Albert Arribas

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Els seus treballs s'han exhibit en espais com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, la Sala Hiroshima o la Sala Beckett, i en festivals com el Grec de Barcelona, el Temporada Alta de Girona / Salt o la Mousson d'Eté a França. És autor de diversos textos teatrals, entre els quals "El gra i la palla", "Selecció", "El cant de la Gorgona", "Si Déu és bellesa, la bellesa existeix?", "L S F", "Marga a la platja" i "Prou".
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    L S F
    (2011) Arribas, Albert
    És l’any 2010, prop de la Sagrada Família. La M. Jesús assisteix a un espectacle de transvestisme que l’Omar fa en una secta. Quan arriba a casa l’espera el Pol, la seva parella, i parlen sobre la seva impossibilitat de tenir fills: ella en té ganes, però ell prefereix no tenir-ne abans que fer res que no sigui natural. Un dia la M. Jesús es troba el seu antic amic, el Josep M., que li explica que és gai, que té la sida, i que no basa les seves relacions sentimentals en la procreació sinó en l’amor per se. En Josep M. té una relació amb l’Omar, però quan ell sap que té la sida trenquen, en un atac de por al contagi. És l’any 2011 i tot s’ha capgirat. L’Omar i el Pol comencen una relació marcada pel binomi cristianisme/islamisme, i pel record d’haver traït les seves respectives parelles. La M. Jesús està decidida a trobar algú amb qui tenir fills, i veu en el seu amic Josep M., -a qui ha acollit a casa seva-, una opció. Però ell no ho desitja. Finalment, l’Omar i el Pol celebren el dia mundial de la sida.
  • Obra
    Marga a la platja
    (2010) Arribas, Albert
    Quietes, sobre la sorra, la Marga (una dona madura en vestit de nit) i la Laura (descalça, amb les sabates a la mà), han quedat. La Marga pregunta a la Laura què estudia, tan jove; la noia li recorda a la seva filla. La Laura va responent amb desgana i li segueix el fil. La Marga explica que li va tocar la loteria i que van acabar de pagar la hipoteca, però l'endemà el seu marit va marxar de casa; tot just fa una setmana. La Laura, amb indirectes molt directes, li diu que voldria anar-hi, a casa seva, però la Marga allarga la conversa provant d'obrir ampolles de vi, sucant els peus a l'aigua o fent-se una cabaneta amb cartrons. Quan arriba el moment, s'adona que no ha agafat les claus de casa. La Laura vol marxar, i és just quan s'acomiaden, que sembla que ja es coneixien.