Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
76 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 76
Obra La venda(1994) Cunillé Salgado, LluïsaLa Glòria ensenya el seu pis a la Marta per vendre-l'hi. Però l'Eduard, un altre possible comprador, voldria partir el pis. Sorgeixen confidències. En l'última escena la Glòria i l'Eduard firmen els papers del tracte. Les tres escenes acaben amb un dels tres personatges que marxa i fa un petó al que es queda.Obra Cel(1995) Cunillé Salgado, LluïsaÀngels i Glòria es troben al final d'una carretera, prop d'un penya-segat, amb el cotxe espatllat. Les dues dones, que no es coneixien d'abans, passaran dos dies en aquest lloc explicant-se els problemes, discutint, baixant ara l'una ara l'altra a buscar ajuda i rebent la visita inesperada d'un director de cinema que baixa del cel.Obra ApocalipsiCunillé Salgado, LluïsaQuatre amics queden per sopar. Fa temps que no es veuen amb una de les components del grup, Marta. Quan ja estan a l'ascensor per dirigir-se al restaurant, aquesta els retreu que la tractin com si hagués canviat. Tots reconeixen l'estat de distanciament que angoixa Marta i el justifiquen segons el seu punt de vista. Marta s'ha deixat les claus del cotxe a casa i els deixa al vestíbul mentre ella puja a buscar-les. Durant l'espera al vestíbul, ens introduïm al món oníric del personatges a través de diferents episodis que protagonitzen cada un dels tres i en els que Marta també participa, en un segon terme. Aquests fragments de somni acaben per revelar-nos la identitat dels personatges que esperen, els acaben de conformar. Quan tornem a la realitat ens trobem altre cop amb Marta: ha pujat a dalt, és al terrat, no ens trobem dins de cap somni però ens en narra un: tirar-se al buit.Obra Boira(2014) Cunillé Salgado, LluïsaVint-i-cinc anys després de la caiguda del mur de Berlín, en una ciutat de l'Europa de l'est, un matrimoni format per una fotògrafa retirada que pateix fibromiàlgia, Ella, i un taxista, Ell, acullen a casa seva la Viatgera, una periodista a qui han cancel·lat el vol per culpa de la boira. Durant la matinada, el Fill del matrimoni arriba al pis i coincideix amb la Viatgera, que no pot dormir. El Fill li diu que, tot i que els seus pares no ho saben, és un jugador professional de pòquer i que està molt endeutat. Ella li diu que si vol guanyar diners ha de trucar a un número de telèfon que li dona i dir que sap on és ella. A continuació arriba, visiblement begut, el Veí de dalt, un astronauta retirat a qui el Fill s'acaba emportant a dormir. Ja al matí, la Viatgera marxa cap a l'aeroport. Ell també marxa de casa i Ella es queda sola, maquillant-se, mentre recita els agraïments per un premi que va obtenir anys enrere per una fotografia feta el dia que va començar a caure el mur.Obra Occisió(2001) Cunillé Salgado, LluïsaUn diumenge a la nit, en un hotel de muntanya aïllat s'hi allotja una única hoste, H. La propietària de l'hotel, D, li demana que s'allotgi en un dels altres hotels de la zona, ja que no vol tenir l'establiment obert durant tota la setmana només per a una persona. H s'hi nega i argumenta que allà hi està bé i que no vol marxar. Cada nit, al llarg de la setmana, H i D es troben a la sala de l'hotel i comenten els seus plans diaris. El divendres a la nit, arriba A dient que ha atropellat un cérvol enmig de la carretera i demana una escopeta per rematar-lo, ja que l'animal està molt malferit. D desconfia de l'home i li demania que marxi. A, un antic intern d'un sanatori proper, acusa a D de mentir i insisteix en la necessitat de matar el cérvol. Finalment, i després de moments d'incertesa i tensió, la propietària dispara l'escopeta contra A, que acaba morint l'endemà.Obra El dúo de la Africana(2007) Cunillé Salgado, Lluïsa; Albertí Gallart, Xavier; Cunillé Salgado, Lluïsa; Albertí Gallart, XavierA la sala del palau de la Governació de la regió remota de Nueva Peñaranda, a l'Amèrica Central, la companyia barcelonina de sarsuela La Santa Espina, ofereix, en privat, l'espectacle "El dúo de la Africana" a la Governadora per tal que els concedeixi el permís per actuar en públic al teatre de la Municipalidad. La companyia, que ha actuat per Espanya, Europa i l'Orient, vol fer l'espectacle a Amèrica per primera vegada i l'Empresari, director i responsable de la companyia, demana a la Governadora que els concedeixi el permís aquella mateixa nit. Aleshores l'Empresari passa a representar a l'empresari Querubini de la sarsuela i es desenvolupa l'actuació teatral i musical. Al final de la, el palau és ocupat pel Movimiento Revolucionario para la Liberación de Nueva Peñaranda, i la companyia i la Governadora fugen.Obra Il·lusionistes(2003) Cunillé Salgado, LluïsaUn mag (Alfredo), una faquir i cantant que no té cor i que sempre està esperant (Àgata), i una escapista escriptora i somnàmbula (Alícia) són tres germans il·lusionistes i desencantats amb la seva realitat. El Mag i la Faquir realitzen un espectacle en una sala de festes i hi va molt poca gent perquè tothom està pendent dels Jocs Olímpics que se celebren durant aquells mateixos dies a la ciutat. L'Escapista, per aconseguir el seu somni d'estar sempre lluny de tot, no para de viatjar constantment i sempre viu en hotels. El Mag, que aspira a conèixer el President de França, roba la torxa de l'Estadi Olímpic per demostrar que la màgia pot servir per alguna causa noble. Quan l'Escapista acaba marxant de nou, s'acomiaden fent petons a l'aire i, finalment, i altre cop en escena, realitzen el número de "la metamorfosi", durant el qual els tres germans, encadenats, acaben apareixent al lloc de l'altre. En representar l'espectacle, ningú del públic aplaudeix.Obra La declaració(2024) Cunillé Salgado, LluïsaDos anys després d'entrar a la presó acusada de cremar diversos edificis de la ciutat en una sola nit i contravenint les recomanacions del seu advocat, Ella decideix declarar per primera vegada. Segons explica, tot va començar el dia que un desconegut es va tirar cinc litres de gasolina per sobre i es va cremar viu enmig de la plaça, mentre ella anava a fer la compra. Aquesta experiència va trasbalsar la seva rutina i l'esma amb què havia afrontat la vida fins llavors. El fet de veure que ningú feia res per escatir els motius d'aquella immolació la van dur a investigar per saber qui era el mort i què l'havia dut a suïcidar-se. Seguint la pista de l'home, va arribar al parc la nit dels incendis i, en veure el foc, va ser ella mateixa qui va trucar als serveis d’emergències. Aquest fet va ser el que va provocar que la policia l'acabés detenint com a principal sospitosa.Obra Aquel aire infinito(2002) Cunillé Salgado, LluïsaA la terrassa d'un bar dels afores d'una ciutat, Ella i Ell conversen i reflexionen. Ell, que representa un Ulisses contemporani, és un enginyer estranger que espera l'arribada de la seva dona i del seu fill, que encara viuen al seu país d'origen. Ella representa quatre personatges diferents de la mitologia grega. En primer lloc és Electra, que acaba d'assistir a l'enterrament de la seva mare, a qui odiava. A continuació, Ella es mira en un petit mirall i aleshores passa a ser Fedra, que li demana a Ell que no marxi, li diu que l'estima i, finalment, l'acaba denunciant falsament a la policia dient que l'home l'ha assaltat amb una navalla. Posteriorment, Ella és Medea, que acaba de sortir de la presó després de passar-hi disset anys per haver matat els seus fills. Finalment, Ella, ara Antígona, és la germana d'un terrorista assassinat per la policia i, per aquest motiu, sempre està vigilada. Després de l'explosió d'una bomba que hi ha hagut a prop d'on són, arriba la policia. Ell fuig i Ella es queda i, ja fosc, se senten trets.Obra Molt novembre(1992) Cunillé Salgado, LluïsaCinc noies i dos nois són al pis que un d'ells acaba de llogar. Tota l'obra és una conversa esqueixada entre tots ells al voltant del pis, amb petits moments d'atenció sobre certs objectes. L'únic moment de fractura es produeix amb l'arribada d'una sisena noia, que no coneixen, que havia viscut en aquest pis.