Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
68 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 68
Obra La nit(2006) Cunillé Salgado, LluïsaEn un magatzem de cotxes accidentats hi treballa, al torn de nit, Ella, una secretària que rep tres visites imaginàries. En primer lloc, es troba amb la Dona, que entra a treballar al magatzem per substituir-la i la desafia plantejant-li un duel en el qual cada una ha de jugar amb les seves pròpies armes per mirar de guanyar la batalla laboral. A continuació, entra el Fill d'Ella, un soldat desaparegut a la guerra i desballestat, que pren totes les decisions tirant una moneda enlaire, i parla a la seva mare de quan era petit i de les seves experiències a la guerra. Posteriorment entra l'Home, el cap d'Ella, que confessa a la seva empleada que l'estima i li demana que es prengui el temps necessari per dir-li si ella també l'estima a ell i, si és possible, que li doni el seu amor i la seva confiança.Obra El instanteCunillé Salgado, LluïsaLes quatre escenes en les quals està dividida l'obra mostren quatre situacions que viu la Marta en un sol dia, caracteritzades per un hermetisme que crea tota una sèrie d'interrogants en l'espectador. En la primera, la Marta i el seu home Eduardo esmorzen a casa mentre parlen d'una festa de disfresses, fins que l'Eduardo comença a trobar-se malament, vomita, i cau en rodó sobre la taula (és mort?, es pregunta l'espectador). En la segona escena, la Marta ha anat a ensenyar un solar al Hombre Mayor, que el vol comprar, però el seu soci no arriba i es veuen obligats a esperar-lo. Al final, un avió els dispara una ràfaga de metralladora i el Hombre Mayor resta a terra estirat (és mort?). En la tercera escena, la Marta és un bar amb el Hombre Joven (el soci del Hombre Mayor?). Conversen tranquil·lament, i a poc a poc, van adquirint una confiança que abans no tenien. Finalment, en la quarta escena, la Marta surt a una terrassa durant la festa de disfresses i es troba una amiga, la Julia. La Marta no ha ballat amb ningú, però ara ho fa amb la Julia. Després, mirant avall, la Julia li comenta que només faria falta un moment, però que no ha tingut valor. A continuació comença a despullar-se, però quan la Marta diu que no pot, es vesteix i totes dues surten agafades de la mà.Obra Passatge GutenbergCunillé Salgado, LluïsaL'obra està formada per dues escenes. A la primera, la Dona 2 ha anat a portar una perruca a la Dona 1, que l'acaba de comprar. Assegudes davant de la finestra, parlen de petits detalls de la vida de cadascuna. La Dona 1 descobreix que la Dona 2 és analfabeta i li explica que ella es dedica a escriure cartes, per la qual cosa li diu que si mai en necessita escriure una no dubti a dir-li-ho. La Dona 2 ho aprofita per dictar-li una carta per al propietari del pis on viu tot queixant-se de les condicions de l'habitatge. A la segona escena, la Dona 1 endevina la carta que li demana la Dona 3, que és muda. Aquesta escriu al seu amant per dir-li que l'estima i demanar-li que torni.Obra L'Emperadriu del Paral·lelCunillé Salgado, LluïsaPalmira Picard, una de les més grans cupletistes del Paral·lel, estrella del cine i de la cançó a tot el país, ha mort. El periodista Roc Alsina ha rebut, per part de familiars i amics de la Palmira, l'encàrrec d'escriure l'epitafi que presidirà la seva làpida. Després d'una primera aturada al bar La Tranquil·litat, on intenta, sense èxit, trobar inspiració per a la seva tasca, Alsina es dirigeix al domicili de Picard. Mentre puja la llarga i estreta escala del bloc, Alsina es va trobant amb diversos personatges habituals del Paral·lel. En aquest llarg ascens fins al petit àtic on s'ha muntat la vetlla de Palmira Picard, en Roc Alsina sentirà les rocambolesques teories que s'han escampat pel barri sobre les causes de la mort de la Palmira, i copsarà l'ambient nerviós d'una Barcelona que es troba a pocs mesos de la proclamació de la Segona República.Obra Dictadura(2010) Cunillé Salgado, LluïsaEn un pis, la Mestressa, el Llibert, la Secretària, Un de Rubí, l'Embarassada, el Fill, l'Exmossèn i l'Estudiant miren a la televisió l'actuació de Raphael durant el Festival de Benidorm del 1962. De sobte, se'n va la llum. La Mestressa de la casa fa pagar a la resta per veure la televisió i, en marxar la llum, l'Embarassada i la Secretària li reclamen que els torni els diners. Després d'un seguit de diàlegs que mostren realitats de l'època com la presència a Barcelona de la Sisena Flota nord-americana, l'Embarassada —una prostituta que no sap de qui és el fill que espera—, amenaça amb llençar-se per la finestra. De la seva faldilla surt una llum blanca que, finalment, també s'acaba apagant.Obra La vergonya(2011) Cunillé Salgado, LluïsaUna parella formada per una Dona Gran i un Home Gran parlen del passat. Ella, asseguda al costat d'una finestra, es retreu a si mateixa i al seu marit que no van ser capaços, anys enrere, d'enderrocar el govern. Ell argumenta que, com a mínim, van aconseguir avançar les eleccions, però ella considera que van ser uns covards. Dels antics companys de la parella, alguns no recorden o no volen recordar res del passat i d'altres estan malalts o ja són morts. El fill de la parella no els va a visitar mai i el pare decideix trucar-li. El fill respon que està molt enfeinat i que, quan pugui, hi anirà. Finalment, l'home va a preparar el sopar i la dona segueix asseguda, mirant per la finestra, mentre a la televisió de la sala s'hi emet una manifestació amb càrregues policials i una persona cremant a terra.Obra La venda(1994) Cunillé Salgado, LluïsaLa Glòria ensenya el seu pis a la Marta per vendre-l'hi. Però l'Eduard, un altre possible comprador, voldria partir el pis. Sorgeixen confidències. En l'última escena la Glòria i l'Eduard firmen els papers del tracte. Les tres escenes acaben amb un dels tres personatges que marxa i fa un petó al que es queda.Obra Cel(1995) Cunillé Salgado, LluïsaÀngels i Glòria es troben al final d'una carretera, prop d'un penya-segat, amb el cotxe espatllat. Les dues dones, que no es coneixien d'abans, passaran dos dies en aquest lloc explicant-se els problemes, discutint, baixant ara l'una ara l'altra a buscar ajuda i rebent la visita inesperada d'un director de cinema que baixa del cel.Obra ApocalipsiCunillé Salgado, LluïsaQuatre amics queden per sopar. Fa temps que no es veuen amb una de les components del grup, Marta. Quan ja estan a l'ascensor per dirigir-se al restaurant, aquesta els retreu que la tractin com si hagués canviat. Tots reconeixen l'estat de distanciament que angoixa Marta i el justifiquen segons el seu punt de vista. Marta s'ha deixat les claus del cotxe a casa i els deixa al vestíbul mentre ella puja a buscar-les. Durant l'espera al vestíbul, ens introduïm al món oníric del personatges a través de diferents episodis que protagonitzen cada un dels tres i en els que Marta també participa, en un segon terme. Aquests fragments de somni acaben per revelar-nos la identitat dels personatges que esperen, els acaben de conformar. Quan tornem a la realitat ens trobem altre cop amb Marta: ha pujat a dalt, és al terrat, no ens trobem dins de cap somni però ens en narra un: tirar-se al buit.Obra Boira(2014) Cunillé Salgado, LluïsaVint-i-cinc anys després de la caiguda del mur de Berlín, en una ciutat de l'Europa de l'est, un matrimoni format per una fotògrafa retirada que pateix fibromiàlgia, Ella, i un taxista, Ell, acullen a casa seva la Viatgera, una periodista a qui han cancel·lat el vol per culpa de la boira. Durant la matinada, el Fill del matrimoni arriba al pis i coincideix amb la Viatgera, que no pot dormir. El Fill li diu que, tot i que els seus pares no ho saben, és un jugador professional de pòquer i que està molt endeutat. Ella li diu que si vol guanyar diners ha de trucar a un número de telèfon que li dona i dir que sap on és ella. A continuació arriba, visiblement begut, el Veí de dalt, un astronauta retirat a qui el Fill s'acaba emportant a dormir. Ja al matí, la Viatgera marxa cap a l'aeroport. Ell també marxa de casa i Ella es queda sola, maquillant-se, mentre recita els agraïments per un premi que va obtenir anys enrere per una fotografia feta el dia que va començar a caure el mur.