Eva Hibernia

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Filtres

1994 - 199942000 - 200952010 - 20208
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Hibernia, Eva ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 26
  • Miniatura
    Obra
    Los viejos maestros
    (2012) Hibernia, Eva
    El professor Boyer i Malena, la seva segona dona, visiten el càmping on viuen Iván, germà de la primera esposa de Boyer, i Sofía, filla del professor i víctima dels atemptats de l'11M. També compten amb la companyia de Miquel, un metge que, com els altres personatges, fa recordar els de 'L'oncle Vània', de Txèkhov. L'arribada del matrimoni, que té la intenció secreta de vendre el terreny on s'emplaça el càmping, trasbalsa la quotidianitat de la resta. Durant el poc temps que durarà la visita, amb prou feines un dia i una nit, les converses, totes elles de to lleuger, giraran entorn de grans temes com l'amor, la passió, la seducció, l'ambició i els diners. Aquests diàlegs i els actes que els acompanyen ens permetran fer-nos una idea de les crisis personals i les aspiracions vitals de cadascuna de les figures de l'escena.
  • Miniatura
    Obra
    La América de Edward Hopper
    (2009) Hibernia, Eva
    La Vera i en Tomàs són amants i es troben en una habitació d'hotel. Ell ha de fer un viatge de feina i li demana que l'acompanyi. Just abans de marxar, la Vera explica que tenia un germà bessó, en Luciano, mort anys enrere, amb qui jugava a un joc especial: s'inventaven contes per fugir del present immediat i n'esdevenien els protagonistes. En Tomàs, un jove intel·ligent i sorneguer, accepta que la seva promesa vulgui rememorar temps passats posant-se una perruca pèl-roja i inventant-se històries per passar l'estona; comença un joc de miralls. En el tercer capítol les veus canvien; ara sentim el personatge del Pare (Joseph Koulhinsky) i la seva filla Mirandolina, una família de refugiats polonesos que ha emigrat a Amèrica arran de la Segona Guerra Mundial. També són dins d'una habitació d'hotel. A partir d'aquest punt, realitat i ficció es barregen. Les històries inventades i el dia a dia, tant de la parella jove com de la família emigrada, s'entrecreuen i trenquen la linealitat del temps. El poder de les paraules, el ball d'identitats, l'escepticisme, encarnat per Tomàs, i els paisatges de Hopper són els elements que ens guien fins a l'esqueixament definitiu de la realitat dels protagonistes.
  • Miniatura
    Obra
    El negro en Velázquez
    (2013) Hibernia, Eva
    Dos personatges es troben en un paisatge apocalíptic i conversen de manera col·loquial sobre qüestions metafísiques. Els envolten els presagis de mort i unes criatures estranyes, que es comparen amb els àngels pintats per Diego Velázquez. On són els protagonistes? Què els amenaça? La lectura no resol aquestes qüestions, però evoca els pensaments i les emocions d'uns personatges que escuren els últims moments de vida consumits per la incertesa i la por.
  • Miniatura
    Obra
    La pieza del adiós
    (1994) Hibernia, Eva
    Mousette, una noia de físic menut i escardalenc, vol escapar-se d'una realitat que l'ofega i anar-se'n a tocar el violí en un cafè-concert. La seva parella, Fortimbràs, un gegant amb peus de fang, al principi no la deixa marxar. Finalment, del costat del cor es treu el violí que assegurava haver perdut i l'entrega a Mousette, que després d'haver-lo reclamat amb insistència el rep amb alegria, fent trucs de màgia i piruetes. Fortimbràs intenta retenir-la amb paraules amables, però al final cedeix i l'acompanya a la seva destinació. Tot sol, adoptant la postura d'una estàtua, plorarà la seva absència fins a desaparèixer. Un cop ho hagi fet, Mousette tornarà a escena i, desolada per no trobar-lo i taral·lejant la cançó que els unia, es guardarà les pellofes dels cacauets que menjava constantment el seu estimat a la butxaca del costat del cor.
  • Miniatura
    Obra
    El sabor de la granada
    (2020) Hibernia, Eva
    Dues dones es troben al fons d'una piscina buida, però s'hi refereixen com si es tractés d'una gran mansió. Una és la deessa Persèfone, ja vella, i l'altra una poeta jove, morta, que no recorda el seu nom ni com va perdre la vida. Es donen la benvinguda en l'espai de fisonomia canviant on coincideixen i maten el temps dialogant sobre els passats respectius, recuperant imatges evocadores d'una memòria fragmentària.
  • Miniatura
    Obra
    Informe Titán
    (2017) Hibernia, Eva
    Un home encadenat i encaputxat, condemnat a mort per haver matat el seu tiet, el seu pare i la seva mare, explica les raons que el van portar a fer-ho. Els seus interlocutors, que mai no intervenen verbalment, són el ciutadà Robespierre i la secretària madame La Guillotine. Una mostela ronda per l'escena i és la que acaba devorant el presoner mentre les càmeres ho graven. L'argument de l'obra és metafòric: el personatge principal vivia en un no-lloc on tots els habitants arrossegaven grillons i se sotmetien al criteri dels líders espirituals. Aquest poble es troba aïllat del món real, que funciona de manera similar al nostre. Durant el camí que recorre per descobrir quin és l'origen de l'estil de vida tan macabre que els obliguen a portar, acaba amb la vida dels seus familiars -que s'equiparen amb l'autoritat- amb l'objectiu d'alliberar els seus conciutadans. Talment com un Prometeu modern que intenta donar respostes i aportar llum als seus, és condemnat per la justícia de l'altre món, el de Robespierre i La Guillotine.
  • Miniatura
    Obra
    El arponero herido por el tiempo
    (1997) Hibernia, Eva
    La Silvia viu en un poble costaner amb la família i se sent infeliç i oblidada. Els pares són treballadors humils: ell és arponer i ella treballa en una fàbrica de peix fins que un incident obscur acaba amb el seu acomiadament. Des d'aleshores, el silenci, els secrets, les mentides i la incomunicació són el pa de cada dia dels personatges, que noten com el temps, la rutina i els abusos dels patrons els ofeguen. Temps enrere, un estranger va estar-se uns dies a casa seva i va abusar de la mare, i s'intueix que també de la filla. Tant la presència com la desaparició misteriosa d'aquest agent extern, que en cap moment no apareix físicament, condiciona els traumes i les obsessions de la família. Els costums heretats, el masclisme inherent, les ferides sexuals, el dolor i la soledat són les línies mestres de la història, així com la bogeria i la irreverència es revelen com les úniques maneres de fugir-ne.
  • Miniatura
    Obra
    Marguerite Duras o el deseo
    (2016) Hibernia, Eva
    La peça defuig les convencions dramatúrgiques i s'inspira en la biografia de Marguerite Duras, estilitzant-ne els dimonis i les passions. L'espai i el temps són indeterminats i els personatges que apareixen en escena configuren una ficció que sembla creada per la mateixa Duras; tots ells són producte de la seva escriptura i, per tant, són fragments o diferents versions de la seva identitat. Des de l'inici, la Mujer Mayor balla i és amb els moviments que convoca els arquetips de les figures que neixen de la unió de la ficció i les obres de Duras: els amants febrils i absorts en l'amor, la mare boja, la jove atractiva que capta l'atenció de l'home elegant que sempre la segueix, i la nena, que mostra una lucidesa aclaparadora. Entre cançons i ambients que recorden els cinemes i els locals de cabaret, tots ells es mouen sabent-se part d'un somni.
  • Miniatura
    Obra
    Volver a la casa primera
    (2021) Hibernia, Eva
    Una parella ha mort, víctima d'uns aiguats que han arrasat pobles sencers. Mentre emboliquen el seu cadàver, la consciència de l'home es desprèn del cos i s'escapa de l'hospital. Només té intenció de fer una cosa: conduir amb frenesí fins arribar a la primera casa on va viure amb la seva dona, la Maria. Creu ferventment que ella l'estarà esperant allà i que podran reprendre la vida en el punt en què la van deixar. Mentrestant, el personal de l'hospital embalsama i prepara el cos del difunt.
  • Miniatura
    Obra
    Verde rabia
    (2019) Hibernia, Eva
    El text parteix de 'La casa de Bernarda Alba', de Federico García Lorca, i acosta al present la vida de les germanes Angustias, Magdalena, Amelia i Martirio després de la mort d'Adela. Totes elles viuen dominades per Bernarda, la mare, que les obliga a portar una vida basada en l'obediència i l'aïllament. La serventa, Poncia, a les ordres de la matriarca, les cuida, però també les vigila i si cal les delata. Per escapar-se emocionalment d'aquesta presó, les germanes cometen petits actes de rebel·lia i s'entretenen amb jocs macabres que sempre tenen dobles sentits. Al menjador hi ha un cofre amb les restes d'Adela i el fantasma de la noia és ben present a la casa des de l'inici: un símbol de llibertat que, juntament amb la figura de l'àvia, María Josefa, que mostra símptomes de demència i és brutalment maltractada, encarna la resistència a l'autoritarisme de Bernarda.