran
    El 1941, Frederica Montseny, política anarquista i ministra durant la Segona República Espanyola, està embarassada de cinc mesos i empresonada a Limoges mentre espera judici. Allà, manté converses imaginàries amb figures, reals o imaginàries, aliades i adversàries, a través de les quals reflexiona sobre la seva pròxima maternitat, les seves conviccions polítiques, les seves pors, l’imminent Segona Guerra Mundial i la qüestió del gènere. Dues veus radiofòniques aporten el context històric de la Guerra Civil i la caiguda de la Segona República, situant les vivències de Montseny en el seu temps.
  • Miniatura
    Obra
    Panteres
    (2018-11) Joanmiquel, Ferran
    L'Anke Keller és una vedette de l'escena berlinesa; al seu marit, capità de la Luftwaffe, el van enviar al front i no n'ha tornat. Ha posat un anunci buscant minyona, i apareix la Constanze, una noia que es mostra molt sincera quan l'Anke li demana per les obres en què participa, altament propagandístiques. La Constanze té una passió, la fotografia, i quan pot retrata l'Anke. Entre elles neix una intensa relació d'amor i passió. L'Anke havia seduït tots els alts càrrecs de Berlín, però mai no havia sentit el goig que sent amb ella; i la Constanze li parla de tot un món subterrani de dones com elles. L'Edgar, el fill de l'Anke, no pot veure la Contanze. Un dia, al llit, la noia li demana a l'Anke què faria si sabés que és jueva. Ella diu que la desterraria, però després s'ho repensa; finalment la Constanze li ensenya l'estrella groga de David i li demana que, abans no ho facin els altres, la mati ella. Totes dues decideixen resistir. Però la Constanze desapareix i, de tant en tant, envia cartes des dels camps. L'Edgar, que fa temps s'havia afiliat a les Joventuts Hitlerianes, just abans que entrin els russos per fer caure Berlín, sent la necessitat de confessar-se i parlar amb la seva mare.
  • Miniatura
    Obra
    Frontera
    (2024) Joanmiquel, Ferran
    Quan en plena excursió comença a ploure, el Joel i el seu pare es refugien en una casa abandonada a la muntanya. El mal temps dura uns quants dies i, en els pocs moments en què la pluja amaina, el pare baixa al poble a buscar queviures per als dos, ja que el Joel no duu roba adequada per a la muntanya i està molt feble perquè pateix síndrome d’abstinència. Durant l’estada, pare i fill parlaran de l’addicció del Joel, de la mort de la mare i del seu amor pels ocells cantaires, del camí amb les drogues i de com va abandonar el seu somni de pintar. Les converses tenses i plenes de retrets també faran sortir a la llum secrets i confessions: el pare també va ser un addicte durant la seva joventut; el Joel se sent culpable per no haver estat al costat de la mare els darrers dies. A mesura que passen els dies, el Joel tornarà a pintar i omplirà la casa d’ocells cantaires. Pare i fill aconseguiran reparar la seva relació a poc a poc i, finalment, quan el pare emmalalteix, el Joel abandonarà la casa, preparat per volar sol.
  • Miniatura
    Obra
    Samurai
    (2022) Joanmiquel, Ferran
    El Jorge, un home d’uns quaranta anys que arrossega un trauma pel tracte rebut dels mestres quan era adolescent, arriba a un institut de secundària per fer de professor substitut. La seva actitud davant companys i alumnes és lleugerament provocadora, ja que sent que no encaixa dins el sistema educatiu establert. A classe, afalaga l’actitud d’un alumne amb una sensibilitat especial, rebutjat pel grup després de ser l’únic que duu a terme una activitat proposada pel Jorge: pintar un quadre amb sang de porc. Al claustre, enfronta el professorat amb el director i s’embolica amb una companya del centre, casada. Un mes més tard, l’alumne a qui havia donat suport mata la seva família amb una catana. Quan el claustre s’assabenta de l’exercici que el Jorge havia proposat, el fan fora de l’institut.
  • Miniatura
    Obra
    Dinou
    (2009) Joanmiquel, Ferran
    En Cesc és un noi de dinou anys amb una vida aparentment convencional: estudia el mateix que va estudiar el seu pare a la universitat, surt de festa, té una nòvia, i viu amb la mare i el germà perquè és orfe de pare. La història, però, pren com a punt de partida el dia que en Cesc té un accident de cotxe i perd la vida, donant peu a dos relats: per una banda, les trobades al voltant de les restes mortals d'en Cesc, en què els éssers estimats el recorden, i per l'altra, la narració que ens explica el que realment va passar: qui era, què feia i com va acabar morint. El noi estava molt interessat en els estudis que el seu pare feia abans de morir sobre els forats de cuc, un fenomen de l’espai que connecta dos forats negres, fet que permetria viatjar en el temps. Finalment, el mòbil d’en Cesc -que encara guarda la seva mare- rep un missatge de veu: “Francesc... fill... He tornat. Sóc el teu pare”.
  • Miniatura
    Obra
    Desitjar viure en un país sense vent
    (2012) Joanmiquel, Ferran
    En Pol, la Desiré i en Rashid s'han quedat en pana enmig del desert. El guia turístic decideix girar cua, caminant, i anar a buscar ajuda al poblat. Mentrestant, en Pol es mira la Desiré i no sap per què han vingut, mentre ella fa comèdia com si fossin veritablement parella: es van conèixer en una firma de llibres d'ell i van acabar junts al seu pis, i des d'aleshores s'han anat veient. Tot d'una, esclata una tempesta de sorra i l'espai que coneixien desapareix. Ara tots tres estan separats, sense aigua ni menjar, i decideixen posar-se a caminar. La Desiré troba una tenda on hi viu un petit príncep que li dona una mica de te i li diu que avisi la guineu del desert que fa tard. De cop, tant en Pol com la noia veuen al seu davant un vaixell rovellat. Mentrestant, en Rashid nota com el seu cos es va transformant i adaptant a la situació: s'està convertint en una guineu del desert. Per fi es troben, en Rashid els dona aigua i se'n va amb el petit príncep. La parella descobreix, dins el vaixell, uns llibres firmats pel Pol. Agafen el que està escrivint justament ara, "Desitjar viure en un país sense vent", i en llegeixen el final.