Albert Arribas

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Els seus treballs s'han exhibit en espais com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, la Sala Hiroshima o la Sala Beckett, i en festivals com el Grec de Barcelona, el Temporada Alta de Girona / Salt o la Mousson d'Eté a França. És autor de diversos textos teatrals, entre els quals "El gra i la palla", "Selecció", "El cant de la Gorgona", "Si Déu és bellesa, la bellesa existeix?", "L S F", "Marga a la platja" i "Prou".
Nom

Filtres

Mostrar més
20151
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Mort ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Selecció
    (2015) Arribas, Albert
    La selecció espanyola de taiteitalija, un esport força minoritari, viatja a Alemanya per jugar un important partit que, per a uns quants, serà l’últim. L’equip està eufòric, però aquest sentiment s’anirà modulant al llarg d’un viatge massa llarg, que els porta a visitar indrets com la cúpula de l’ONU a Ginebra, les fonts del Danubi o el camp d’extermini d’Auschwitz, sense deixar de banda totes les benzineres i àrees de servei que es troben pel camí. El viatge tenia el propòsit d’enfortir l’equip i fer una teràpia col·lectiva, seguint l’estil de Guardiola, per tal de guanyar el partit i potser, qui sap, sortir a TV3 i donar la mà al president del seu país —cosa que no els fa massa il·lusió. Però s'acaba convertint en un final d'etapa pels quatre protagonistes, que deixen enrere la joventut i comencen a construir el seu propi camí, lluny, segurament, d’aquest esport.
  • Miniatura
    Obra
    Faldilles de recanvi
    (2006) Arribas, Albert
    La Dolors té un dilema: ha de fer la maleta i no sap què ha de posar-hi. Perquè a l'hivern i a l'estiu tot és més fàcil, la primavera té un munt de dites que ja t'avisen que és traïdora, però la tardor no. I té por de tenir massa fred o massa calor. També vol agafar l’esprai mata-mosques super-concentrat, ben petitó, i es queixa dels empresaris industrials que el fabriquen, com el seu marit, que no paren de xuclar i xuclar diners als compradors. Un dia el seu marit li va dir que si mai deixava de fer-ho, que el matés; però ella està enfadada, perquè ni això li va deixar fer, i es va morir ofegat amb un galet de la sopa.