Eva Hibernia

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 26
  • Obra
    El arponero herido por el tiempo
    (1997) Hibernia, Eva
    La Silvia viu en un poble costaner amb la família i se sent infeliç i oblidada. Els pares són treballadors humils: ell és arponer i ella treballa en una fàbrica de peix fins que un incident obscur acaba amb el seu acomiadament. Des d'aleshores, el silenci, els secrets, les mentides i la incomunicació són el pa de cada dia dels personatges, que noten com el temps, la rutina i els abusos dels patrons els ofeguen. Temps enrere, un estranger va estar-se uns dies a casa seva i va abusar de la mare, i s'intueix que també de la filla. Tant la presència com la desaparició misteriosa d'aquest agent extern, que en cap moment no apareix físicament, condiciona els traumes i les obsessions de la família. Els costums heretats, el masclisme inherent, les ferides sexuals, el dolor i la soledat són les línies mestres de la història, així com la bogeria i la irreverència es revelen com les úniques maneres de fugir-ne.
  • Obra
    Marguerite Duras o el deseo
    (2016) Hibernia, Eva
    La peça defuig les convencions dramatúrgiques i s'inspira en la biografia de Marguerite Duras, estilitzant-ne els dimonis i les passions. L'espai i el temps són indeterminats i els personatges que apareixen en escena configuren una ficció que sembla creada per la mateixa Duras; tots ells són producte de la seva escriptura i, per tant, són fragments o diferents versions de la seva identitat. Des de l'inici, la Mujer Mayor balla i és amb els moviments que convoca els arquetips de les figures que neixen de la unió de la ficció i les obres de Duras: els amants febrils i absorts en l'amor, la mare boja, la jove atractiva que capta l'atenció de l'home elegant que sempre la segueix, i la nena, que mostra una lucidesa aclaparadora. Entre cançons i ambients que recorden els cinemes i els locals de cabaret, tots ells es mouen sabent-se part d'un somni.
  • Obra
    Volver a la casa primera
    (2021) Hibernia, Eva
    Una parella ha mort, víctima d'uns aiguats que han arrasat pobles sencers. Mentre emboliquen el seu cadàver, la consciència de l'home es desprèn del cos i s'escapa de l'hospital. Només té intenció de fer una cosa: conduir amb frenesí fins arribar a la primera casa on va viure amb la seva dona, la Maria. Creu ferventment que ella l'estarà esperant allà i que podran reprendre la vida en el punt en què la van deixar. Mentrestant, el personal de l'hospital embalsama i prepara el cos del difunt.
  • Obra
    Mu (fragmentos)
    (1996) Hibernia, Eva
    Peça fragmentària inspirada en 'El rei Lear', de William Shakespeare. Les escenes que es basen en la tragèdia anglesa es lliguen amb d'altres que mostren la part més absurda i grotesca de la vida humana. La cort està de dol i la bogeria del monarca es veu agreujada a causa de la sordesa que pateix; no escolta els consells dels servents més fidels ni tampoc les demandes del poble. Enmig d'aquesta misèria social, tenen la paraula mares que cometen errors irreparables a causa de l'esgotament; nets que jugant amb els avis es vengen de la malvestat i el dolor que han heretat de les generacions anteriors, i àngels que critiquen l'egoisme i la hipocresia del món. La princesa Cordelia, malinterpretada pel pare, morirà penjada i anirà a parar als llimbs, juntament amb altres innocents, com el nadó planxat per la mare. En aquest no-lloc, Cordelia serà rebuda per Bocanegra, un àngel libidinós que la farà entrar en raó i la violentarà sexualment.
  • Obra
    Escúchame
    (2012) Hibernia, Eva
    Morgan i Jones han tingut una relació intensa i passional. S'importen, però un dels dos està a punt de fer una cosa irremeiable. Intenten trobar-se a través de les paraules; un les fa servir per acostar-se, l'altre per allunyar-se. Entren en un espiral de contradiccions, impediments, repeticions i desigs. No es veu ni com hi entren ni com en surten, simplement s'assisteix a un retall de la seva història.
  • Obra
    Debajo de la piel, dragón
    (2020-12) Hibernia, Eva
    La senyora Espéculo s'està morint i una noia jove li fa companyia llegint-li en veu alta un llibre que probablement, anys enrere, va escriure l'anciana moribunda. Es tracta de la història d'una vida estroncada, protagonitzada per una escriptora, l'Ada, un reflex de la senyora Espéculo. Des del començament, realitat i ficció es barregen i el present de l'adolescent i la vella s'encavalquen amb la història de les figures que apareixen al llibre: un bomber, en Martín, un fantasma del passat, i la noia italiana, un personatge que no es va acabar d'escriure i que busca desesperadament el futur que no se li ha donat.
  • Obra
    El negro en Velázquez
    (2013) Hibernia, Eva
    Dos personatges es troben en un paisatge apocalíptic i conversen de manera col·loquial sobre qüestions metafísiques. Els envolten els presagis de mort i unes criatures estranyes, que es comparen amb els àngels pintats per Diego Velázquez. On són els protagonistes? Què els amenaça? La lectura no resol aquestes qüestions, però evoca els pensaments i les emocions d'uns personatges que escuren els últims moments de vida consumits per la incertesa i la por.
  • Obra
    La pieza del adiós
    (1994) Hibernia, Eva
    Mousette, una noia de físic menut i escardalenc, vol escapar-se d'una realitat que l'ofega i anar-se'n a tocar el violí en un cafè-concert. La seva parella, Fortimbràs, un gegant amb peus de fang, al principi no la deixa marxar. Finalment, del costat del cor es treu el violí que assegurava haver perdut i l'entrega a Mousette, que després d'haver-lo reclamat amb insistència el rep amb alegria, fent trucs de màgia i piruetes. Fortimbràs intenta retenir-la amb paraules amables, però al final cedeix i l'acompanya a la seva destinació. Tot sol, adoptant la postura d'una estàtua, plorarà la seva absència fins a desaparèixer. Un cop ho hagi fet, Mousette tornarà a escena i, desolada per no trobar-lo i taral·lejant la cançó que els unia, es guardarà les pellofes dels cacauets que menjava constantment el seu estimat a la butxaca del costat del cor.
  • Obra
    El sabor de la granada
    (2020) Hibernia, Eva
    Dues dones es troben al fons d'una piscina buida, però s'hi refereixen com si es tractés d'una gran mansió. Una és la deessa Persèfone, ja vella, i l'altra una poeta jove, morta, que no recorda el seu nom ni com va perdre la vida. Es donen la benvinguda en l'espai de fisonomia canviant on coincideixen i maten el temps dialogant sobre els passats respectius, recuperant imatges evocadores d'una memòria fragmentària.
  • Obra
    Informe Titán
    (2017) Hibernia, Eva
    Un home encadenat i encaputxat, condemnat a mort per haver matat el seu tiet, el seu pare i la seva mare, explica les raons que el van portar a fer-ho. Els seus interlocutors, que mai no intervenen verbalment, són el ciutadà Robespierre i la secretària madame La Guillotine. Una mostela ronda per l'escena i és la que acaba devorant el presoner mentre les càmeres ho graven. L'argument de l'obra és metafòric: el personatge principal vivia en un no-lloc on tots els habitants arrossegaven grillons i se sotmetien al criteri dels líders espirituals. Aquest poble es troba aïllat del món real, que funciona de manera similar al nostre. Durant el camí que recorre per descobrir quin és l'origen de l'estil de vida tan macabre que els obliguen a portar, acaba amb la vida dels seus familiars -que s'equiparen amb l'autoritat- amb l'objectiu d'alliberar els seus conciutadans. Talment com un Prometeu modern que intenta donar respostes i aportar llum als seus, és condemnat per la justícia de l'altre món, el de Robespierre i La Guillotine.