Berta Prieto

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Es forma com a actriu a diferents escoles d’interpretació, com ara El Col·legi de Teatre, El Galliner i l’Estudi Laura Jou. S’estrena com a dramaturga i actriu en l’àmbit professional juntament amb Lola Rosales amb "El Chinabum" (La Gleva, 2018). El seu segon text original amb Rosales és "FUCK YOU MODERN FAMILY (o todo sobre mi abuela)" (Sala Beckett, 2019). Posteriorment, escriuen "Derecho a pataleta" (Sala Beckett, 2020). Estrena en solitari "Del fandom al troleig" (Sala Beckett, 2024). També és cocreadora de la sèrie "Autodefensa" (juntament amb Miguel Ángel Blanca i Belén Barenys).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Derecho a pataleta (la missió més trepidant de les Espies de veritat)
    (2023) Rosales, Lola; Prieto, Berta
    Les dues autores de l’obra, vestides amb esmòquing, conversen sobre la seva feina com a creadores i sobre el dret de queixar-se del sistema. Les Espies de veritat reben la missió de salvar el món d’uns malvats que no acaben de saber ben bé qui són. Mentre duen a terme la missió, es plantegen les seves condicions laborals i les seves vides d’espia. Proven diferents alternatives, però cada cop fracassen fins al punt d’acabar a la presó. Són acomiadades de la feina i més tard acaben treballant per una cadena de menjar ràpid, on s’adonen del privilegi que tenien i demanen reincorporar-se com a espies. De nou a la feina, tornen a plantejar-se si realment poden salvar el món. A més, comparteixen els seus veritables sentiments, tant com a personatges com a actrius que les interpreten. Les tres espies, profundament insatisfetes, intenten matar-se entre elles. Finalment, l’Àlex mata les altres dues, convertint-se en la dolenta de la història.
  • Obra
    Del fandom al troleig (una sàtira del bla bla bla)
    (2024) Prieto, Berta
    Una pel·lícula de Ximena White reconstrueix la vida de Paula Miró, una jove que va créixer sotmesa a la pressió de la seva mare, Petra Miró, perquè es dediqués al ballet. Ja d’adulta, la Paula intenta convertir-se en escriptora, però la relació distant amb la mare i un profund bloqueig creatiu la porten a decidir “fer-se tonta”. Inicia així un procés d’estupidització personal, compartit amb la seva companya de pis, l’Anna, que culmina quan decideix injectar-se bòtox al cervell i queda completament idiotitzada. La pel·lícula de la Ximena rep un Goya, i la premsa destaca com la directora ha treballat a partir dels diaris de la Paula. Però, en una entrevista, la periodista es treu la perruca i es revela que és la mateixa Petra Miró, que explica la seva versió dels fets en rus. Mentre la Ximena prepara una nova pel·lícula sobre la Paula, la seva fama comença a esvair-se i plana la possibilitat que sigui cancel·lada. Finalment, confessa a la seva xicota que en el passat formava part d’un grup de “tontos” que seguien obsessivament la Paula i que, en fugir d’una acció que havien organitzat, es va amagar i va veure tantes pel·lícules que va acabar adquirint cultura cinematogràfica i dedicant-se al cinema. Ara, però, sent la necessitat de tornar als seus orígens: la performance alternativa.