Clàudia Cedó
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Banyoles, 1983. Psicòloga, dramaturga i directora teatral. Coordinadora d’Escenaris Especials, projecte que ofereix cursos de teatre a persones amb risc d’exclusió social. Ha escrit i dirigit gran nombre d’espectacles teatrals i ha rebut nombrosos premis i reconeixements. Entre els seus textos, “Una gossa en un descampat” ha estat traduït a cinc idiomes i acumula quatre Premis Butaca, tres Premis de la Crítica, cinc Premis Teatre Barcelona i el Premi Núvol Millor Dramatúrgia.
Nom
14 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 14
Obra Mare de sucre(2021) Cedó, ClàudiaLa Cloe és una noia de vint-i-set anys amb diversitat psíquica que fa temps que té un desig profund de ser mare. Ni la seva mare, que és qui té legalment la tutela de la Cloe, ni el director de la llar tutelada on viu, ni l'educadora social de la fundació on treballa, ni ningú del seu entorn es planteja la possibilitat que la Cloe pugui ser mare. La Cloe, en secret, queda amb un noi a través d'una aplicació i hi té sexe per quedar-se embarassada, però no ho aconsegueix. La seva mare s'assabenta del que ha fet i vol treure-la de la fundació perquè torni amb ella a casa. Ella, però, ha pres la determinació de lluitar pels seus drets i amb l'ajuda dels seus amics de la llar intenta combatre totes les traves familiars, les mèdiques, les burocràtiques, les legals, les de la societat i les seves pròpies pors. Finalment, la Cloe no aconsegueix ser mare, però la seva lluita farà que la mentalitat de les persones del seu voltant canviï i aquesta serà la llavor d'un canvi més profund, que ajudarà altres dones que es troben en la seva situació.Obra Una gossa en un descampat(2018-02-11) Cedó, ClàudiaLa Júlia, després de cinc mesos d’embaràs i haver parit el seu fill mort en un part provocat a causa de greus complicacions en el procés de gestació, visita el descampat de la seva memòria, on tot li semblen deixalles inservibles i on l’ombra d’aquest fill sembla haver-se instal•lat de forma irremeiable. A través d’enfrontar-se als seus records i al seu dolor, revivint la setmana que van passar juntament amb la seva parella, en Pau, a l’hospital, la Júlia s’adona que aquella experiència va aconseguir connectar-la amb una força ancestral i una valentia que l’acompanyarà per sempre.Obra Capità Mandrake(2017) Cedó, ClàudiaEl Capità Mandrake és el president de Brenseslàvia des de fa sis anys. Era un líder aclamat pel poble, però fa un temps que les enquestes apunten una considerable reducció dels seus suports i les eleccions estan a punt d'arribar. Els casos de corrupció han malmès molt la seva imatge i això fa que es plantegi si ha de continuar. S'adona que ja no és president per servir el poble, que només ho és perquè vol el poder i la possibilitat d'enriquir-se. Però, just quan sembla que obrarà en conseqüència, decideix que ja li sembla bé seguir al poder per pur egoisme i elabora un pla per utilitzar un petit territori al nord de Brenseslàvia com a cap de turc. Aquest territori vol independitzar-se per protegir la seva cultura i els seus costums, i el Capità Mandrake, juntament amb en Nicolai, el seu assessor, idearan un pla perquè la resta de ciutadans de Brenseslàvia s'hi girin en contra i oblidin, de passada, les polèmiques al voltant de la figura de l'actual president.Obra Tortugues: la desacceleració de les partícules(2014) Cedó, ClàudiaEn Joan –un comptable neuròtic- i la Marta –la seva parella- es traslladen al camp juntament amb la seva tortuga –la Donatella-, esperant que el primer aconsegueixi rebaixar el seu nivell d’estrès i la seva ansietat. En Joan comença a treballar en el petit laboratori de l’Òscar i l’Àgata, dos científics entusiastes que treballen des de fa catorze anys per a resoldre la fórmula del físic Johann Felmir Goleman, a través de la qual acaben descobrint una substància que desaccelera les partícules i els processos vitals dels éssers vius. Després de provar els efectes d’aquesta substància en ratolins, els científics decideixen anar un pas més enllà i provar-los sobre en Joan que, sense ser-ne conscient, acaba convertit ell mateix en una mena de tortuga humana.Obra DNI(2015) Cedó, ClàudiaLa Laura i en Josep estan a punt de casar-se i han d'anar a renovar el DNI abans del dia de la cerimònia. Davant de la comissaria no hi ha lloc per aparcar i tenen pressa perquè falten pocs minuts perquè tanquin, així que en Josep es queda al cotxe aparcat en doble fila i la Laura entra. Però la Laura torna de seguida trasbalsada perquè ha vist una persona igual, idèntica a en Josep a dins de l'oficina. En Josep, estranyat, accedeix a anar-ho a comprovar mentre la Laura vigila el cotxe, però torna al cap de mig minut dient que no ha vist res. L'oficina ja ha tancat i tornen cap a casa, però la Laura sospita que alguna cosa no va bé. Creu que l'home que ha tornat de la comissaria no és el seu xicot, creu que l'altre home, el que se li assemblava tant, l'ha suplantat. La Laura obliga en Josep a aturar el cotxe i el confronta perquè confessi. Després que en Josep parli, la Laura acaba admetent que s'havia equivocat, però la parella no serà la mateixa després del que en Josep li ha explicat a la Laura.Obra Júlia?(2011) Cedó, ClàudiaEn un futur decadent les persones ja no tenen contacte físic entre elles. Totes les relacions humanes es produeixen a través d'Ingsbook, una empresa que proveeix als seus clients les eines per relacionar-se de forma virtual: pantalles, sistemes de comunicació, ulleres 3D... La directora general d'Ingsbook, -una empresa en constant creixement-, està venent informació dels seus clients a empreses farmacèutiques que creen productes ad hoc utilitzant aquesta informació. Per un error del sistema, en Winston ha aconseguit contactar amb un lampista que vindrà a arreglar-li el lavabo espatllat de forma presencial i no a distància com es fa habitualment. Les amigues d'en Winston estan molt preocupades per aquest fet, ja ningú es troba presencialment i menys amb un desconegut. En Tattle, el lampista, és un dissident, una de les poques persones que ha aconseguit viure al marge d'Ingsbook, i encoratja en Winston a perseguir la veritat. Una veritat que posarà en risc la relació virtual que en Winston fa poc que té amb la Júlia, de qui està enamorat.Obra Ciegos(2018) Cedó, ClàudiaEl Pedro i l'Alicia són una parella de trenta-cinc anys i s'han llevat d'hora per anar a passar uns dies amb els seus fills i uns amics a un càmping. Però en obrir el llum de l'habitació, en Pedro s'adona que no pot veure a la seva dona, és com si s'hagués tornat invisible però només per a ell. Després de l'ensurt inicial decideixen anar a veure el metge perquè els doni una solució. Mentre són dins el cotxe, tots dos parlen sobre la relació que tenen, com aquesta s'ha transformat des que tenen fills, i es conjuren per continuar junts malgrat les adversitats. Però quan arriben a la porta del metge l'Alicia també deixa de veure en Pedro. Ara cadascun d'ells és invisible per a l'altre. Però això farà que tots dos encara se sentin més units.Obra La corda(2016) Cedó, ClàudiaEn Marc i la Marta tenen vint anys i són parella. En Marc és molt controlador i vol saber en tot moment on és, què fa i amb qui està la seva xicota. Per això arriba a extrems com trucar-li fins a dinou vegades o demanar-li insistentment que li enviï la seva ubicació a través del mòbil per saber on és. Per en Marc tot això és normal, és una qüestió de confiança, o com a mínim això és el que li ha dit en Miqui, el seu amic. Però l'obsessió d'en Marc no té límits i arriba fins i tot a trucar-li al telèfon fix de casa per comprovar que la ubicació que li ha enviat no és falsa. Això fa que la Marta, ofegada i angoixada, no pugui més i trenqui la seva relació amb en Marc.Obra Et planto(2015-11) Cedó, ClàudiaLa Júlia deixa en Miquel després de cinc anys de relació, disposada a esprémer la vida a fons i a viure noves experiències, cansada de l’avorriment supí i l’excés d’estabilitat que sent al costat seu. Ell és jardiner i, a ella, tantes plantes, l’ofeguen. A partir d’aquí, en Miquel –escindit en una personalitat múltiple i representat al mateix temps per tres actors diferents- se submergeix en una lluita desesperada per recuperar la Júlia, fins al punt que acaba renunciant a la seva pròpia identitat per esdevenir l’home que la Júlia desitja i espera. La Júlia, però, s’acabarà adonant, amb el temps, que allò que va fer que avorrís en Miquel és el que ara més necessita i enyora. I que ella, en el fons, també necessita clavar les arrels, tal i com ho fan les plantes.Obra Frankenstein sóc joCedó, ClàudiaEnric Salvatella, presentador d'un "late show" d'èxit que es realitza en ple 2019, entrevista la difunta Mary Shelley, autora de la que es considera la primera novel·la de ciència-ficció de la història, "Frankenstein o el Prometeu modern", en motiu de la reedició que se n'ha fet per celebrar-ne el bicentenari. Després que l'autora confessi que, amb el temps, ha entès que el motor íntim i real que va portar-la a escriure aquesta novel·la va ser la doble identificació tant amb el creador del monstre (ella acabava de parir un nen sense vida, després d'un embaràs complicat), com amb la criatura (també es va sentir rebutjada per la comunitat, en no encaixar en els patrons de gènere de l'època), el presentador continua l'entrevista amb preguntes d'un masclisme recalcitrant. Un masclisme que, en ple 2019, segueix tan vigent com a principis de segle XIX.