Albert Arribas
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Els seus treballs s'han exhibit en espais com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, la Sala Hiroshima o la Sala Beckett, i en festivals com el Grec de Barcelona, el Temporada Alta de Girona / Salt o la Mousson d'Eté a França. És autor de diversos textos teatrals, entre els quals "El gra i la palla", "Selecció", "El cant de la Gorgona", "Si Déu és bellesa, la bellesa existeix?", "L S F", "Marga a la platja" i "Prou".
Nom
9 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 9 de 9
Obra Selecció(2015) Arribas, AlbertLa selecció espanyola de taiteitalija, un esport força minoritari, viatja a Alemanya per jugar un important partit que, per a uns quants, serà l’últim. L’equip està eufòric, però aquest sentiment s’anirà modulant al llarg d’un viatge massa llarg, que els porta a visitar indrets com la cúpula de l’ONU a Ginebra, les fonts del Danubi o el camp d’extermini d’Auschwitz, sense deixar de banda totes les benzineres i àrees de servei que es troben pel camí. El viatge tenia el propòsit d’enfortir l’equip i fer una teràpia col·lectiva, seguint l’estil de Guardiola, per tal de guanyar el partit i potser, qui sap, sortir a TV3 i donar la mà al president del seu país —cosa que no els fa massa il·lusió. Però s'acaba convertint en un final d'etapa pels quatre protagonistes, que deixen enrere la joventut i comencen a construir el seu propi camí, lluny, segurament, d’aquest esport.Obra Permís de residència(2010) Arribas, AlbertLa Candela, la Neus, la Maria de la Pau i la Rosita són quatre ancianes que volen incloure el senyor Ramon a la seva sessió de cinema de cada dimarts, en què miren pel·lícules d'amor apassionat i sexe, però com el d'abans, no pas com el d'ara, en què tothom va ben depilat. Mentre li tiren la canya, la cuidadora jove fa el contrapunt de la conversa: canta com el senyor Ramon empaita les criades, li tira floretes, imita els anuncis de compreses per adults, els corregeix la memòria... Fins que totes quatre van caient rodones, es van adormint i la conversa s'apaga.Obra El gra i la palla(2015) Arribas, AlbertL'Eugeni es queixa de la pudor dels llibres vells, recordant amb nostàlgia com, de jove, s'hi podia passar hores estudiant. La Sandra està de molt mala lluna perquè li han abaixat el sou i no vol aguantar sermons de ningú. Però l'Eugeni no para de queixar-se i la Sandra esclata: sent que els toca preservar una cultura que no existeix, que entre tots ens hem venut en nom de la comoditat i les aparences, i comença a desfullar un llibre amb fúria. L'Eugeni li explica que per culpa dels llibres li ha sortit un gra molt lleig als genitals, perquè no s'havia rentat les mans. Acaben de treballar, sense pressa, i marxen, queixant-se dels llibres.Obra El cant de la Gorgona(2013) Arribas, AlbertEn una habitació d'un sanatori degradat de Badalona hi conviuen dos homes, un músic retirat de mitjana edat i un jove de vint-i-cinc anys. Els atén una dona colombiana —frega el terra, els porta el berenar.... Fa set anys que els dos homes viuen junts i no han sabut començar cap conversa, ja que tots dos buscaven el silenci i oblidar-se d'ells mateixos. Però ara s’adonen que sense una altra persona això no és possible. I rememoren la Gertrudis, una dona enèrgica i seductora que els va retornar a la vida i els va fer riure. Però, just quan tots dos havien d’emprendre nous camins, la Gertrudis va decidir suïcidar-se.Obra L S F(2011) Arribas, AlbertÉs l’any 2010, prop de la Sagrada Família. La M. Jesús assisteix a un espectacle de transvestisme que l’Omar fa en una secta. Quan arriba a casa l’espera el Pol, la seva parella, i parlen sobre la seva impossibilitat de tenir fills: ella en té ganes, però ell prefereix no tenir-ne abans que fer res que no sigui natural. Un dia la M. Jesús es troba el seu antic amic, el Josep M., que li explica que és gai, que té la sida, i que no basa les seves relacions sentimentals en la procreació sinó en l’amor per se. En Josep M. té una relació amb l’Omar, però quan ell sap que té la sida trenquen, en un atac de por al contagi. És l’any 2011 i tot s’ha capgirat. L’Omar i el Pol comencen una relació marcada pel binomi cristianisme/islamisme, i pel record d’haver traït les seves respectives parelles. La M. Jesús està decidida a trobar algú amb qui tenir fills, i veu en el seu amic Josep M., -a qui ha acollit a casa seva-, una opció. Però ell no ho desitja. Finalment, l’Omar i el Pol celebren el dia mundial de la sida.Obra Prou(2007) Arribas, AlbertÉs l'hora de sopar i avui toca bròquil. El fill amenaça els seus pares amb immolar-se quan acabin de sopar, però ells no en volen sentir parlar. Tampoc volen saber res sobre els seus desitjos sexuals, o el fet que abans de sopar s'hagi injectat heroïna; ni del dia que va cremar la barqueta de fusta que el seu tiet li havia regalat. Un bon dia, quan era petit, va anar a dinar a casa dels seus tiets; ella tenia un ull morat, i aquell dia va decidir que cremaria la barqueta. Ara la tieta s'està divorciant.Obra Faldilles de recanvi(2006) Arribas, AlbertLa Dolors té un dilema: ha de fer la maleta i no sap què ha de posar-hi. Perquè a l'hivern i a l'estiu tot és més fàcil, la primavera té un munt de dites que ja t'avisen que és traïdora, però la tardor no. I té por de tenir massa fred o massa calor. També vol agafar l’esprai mata-mosques super-concentrat, ben petitó, i es queixa dels empresaris industrials que el fabriquen, com el seu marit, que no paren de xuclar i xuclar diners als compradors. Un dia el seu marit li va dir que si mai deixava de fer-ho, que el matés; però ella està enfadada, perquè ni això li va deixar fer, i es va morir ofegat amb un galet de la sopa.Obra Marga a la platja(2010) Arribas, AlbertQuietes, sobre la sorra, la Marga (una dona madura en vestit de nit) i la Laura (descalça, amb les sabates a la mà), han quedat. La Marga pregunta a la Laura què estudia, tan jove; la noia li recorda a la seva filla. La Laura va responent amb desgana i li segueix el fil. La Marga explica que li va tocar la loteria i que van acabar de pagar la hipoteca, però l'endemà el seu marit va marxar de casa; tot just fa una setmana. La Laura, amb indirectes molt directes, li diu que voldria anar-hi, a casa seva, però la Marga allarga la conversa provant d'obrir ampolles de vi, sucant els peus a l'aigua o fent-se una cabaneta amb cartrons. Quan arriba el moment, s'adona que no ha agafat les claus de casa. La Laura vol marxar, i és just quan s'acomiaden, que sembla que ja es coneixien.Obra Si Déu és bellesa, la bellesa existeix?(2013) Arribas, AlbertUn conferenciant ens acosta, -si més no ho intenta-, de manera teòrico-pràctica a l'obra del pintor finlandès Vilho Lampi, amb un senzill maridatge de llesques finlandeses acompanyades d’un bon vi del Montsant, tot convidant els espectadors a treballar un bloc de guix per tal de descobrir quina forma s'hi amaga dins.