Ferran Joanmiquel
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
13 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 13
Obra Desitjar viure en un país sense vent(2012) Joanmiquel, FerranEn Pol, la Desiré i en Rashid s'han quedat en pana enmig del desert. El guia turístic decideix girar cua, caminant, i anar a buscar ajuda al poblat. Mentrestant, en Pol es mira la Desiré i no sap per què han vingut, mentre ella fa comèdia com si fossin veritablement parella: es van conèixer en una firma de llibres d'ell i van acabar junts al seu pis, i des d'aleshores s'han anat veient. Tot d'una, esclata una tempesta de sorra i l'espai que coneixien desapareix. Ara tots tres estan separats, sense aigua ni menjar, i decideixen posar-se a caminar. La Desiré troba una tenda on hi viu un petit príncep que li dona una mica de te i li diu que avisi la guineu del desert que fa tard. De cop, tant en Pol com la noia veuen al seu davant un vaixell rovellat. Mentrestant, en Rashid nota com el seu cos es va transformant i adaptant a la situació: s'està convertint en una guineu del desert. Per fi es troben, en Rashid els dona aigua i se'n va amb el petit príncep. La parella descobreix, dins el vaixell, uns llibres firmats pel Pol. Agafen el que està escrivint justament ara, "Desitjar viure en un país sense vent", i en llegeixen el final.Obra Tots els colors del blancJoanmiquel, FerranLa Nit de Vent té setanta-cinc anys i és l'última persona que parla el xaatmi, una llengua d'una petita regió al nord d'Escandinàvia. En Niko, un antropòleg, ha viatjat més de mil quilòmetres per gravar el testimoni oral de la Nit de Vent. L'arribada d'en Niko, les seves preguntes i la seva insistència fan que el delicat equilibri sobre el qual es mantenia la relació entre la Nit de Vent i la Mina, la seva néta, es trastoqui. La Mina mai ha volgut saber res del xaatmi ni de la cultura dels seus avantpassats i aquest fet, sumat a la decisió de la Nit de Vent de parlar només en xaatmi, -una llengua que la Mina no entén-, les ha distanciat. Finalment, però, i sentint-se propera a la mort, la Nit de Vent decideix parlar amb la seva néta per explicar-li com de culpable se sent de la mort de la seva filla, la mare de la Mina, ja que tem que a la noia li pugui passar una cosa semblant.Obra La filla de Chagall(2013-07) Joanmiquel, FerranLa Tamar és una jove israeliana d’origen sefardita que viu a Tel Aviv. La seva família vol que porti a Girona una clau vella i rovellada que ha anat passant de generació en generació perquè suposadament obre la porta de la casa on vivien els seus ancestres, al Call Jueu, abans que en fossin expulsats pels Reis Catòlics el 1492. Ella, però, ha rebutjat tota la vida aquesta història, i creu que el seu avi se la va inventar i va comprar la clau als encants de Tessalònica. Però ara és a Girona, se n’hi ha anat sense dir-ho a ningú; i, mentre renega entre dents, va perseguint l’olor del gessamí i una melodia de violí fins que troba el pany que ha d’obrir la clau. I aquesta història és la que explica als seus alumnes a la classe d’història de l’art. Perquè potser és la història de tots nosaltres, de la humanitat, la de les arrels flotants i un passat que ens és una nosa, un pes.Obra Vidres als ulls(2013) Joanmiquel, FerranL'Èric viu en un centre tutelat per a menors, un CRAE. Falten pocs dies perquè faci 18 anys i pugui sortir-ne. Però ha comès un greu error: ha llençat un got de vidre a la cara d’en Javi, que l'estava increpant a ell i la seva mare, cosa que no podia permetre. Ara en Javi està a l’hospital: ha perdut l’ull. L’Èric decideix marxar. Surt al carrer i es troba en plena manifestació. S’uneix a uns encaputxats i trenca el vidre de l’aparador del Zara; tothom l’aplaudeix. Això és el que explica ara a comissaria: per fi s'ha sentit important, que pertanyia a algun lloc i a algú. Ara, a la cel·la, el visita el Capità Tornado, el seu amic invisible de la infància. I mira de fer-li entendre que no va ser culpa seva que la seva mare no resistís la temptació a la beguda i no s’estimés prou la vida. I li explica que la Paula, l’educadora que tant li agrada, li ha preparat una festa sorpresa. Quan ella arriba, li demana una abraçada: és tot el que necessitava.Obra Frontera(2024) Joanmiquel, FerranQuan en plena excursió comença a ploure, el Joel i el seu pare es refugien en una casa abandonada a la muntanya. El mal temps dura uns quants dies i, en els pocs moments en què la pluja amaina, el pare baixa al poble a buscar queviures per als dos, ja que el Joel no duu roba adequada per a la muntanya i està molt feble perquè pateix síndrome d’abstinència. Durant l’estada, pare i fill parlaran de l’addicció del Joel, de la mort de la mare i del seu amor pels ocells cantaires, del camí amb les drogues i de com va abandonar el seu somni de pintar. Les converses tenses i plenes de retrets també faran sortir a la llum secrets i confessions: el pare també va ser un addicte durant la seva joventut; el Joel se sent culpable per no haver estat al costat de la mare els darrers dies. A mesura que passen els dies, el Joel tornarà a pintar i omplirà la casa d’ocells cantaires. Pare i fill aconseguiran reparar la seva relació a poc a poc i, finalment, quan el pare emmalalteix, el Joel abandonarà la casa, preparat per volar sol.Obra Samurai(2022) Joanmiquel, FerranEl Jorge, un home d’uns quaranta anys que arrossega un trauma pel tracte rebut dels mestres quan era adolescent, arriba a un institut de secundària per fer de professor substitut. La seva actitud davant companys i alumnes és lleugerament provocadora, ja que sent que no encaixa dins el sistema educatiu establert. A classe, afalaga l’actitud d’un alumne amb una sensibilitat especial, rebutjat pel grup després de ser l’únic que duu a terme una activitat proposada pel Jorge: pintar un quadre amb sang de porc. Al claustre, enfronta el professorat amb el director i s’embolica amb una companya del centre, casada. Un mes més tard, l’alumne a qui havia donat suport mata la seva família amb una catana. Quan el claustre s’assabenta de l’exercici que el Jorge havia proposat, el fan fora de l’institut.Obra Dinou(2009) Joanmiquel, FerranEn Cesc és un noi de dinou anys amb una vida aparentment convencional: estudia el mateix que va estudiar el seu pare a la universitat, surt de festa, té una nòvia, i viu amb la mare i el germà perquè és orfe de pare. La història, però, pren com a punt de partida el dia que en Cesc té un accident de cotxe i perd la vida, donant peu a dos relats: per una banda, les trobades al voltant de les restes mortals d'en Cesc, en què els éssers estimats el recorden, i per l'altra, la narració que ens explica el que realment va passar: qui era, què feia i com va acabar morint. El noi estava molt interessat en els estudis que el seu pare feia abans de morir sobre els forats de cuc, un fenomen de l’espai que connecta dos forats negres, fet que permetria viatjar en el temps. Finalment, el mòbil d’en Cesc -que encara guarda la seva mare- rep un missatge de veu: “Francesc... fill... He tornat. Sóc el teu pare”.Obra El rey del Gurugú(2015-10) Joanmiquel, FerranEn Marley és un gos que estava acostumat a rebre cops i puntades de peu. Fins que un dia el seu amo el va abandonar. L'Abdul, remenant entre les escombraries, va oferir un tall de carn fresca al Marley i se’l va endur cap a la muntanya del Gurugú, el lloc de pas abans d’arribar a la frontera, la reixa metàl·lica que separa i haurà de saltar -jugant-s'hi la vida- tothom que vulgui entrar al “paradís”: Europa. Quan en Marley arriba al Petit Bamako, el campament de l’Abdul, descobreix que haurà de fer de gos guardià, per avisar dels freqüents atacs de la policia marroquina. Aleshores s’adona que és útil, que està fent de gos, i li encanta. Per fi se sent estimat. Un dia acompanya l’Abdul a trobar-se amb Marie, i els protegeix durant la nit. Quan l’Abdul decideix marxar, és ella qui l’adoptarà. I veurà néixer el fill que aquella nit van engendrar: en Matthieu. Però el gos també veurà com, un bon dia, la Marie decideix seguir el seu somni i saltar la tanca, amb el nen a coll. Ara en Marley alliçona els nouvinguts, els que creuen que poden amb tot. Ell els explica com van les coses aquí.Obra Dones que parlen(2021) Joanmiquel, FerranEl 1941, Frederica Montseny, política anarquista i ministra durant la Segona República Espanyola, està embarassada de cinc mesos i empresonada a Limoges mentre espera judici. Allà, manté converses imaginàries amb figures, reals o imaginàries, aliades i adversàries, a través de les quals reflexiona sobre la seva pròxima maternitat, les seves conviccions polítiques, les seves pors, l’imminent Segona Guerra Mundial i la qüestió del gènere. Dues veus radiofòniques aporten el context històric de la Guerra Civil i la caiguda de la Segona República, situant les vivències de Montseny en el seu temps.Obra Panteres(2018-11) Joanmiquel, FerranL'Anke Keller és una vedette de l'escena berlinesa; al seu marit, capità de la Luftwaffe, el van enviar al front i no n'ha tornat. Ha posat un anunci buscant minyona, i apareix la Constanze, una noia que es mostra molt sincera quan l'Anke li demana per les obres en què participa, altament propagandístiques. La Constanze té una passió, la fotografia, i quan pot retrata l'Anke. Entre elles neix una intensa relació d'amor i passió. L'Anke havia seduït tots els alts càrrecs de Berlín, però mai no havia sentit el goig que sent amb ella; i la Constanze li parla de tot un món subterrani de dones com elles. L'Edgar, el fill de l'Anke, no pot veure la Contanze. Un dia, al llit, la noia li demana a l'Anke què faria si sabés que és jueva. Ella diu que la desterraria, però després s'ho repensa; finalment la Constanze li ensenya l'estrella groga de David i li demana que, abans no ho facin els altres, la mati ella. Totes dues decideixen resistir. Però la Constanze desapareix i, de tant en tant, envia cartes des dels camps. L'Edgar, que fa temps s'havia afiliat a les Joventuts Hitlerianes, just abans que entrin els russos per fer caure Berlín, sent la necessitat de confessar-se i parlar amb la seva mare.