Juli Disla Sanz

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València (1976). Autor de textos teatrals i actor. Funda la companyia Combinats i comença a escriure el 1998. Algunes de les seues obres: "La sort" (2020), "Godot" (2020), "Brindis" (2019), "Carinyo" (2016), "Chicas Cocodrilo" (2016) Guanyadora I Torneig de Dramatúrgia Valenciana, "El hombre menguante" (2014), "La gent" (2012) finalista Premis Max Millor Autoria Revelació 2014, "Expuestos" (2011), "La ràbia que em fas" (2008), "Swimming pool" (2000) XXXVI Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i nominada als Premis Max 2005 com a millor text en català, "Conxín, l'elegida" (2002) Premi de Teatre Ciutat de València 2002, "A poqueta nit" (1998) Premi Micalet i Premio Ciudad de la Laguna, i la peça de teatre infantil "Castigats" (2000) Premi Xaro Vidal de Teatre Infantil. Participa de l'escriptura d'obres teatrals amb diversos autors, de la realització de peces curtes, adaptacions i versions. Participa a The Royal Court Residency de Londres l’any 2000, a Panorama Sur l’any 2010, obté una beca Iberescena a Mèxic l’any 2012 i realitza una residència artística a Valparaíso (Xile) l’any 2013.
Nom

Filtres

2001 - 200952010 - 201932020 - 20213
Restablir filtres

Configuració

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 25
  • Miniatura
    Obra
    La suerte
    (2020) Disla Sanz, Juli
    A partir de la llei aprovada pel govern espanyol de Zapatero que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, una parella homosexual es planteja la possibilitat d'adoptar una criatura. Explicant-ho en primera persona, Juli i Jaume repassen els fets i les implicacions emocionals d'un procés burocràtic llarg i complex en el qual no només hauran de fer front als estereotips de gènere i d'identitat sexual més reaccionaris, sinó que hauran d'aprendre a esperar i a estimar sota la pressió d'una política canviant i d'un aparell funcionarial atent a les seves paraules.
  • Miniatura
    Obra
    Brindis
    (2019) Disla Sanz, Juli; Pérez, Jaume
    Quatre amics munten una festa a la qual els espectadors estan convidats lliurement a participar i també a alterar el curs de l'espectacle. En aquest espai de distensió, els quatre organitzadors aprofiten per sincerar-se entre ells davant dels assistents, que figuren coneguts dels protagonistes, i entomar sense transcendència -però tampoc sense frivolitat- els conflictes que els defineixen i que podrien ridiculitzar-los, si no fos per l'ambient de confiança i de desinhibició en què es troben.
  • Miniatura
    Obra
    La ràbia que em fas
    (2008) Disla Sanz, Juli
    Després d'un sopar d'empresa, un grup de companys de feina se'n van a prendre alguna cosa a un local de copes i aprofiten els lavabos del bar per sincerar-se entre ells i amb ells mateixos. Amb l'angoixa de fons d'un nou projecte empresarial, Ramon, Samuel, Eva, Maria i Víctor reflexionaran sobre les seves vides privades i la mediocritat professional en què s'han instal·lat mentre la nit avança i, de retruc, també la beguda.
  • Miniatura
    Obra
    A poqueta nit
    (1998) Disla Sanz, Juli
    Un home i una dona joves es troben als vespres quan baixen al carrer per llançar la bossa de deixalles al contenidor. El primer encontre és propiciat per l'home que vol conéixer la jove que ha estat espiant tantes vegades. Als segúents encontres, un dels dos - ara ella, ara ell - sorprén l'altre, que sembla defugir la trobada, per recuperar un moment breu d'intimitat ben especial i una xarrada sense cap compromís. Fins i tot els dies que no passa el camió de les escombraries tots dos es busquen. Però mai no passa res que faci avançar la seva relació i es per això que un vespre posen fi a les trobades.
  • Miniatura
    Obra
    Veure'ns
    (2022) Disla Sanz, Juli
    L'Àngel i en Juli havien sigut molt amics, però ara fa molt temps que no es veuen. L'Àngel i en Juli assagen un retrobament en el qual són a casa d'en Juli i intenten fer que la trobada sigui el més còmode possible. L'Àngel parla del passat, en Juli se sent culpable per no recordar tantes coses. En Juli parla de fer-se gran i l'Àngel li fa veure que ha deixat de fumar. Tota l'estona combaten la por de no tenir res a dir-se. Surten, van a menjar fora i es posen al dia: les famílies, les feines. Passen les hores i alternen converses més profundes amb records trivials, fins que la conversa s'esgota i l'Àngel proposa deixar-ho aquí. Arriba el moment en què apareix la frase que sabien que algú dels dos diria: ens hem de tornar a veure, que no passi tant de temps. Però saben que no es tornaran a veure. I s'ho diuen. Aleshores decideixen anar a prendre l'última copa a un karaoke. Allà hi veuen colles de joves de l'edat que tenien ells quan eren amics. Al final marxen cadascú a casa seva. Segurament no es tornaran a veure. Però de tant en tant se'n recordaran.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Espinacs
    (1999) Disla Sanz, Juli; Pardo, Patrícia
    Olívia treballa al Mac Brutus, l'hamburgueseria regentada per l'etern enemic de Popeye. Enganyada se'n va a viure amb Brutus, que la continua explotant, ara amb les feines de la casa. Popeye amb l'ajuda del seu amic Pilon i de Cap-pelat, la rescaten de les malvades mans de Brutus, que es veu obligat a tancar el seu negoci i a treballar a la nova hamburgueseria d'Olívia.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Àngel
    (1998) Disla Sanz, Juli
    Àngel, avorrit de la pau eterna i celestial, intenta convèncer Angelet, el seu amic al cel, per a baixar a la terra i jugar a un joc que ell creu molt divertit: discutir. A la terra es troba amb Pere i Clara, dos amics amb els quals aprendrà que discutir no és tan divertit com ell creia, però que és una manera de relacionar-se amb els humans.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Cotxes : V-0413-TV
    (1999) Disla Sanz, Juli; García, José Carlos; Pardo, Patrícia
    Tres cotxes enmig d'un descampat serveixen d'espai íntim per a tres històries de parella simultànies: una noia infatigable que intenta seduir un noi indiferent, una parella ben avinguda que voldria discutir més sovint, i una paella incapaç de desfer-se d'un amic pesat per tenir intimitat. La caiguda d'una estrella fugaç desperta en ells desitjos inconfessables i els cotxes esdevenen una mena de divans psiquiàtrics on donar-los solta.
  • Miniatura
    Obra
    Demà no hi ha classe
    (2021) Disla Sanz, Juli; Tordera, Toni; Pérez, Jaume
    Els alumnes entren a l'aula i es troben amb la Mireia. Els han dit que avui no hi hauria classe. La Mireia és una professora que no havien tingut mai abans. El primer que els demana és que, durant la sessió, escriguin en un paper què és per a ells ser un bon professor o una bona professora. Després d'això, la Mireia comença a parlar-los. Els parla d'ella, de les seves pors i de les certeses que se li han anat revelant al llarg de la seva carrera com a professora. També els parla d'ells, dels alumnes, del paper que juguen a l'aula en el seu aprenentatge vital i de la seva responsabilitat cap als seus companys. I finalment els parla de l'escola, d'aquest espai de trobada i de tot el que pot representar per a ells.
  • Miniatura
    Obra
    Godot
    (2020-02-04) Disla Sanz, Juli; Pérez, Jaume
    Al teatre la representació de "Tot Esperant Godot" està a punt de començar. Alguns espectadors parlen entre ells, d'altres callen. La megafonia avisa de l'inici imminent, però l'obra no comença. El públic s'inquieta i a la platea comencen a passar coses. Una parella discuteix cada vegada més fort per alguna cosa que acaba de passar, alguns espectadors comenten l'obra inquiets perquè no comença, a algú li sona el telèfon, dos amics parlen de la cita que ha tingut un d'ells, hi ha gent que surt i torna a entrar, gent que pregunta al personal de sala, persones que tussen, que riuen, que aplaudeixen per veure si passa alguna cosa. A l'escenari, sense que hi aparegui ningú, l'espai evoluciona tímidament. Un teló que s'obre i n'apareix un altre darrere, una llum encegadora que fa aparèixer una tela. Sempre sembla que alguna cosa estigui a punt de començar, però no passa res. A la platea les converses dels espectadors van creixent. Alguns demanen silenci, però no fan més que provocar un augment del xivarri. La indignació comença a créixer entre la major part del públic, tot i que alguns espectadors defensen la proposta. La discussió puja de to, tothom sembla incòmode enmig del caos que s'està apoderant de la platea. Un espectador puja a l'escenari i comença a recitar fragments de l'obra original, però el personal de sala el convida a baixar. Finalment un pèndol apareix a l'escenari. La gent comença a marxar.