Manuel Veiga Giménez

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
1964. Actor i dramaturg. Comença a escriure a la dècada dels 90. Ha estrenat i publicat a Espanya, Cuba i Uruguay. Guanyador del Premi Nacional SGAE, entre d'altres.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 13
  • Obra
    El darrer esclat
    (1990) Veiga Giménez, Manuel
    En un petit poble de la costa de l'Empordà, Natividad, una dona de setanta anys, viu amb les seves filles Lluïsa i Aurora. La vida al poble es veu alterada per l'arribada d'un circ on actua Pablito de la Cruz, un cantant de boleros que és fill del poble. Pablito de la Cruz, que en realitat es diu Joan-Pau, va marxar del poble per fer el soldat i mai més ningú no va saber-ne res. Natividad, voldrà fugir amb el circ i en Joan-Pau, el seu antic nòvio, però s'haurà de quedar amb les seves filles, lligada a la mediocritat de la seva vida provinciana, sense haver pogut aprofitar el seu darrer esclat.
  • Obra
    Cartones
    (1997) Veiga Giménez, Manuel
    La nit de cap d'any una noia vestida elegantment s'apropa a una dona que viu entre les deixalles, rodejada de diaris. La noia elegant ensenya una fotografia a la indigent i li demana que identifiqui el noi. La indigent, que és una vella glòria de la cançó, li explica la relació que va tenir amb el noi, un ionqui que exercia la prostitució i que va ser mort per uns "skin-heads". La noia elegant, que resulta ser la germana del ionqui, haurà de passar el cap d'any acompanyada de la indigent, turmentada per no haver pogut ajudar el seu germà.
  • Obra
    Una hora de felicitat
    (1993) Veiga Giménez, Manuel
    La Trini, que treballa netejant en un teatre, és una vídua marcada per la mort d'un dels seus fills. La seva neboda, la Mertxe, preocupada per la depressió que està passant, contracta un actor perquè interpreti el paper de l'esperit d'un vell actor mort i li faci sentir emocions mai no viscudes. La relació amb l'actor provocrà a la Trini sentiments enfrontats: l'hora de felicitat haurà deixat al descobert, encara més, la buidor de la seva vida.
  • Obra
    Cine
    (2008) Veiga Giménez, Manuel
    Un home es presenta a un càsting per fer cinema. Es queixa de com ha canviat tot. Ja no hi ha la màgia que recorda de quan era petit i anava a veure el seu avi com treballava, tallant les bovines de les pel·lis del cine del seu barri. Sap que té als gens la passió i el saber fer que es necessita. S'ha preparat molt pel càsting, s'ha depilat sencer i tot. El seu nom artístic d'estrella porno serà Charly Twomuch. Està preparat.
  • Obra
    Tempesta de neu
    (2002) Veiga Giménez, Manuel
    Una tempesta de neu transporta Pepita al futur. Veu tota la seva vida passar-li per davant dels ulls i es desperta vint anys més vella, casada i vivint a Londres. Agafa un avió i viatja al bar de la seva adolescència on es troba amb la seva amiga Eulàlia que encara està vivint al passat. La conversa entre les dues amigues les durà a revelar secrets i a descobrir una amistat traïda. Eulàlia sortirà al carrer on la tempesta de neu la transportarà a ella també al futur. Altre cop retrobades al bar, les dues dones descobriran que les seves vides han estat unides per la infidelitat mútua.
  • Obra
    Noche de blanco corsé
    (1995) Veiga Giménez, Manuel
    Leocàdia, davant del seu vestit de núvia fa com si conversés amb la seva mare, que va morir quan ella acabava de néixer. Li explica anècdotes de la seva vida: la relació amb una cosina que odia, la mort del pare i, sobretot, el seu gran amor desgraciat. Al final, quan Leocàdia es posarà el vestit de núvia descobrirem que, en realitat, no s'està vestint per al seu casament sinó per a fer un número porno.
  • Obra
    Jar : Carmen Amaya en el recuerdo
    (1992) Veiga Giménez, Manuel
    En un paller del barri de Somorrostro, Maria i Manuel es retroben després de deu anys de no veure's. Manuel s'ha enriquit i s'ha ajuntat amb una 'paia' milionària, ha fugit de la pobresa i del barri i s'ha dedicat al cinema. Maria, en canvi, ha hagut de suportar les dificultats de la vida a l'extrarradi. Obligats a quedar-se durant unes hores al paller per culpa d'una tempesta, apareixeran els retrets i els remordiments. L'absència de Manuel a l'enterrament de Carmen Amaya l'ha separat irremisiblement de la seva gent, l'ha convertit en un traidor sense identitat que no podrà tornar a recuperar els orígens dels quals ha renegat.
  • Obra
    Recreo
    (1997) Veiga Giménez, Manuel
    Narcís torna a l'escola on va passar la seva adolescència per assistir a una festa amb els antics companys. Allà es retrobarà amb dos personatges fonamentals del seu passat: l'amic invisible que ell mateix s'havia inventat i la noia dels seus somnis a qui mai no va gosar parlar. Aquests dos personatges del seu imaginari el porten a reviure situacions del passat i a replantejar-se la seva situació actual.
  • Obra
    La mort dins una baralla de naips : Tragèdia suburbana en un acte
    (1994) Veiga Giménez, Manuel
    La Kiki, una ionqui que acaba de sortir de la presó, arriba a un parc públic on hi ha instal·lades unes atraccions de fira. Fuig de la policia perquè ha participat en un atracament on hi ha hagut un mort. Joe, amb el qui té una relació ambigua, provarà d'ajudar-la a escapar i a aconseguir la seva dosi d'heroïna. Ella però, preferirà anar-se'n amb El Perla, un company de l'atracament, amb qui l'uneix l'adicció a les drogues. Al final, quan la Kiki és a punt d'escapar, arriba la policia. Abans que l'agafin ella decideix prendre's l'última dosi que li resultarà letal.
  • Obra
    A la Bim, a la Bam, a la Bim - Bom - Bam...!
    (2006) Veiga Giménez, Manuel
    L'Ori ha de dibuixar, per l'escola, com s'imagina a si mateix de gran. El resultat és l'Oriol, que, mentre va essent creat, va donant ordres a l'Ori sobre com l'ha de pintar. Per fi, l'Ori es rebel·la contra tant color gris i negre, la corbata i el desig incessant de diners: combat la fòbia als colors del seu jo futur i l'esborra, se'n desdiu. Dibuixarà un senyor Oriol tacat de verd, que s'asseu als bancs del parcs a pintar llangardaixos, que no té por dels colors vius i que es deixa pintar un cor enorme de color vermell. Així vol ser ell, i ningú no el doblegarà, ni li matarà aquesta imaginació tan lliure.