Lluïsa Cunillé Salgado

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 68
  • Obra
    Apocalipsi
    Cunillé Salgado, Lluïsa
    Quatre amics queden per sopar. Fa temps que no es veuen amb una de les components del grup, Marta. Quan ja estan a l'ascensor per dirigir-se al restaurant, aquesta els retreu que la tractin com si hagués canviat. Tots reconeixen l'estat de distanciament que angoixa Marta i el justifiquen segons el seu punt de vista. Marta s'ha deixat les claus del cotxe a casa i els deixa al vestíbul mentre ella puja a buscar-les. Durant l'espera al vestíbul, ens introduïm al món oníric del personatges a través de diferents episodis que protagonitzen cada un dels tres i en els que Marta també participa, en un segon terme. Aquests fragments de somni acaben per revelar-nos la identitat dels personatges que esperen, els acaben de conformar. Quan tornem a la realitat ens trobem altre cop amb Marta: ha pujat a dalt, és al terrat, no ens trobem dins de cap somni però ens en narra un: tirar-se al buit.
  • Obra
    Boira
    (2014) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Vint-i-cinc anys després de la caiguda del mur de Berlín, en una ciutat de l'Europa de l'est, un matrimoni format per una fotògrafa retirada que pateix fibromiàlgia, Ella, i un taxista, Ell, acullen a casa seva la Viatgera, una periodista a qui han cancel·lat el vol per culpa de la boira. Durant la matinada, el Fill del matrimoni arriba al pis i coincideix amb la Viatgera, que no pot dormir. El Fill li diu que, tot i que els seus pares no ho saben, és un jugador professional de pòquer i que està molt endeutat. Ella li diu que si vol guanyar diners ha de trucar a un número de telèfon que li dona i dir que sap on és ella. A continuació arriba, visiblement begut, el Veí de dalt, un astronauta retirat a qui el Fill s'acaba emportant a dormir. Ja al matí, la Viatgera marxa cap a l'aeroport. Ell també marxa de casa i Ella es queda sola, maquillant-se, mentre recita els agraïments per un premi que va obtenir anys enrere per una fotografia feta el dia que va començar a caure el mur.
  • Obra
    Occisió
    (2001) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Un diumenge a la nit, en un hotel de muntanya aïllat s'hi allotja una única hoste, H. La propietària de l'hotel, D, li demana que s'allotgi en un dels altres hotels de la zona, ja que no vol tenir l'establiment obert durant tota la setmana només per a una persona. H s'hi nega i argumenta que allà hi està bé i que no vol marxar. Cada nit, al llarg de la setmana, H i D es troben a la sala de l'hotel i comenten els seus plans diaris. El divendres a la nit, arriba A dient que ha atropellat un cérvol enmig de la carretera i demana una escopeta per rematar-lo, ja que l'animal està molt malferit. D desconfia de l'home i li demania que marxi. A, un antic intern d'un sanatori proper, acusa a D de mentir i insisteix en la necessitat de matar el cérvol. Finalment, i després de moments d'incertesa i tensió, la propietària dispara l'escopeta contra A, que acaba morint l'endemà.
  • Obra
    Sud
    (2016) Cunillé Salgado, Lluïsa
    En un solar urbà a mig conrear, el Pare, que es troba a l'atur, cultiva un hort que no és propietat seva, i el Fill li diu que marxa a treballar a Holanda com a cambrer perquè a Alemanya, on treballava abans, no li pagaven prou bé. El Pare fa temps que va perdre l'antiga feina que tenia i està separat de la mare del Fill. El noi, que va estudiar magisteri, volta constantment d'un país a un altre per guanyar-se la vida. El Pare aconsella i insisteix al Fill que, a la nova feina que farà a Holanda, no accepti unes males condicions laborals. Després de la conversa, el Fill marxa cap a l'aeroport i s'acomiada del Pare, que comença a cavar un forat a terra.
  • Obra
    El parc
    (2018) Cunillé Salgado, Lluïsa
    L'Home 2 observa amb neguit com el seu fill de nou anys juga amb uns altres nens prop d’una font. S’asseu a un banc al costat de l'Home 1 que li explica que té un fill de vuit anys amb el que sovint van a aquell parc, però que avui el seu fill no hi és perquè ha marxat a les seves primeres colònies. Els dos pares continuen la conversa parlant de les seves feines i dels seus fills, fins que una trucada de telèfon que ha rebut l'Home 2 interromp la conversa. Quan una segona trucada torna a interrompre la conversa, l’Home 2 s’adona que l’Home 1 ha marxat i li explica a l’interlocutor telefònic que acaba de conèixer un home estrany que li ha volgut fer creure que tenia un fill.
  • Obra
    Viajeras
    Cunillé Salgado, Lluïsa; Zarzoso, Paco
    L’obra està composta per un seguit d’escenes que deixen en l’ambigüitat si hi ha cap tipus de relació entre elles. A la primera, dues dones tiren a l’aire una moneda per veure si surt cara o creu. A la segona, la Mujer 1 se’n va de vacances i deixa les claus de casa a la Mujer 2 perquè li regui les flors. Un dia, mentre és al pis, truquen per telèfon i ella es desfoga amb un desconegut. A la tercera, en una cabina d’una sínia la Mujer 1 convida la Mujer 2 a una festa, però ella no pot anar-hi. A la quarta, en tornar de la fira, la Mujer 1 decideix deixar el marit i la Mujer 2, que treballa de portera en un hotel, li indica una drecera, a través de la paret, per fugir a la península del Labrador. Finalment, a l’última escena, la Mujer 1 truca des de dalt de les muntanyes rocoses al seu ex per dir-li que ha decidit tornar amb ell, però davant de la seva reacció, decideix quedar-se a Amèrica.
  • Obra
    Una tarda
    (2001) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Una dona i un home, asseguts en una taula, comenten la carta que ella està escrivint per indicació d'ell. L'Home fa tres anys que viu fora del seu país i la missiva va dirigida a la seva parella, a qui escriu mensualment i sempre a través de la Dona. Ella suggereix a l'Home que li demanin a la destinatària que el vingui a visitar i ell respon que a la seva parella no li agrada viatjar. A continuació, la Dona li proposa que ell la vagi a veure durant les vacances i l'Home respon que no sap quins dies i torns de vacances tindrà. Finalment, l'Home diu que, a la carta, li vol dir a la destinatària que ha conegut a algú altre. La Dona no ho veu clar i li diu que és millor dir-li més endavant i amb delicadesa.
  • Obra
    Rodeo
    (1992) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Presenciem tres escenes d'un dia en una oficina. En cap moment no s'arriba a aclarir quin és l'enigmàtic negoci, probablement relacionat amb cadàvers (pompes fúnebres?), que es duu a terme en aquesta oficina. La recepcionista rep la visita del seu germà, de dos clients, d'una dona i d'un amic, fins que finalment arriba el pare, amo de l'oficina, que aparentment no pot quedar mai abandonada. En les diverses converses, es barregen els temes quotidians i els petits esdeveniments puntuals amb la insinuació casual dels somnis i projectes dels personatges, sense establir un fil argumental cohesionador. L'únic element de lligam és la situació espacio-temporal, doblement fragmentada: les tres escenes se suceeixen sense solució de continuïtat, i l'espai es manté igual però canviant el punt de vista: a cada nova escena l'oficina ha girat noranta graus sobre si mateixa, de manera que el públic en té una nova visió.
  • Obra
    L'ase i la pedra
    (2015) Cunillé Salgado, Lluïsa
    En una habitació d'un hotel de dues estrelles, la Dona Gran, mare del director de l'establiment, demana a la Recepcionista, una noia de vint-i-dos anys que vol ser advocada, que li vagi a comprar cigarrets. Tot seguit arriba el Viatger, un actor que busca feina. La Recepcionista surt a comprar els cigarrets, arriba el Pare de la noia i es troba amb el Viatger, a qui demana que deixi la relació que manté amb la seva filla. A continuació, la Dona Gran demana al Viatger que actuï per a ella i que s'inventi el paper d'una filla que va tenir i de la qual la dona no en sap res des que va néixer, ja que la va donar en adopció. El Viatger improvisa el personatge basant-se en la vida de la Recepcionista i en la projecció vital de la noia i, després, marxa a l'habitació. Mentrestant, arriba el Germà de la Recepcionista, un jove que va entrar a l'exèrcit per poder estudiar telecomunicacions. Finalment, la Policia arriba a l'hotel i diu a la Recepcionista que l'únic hoste que és a les habitacions, el Viatger, és sospitós d'haver matat un home durant una baralla i li demana la seva col·laboració per detenir-lo.
  • Obra
    L'estany on els ànecs eren més bells que els cignes
    (2000) Cunillé Salgado, Lluïsa
    En un bar ple de taules sense recollir hi van passant diferents personatges que esperen el cambrer, que mai arriba. L'acció es desenvolupa entre el bar i els lavabos, en imatges que es van intercalant mitjançant la il·luminació i la obscuritat d'un i altre espai. La Dona manca fa un dibuix a la Clienta i li explica que una vegada va fer un retrat al rei i que posteriorment va perdre el braç en un accident. El Vell 1 i el Vell 2 van al lavabo i s'hi queden tancats. Posteriorment, el Vell 2 desapareix i en lloc seu apareixen, de manera successiva, l'Home, el Jove i el Nan, que acaba sortint per la finestra del lavabo. La Noia s'interessa pel piano tancat que hi ha al bar i vol saber si necessiten algú que el toqui. Acaba baixant al magatzem a parlar amb l'amo del bar perquè li faci una prova. Al final de tot, i després de l'aparició de tota la tirallonga de personatges, el bar està buit i per la trapa del magatzem apareix una Vella que obre la tapa del piano.