Jordi Oriol

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1979. Actor, autor i director de teatre. Ha escrit (i dirigit) una vintena d’espectacles teatrals, com: "La mala dicció" (Teatre Lliure, Festival Grec 2021), "Europa Bull" (Temporada Alta, 2019), "ESQUERDES PARRACS ENDERROCS" (TNC, 2017) amb Carles Santos, "L’Empestat" (Temporada Alta, 2015), "SAFARI Pitarra" (TNC, 2014), "Memòria Plena" (Teatre Lliure, 2014), "Muda muda" (Temporada Alta, 2013), "Home-Natja" (Temporada Alta, 2010), "Un tal ímpetu vital" (Teatre Lliure, 2009), "El títol no mata" (Grec Festival, 2008), "Ara estem d’acord estem d’acord" (Teatre Lliure, 2008), "OB-sessions" (Sala Beckett, 2008), "La caiguda d’Amlet" (Temporada Alta, 2007), entre altres. Com a actor: ha treballat sota la direcció de Julio Manrique, Àlex Rigola, Ciro Zorzoli, Xavier Albertí, Carlota Subirós, Ramon Simó, Magda Puyo, Oriol Broggi, Jordi Casanovas, Pau Miró, Pau Carrió, Roger Bernat, Alex Serrano... També ha participat en pel·lícules i en diverses sèries de televisió. El 2007 funda el col·lectiu artístic Indi Gest amb qui crea els seus espectacles. 2007 – Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre de Barcelona i Premi inJUVE pel seu espectacle “OB-sessions”. 2011 – Premi FAD - Sebastià Gasch: Aplaudiment a la creació emergent. 2013 – Guanya el III Torneig de dramatúrgia catalana al Festival Temporada Alta amb el seu text “Muda muda”. 2017 – Premi BBVA de Teatre per “L’Empestat”. 2019 – Premi Quim Masó 2018 amb “Europa Bull”. 2020 – 4 Premis de la Crítica per “Europa Bull”: Millor direcció + Millor dramatúrgia. 2020 – 7 nominacions als Premis Butaca pel seu espectacle “Europa Bull”. Entre els quals Millor espectacle, Millor direcció i Millor text.
Nom

Filtres

2009 - 200912010 - 201932020 - 202317
Restablir filtres

Configuració

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 21
  • Miniatura
    Obra
    La mala dicció
    (2021) Oriol, Jordi
    Marc sent veus que anuncien l'inici d'un espectacle en l'època pandèmica de la covid-19 i, com que s'espanta, Beth li suggereix que mati el vertigen i esdevingui l'autor de les seves pròpies passes. Seguint aquest consell, Marc envia el criat Seitó a cometre l'assassinat i, a partir d'aquí i talment el Macbeth shakespearià, es veu immers en una successió de crims que el fan reflexionar sobre l'ambició i el capitalisme, el desgast dels recursos naturals, o l'engany que pot esdevenir la imaginació enfrontada a la realitat.
  • Miniatura
    Obra
    Memòria plena
    (2014) Oriol, Jordi
    La Maria Rosa ha anat a dinar al restaurant Ca la Marga amb la seva germana Maria Lluïsa i la seva amiga Maria Cinta per celebrar el dia del seu sant. La Cinta, que és cleptòmana, s'ha endut del local un centre de flors i l'ha amagat a la bossa de la Rosa. Dins de l'objecte decoratiu hi havia una cinta que estava gravant la conversa de les senyores que menjaven al costat i, quan es descobreix el robatori, els que han orquestrat l'espionatge reclamen que se'ls retorni el material i contracten uns sicaris per recuperar-lo. La Rosa, en lloc de desfer el malentès, s'aprofita de la situació per aconseguir els diners que necessita per salvar la seva gosseta, la Txispa, i la situació s'embolica cada cop més. Tots els esdeveniments s'expliquen per mitjà de les trucades que intercanvien els personatges: la Rosa; la Lluïsa; la Cinta; el Miquel, el fill de la Rosa; la Nora, exdona del Miquel; els sicaris; el cap de sala de Ca la Marga; la veterinària que tracta la gossa, i els comercials telefònics.
  • Miniatura
    Obra
    Home-Natja
    (2010) Oriol, Jordi
    L'obra comença amb un concert de la banda The Cool, formada pel protagonista, en Willy, i els seus companys Fred, John i Pete. A partir d'aquí, s'intercalen el passat i el present, en què una periodista, la Tina, entrevista els membres del grup per fer-ne un reportatge sobre els orígens. En Guillem (Willy), l'Alfred (Fred), en Joan (John) i en Pere (Pete) són una colla d'amics que un dia van decidir muntar un grup de música per deixar de ser els marginats del barri. El detonant és la cosina d'en Willy, la Sally, model i actriu semiprofessional, que arriba dels Estats Units i els ensenya com ser 'cool'. El canvi comporta que els 'guais' de l'institut els convidin a tocar en una de les seves festes exclusives, i durant l'actuació es produeix un accident tan sonat que converteix els músics novells en un referent del moviment contracultural. Uns anys després, la Cris-Tina, una vella amiga dels nois, conversa amb ells aprofitant que la banda s'ha dissolt perquè, com afirma ella mateixa, les històries que enganxen són les que treuen a la llum el dolor de les persones que s'envegen.
  • Miniatura
    Obra
    Bla, bla, blanc
    (2013) Oriol, Jordi
    A troba una carta adreçada a B i l'hi confessa que l'ha llegida. Es tracta, però, d'una carta en blanc i B imagina que és una carta d'amor i plena de nous horitzons. A, en canvi, suposa que qui l'envia pot haver-se sentit amenaçat de fer-ho altrament que no fos en blanc. Davant d'aquesta contundència, B demana a A si hi ha res que li calgués compartir, i s'intueix que B també ha trobat una carta adreçada a A. Així l'escena continuaria amb els papers intercanviats.
  • Miniatura
    Obra
    t-ERROR
    (2011) Oriol, Jordi
    L'Oriol és actor i dramaturg i ha rebut un encàrrec important: ha d'escriure una obra que s'estrenarà en el marc del cicle T-6 al Teatre Nacional de Catalunya. El problema és que li queden pocs dies per a entregar-la i està completament bloquejat. Tancat a casa dels pares, on viu, l'Oriol interactua amb l'Eva, la germana, una noia gòtica i de caràcter nihilista; la Judit, la mare, que està orgullosa del fill i intenta ajudar-lo; el Pere, el pare, un actor que voldria actuar en obres de qualitat però que treballa en una atracció de fira, i, en darrer terme, en Salva, un amic ociós que fingeix estar malalt per cobrar la baixa laboral. Un dia, deprimit, en Pere intenta suïcidar-se i queda en coma. Poc després, l'Oriol rep la visita de dos productors del Nacional, en Garrido i en Bellido, que el pressionen perquè els lliuri l'obra a temps. La ficcionalització de l'experiència arriba al punt àlgid quan un dels actors que realment intervenen en l'espectacle, l'Oriol Genís, visita l'escriptor per ajudar-lo a trobar la inspiració. La precarietat, l'exigència, el desgast i la crisi creativa són algunes de les línies que travessen la peça, que, suposadament, s'escriu sobre la marxa.
  • Miniatura
    Obra
    SAFARI Pitarra
    (2014) Oriol, Jordi; Pedrals, Josep
    L'estàtua de Frederic Soler ('Serafí Pitarra') desperta del son etern al capdavall de la Rambla i comença a recórrer el país fins a arribar a la gala on se li entrega un premi honorífic 'post mortem'. Per mitjà de 'flashbacks' i esquetxos enllaçats, els espectadors seran testimonis del mogut i escatològic viatge que farà acompanyat dels germans Pau i Manel, un mag i un actor que vol dirigir, precisament, un musical sobre la figura de Soler. El cèlebre escriptor català en tot moment els considera ‒i és que es dediquen a la professió teatral‒ els seus hereus i s'entesta a deixar-los l'herència: els drets de les obres. Durant el trajecte, que pren com a referència les famoses gatades de l'autor, es combinen les escenes de l'entrega de premis, les dels assajos del musical i les del viatge, on també tenen un paper destacat la Nora, ajudant del Pau; la Sole, assistent de Soler; el gos Francisco, i un col·lectiu de xinesos. En el moment de pronunciar el discurs d'agraïment, Soler rep un tret al fetge, però mentre es dessagna agraeix haver baixat del pedestal i reclama ser recordat com es mereix.
  • Miniatura
    Obra
    Lo desconfort
    (2016) Oriol, Jordi
    Un intèrpret amb una llarga barba blanca parla com el mateix Ramon Llull, i reflexiona per què se celebra l'aniversari de la seva mort precisament en dimarts 13. Recorda que la raó principal del fet de commemorar-lo no és ni la seva il·luminació, ni els versos trobadorescos escrits en occità, ni tan sols la composició de tota la seva Art, sinó el fet que va escriure en llengua catalana, la qual cosa va ser possible perquè quan va patir un naufragi va ser acollit pel territori en què va tenir lloc l'accident.
  • Miniatura
    Obra
    Ara estem d'acord estem d'acord
    (2008) Oriol, Jordi
    Es tracta d'una peça que se serveix del mite de la caverna de Plató; la faula de la llebre i la tortuga; moments clau de l'Evangeli ‒com l'Anunciació o el pelegrinatge dels Reis d'Orient‒, i la passió pel futbol de la societat actual, per reflexionar sobre l'existència humana i la manera com s'estructura el pensament. La Tortuga (l'Home de la Taverna) sortirà del bar on es troba i entrarà en contacte per primera vegada amb el món exterior. De la mà de la Llebre i l'Àrbitre, disfressat de peix, la Tortuga començarà un periple que s'equipararà a un partit de futbol, durant el qual coneixerà als membres del Club de l'Essència, partidaris del món de les idees, i del Club de la Innocència, partidaris del món sensible. Finalment, el cercle es tancarà i la Tortuga tornarà al punt inicial: clavarà els ulls a la televisió de la taverna i es deixarà seduir pel món mediàtic. Aleshores, en el precís instant en què la Tortuga, dessolada, prengui consciència que ha viscut en una ficció, l'Àrbitre xiularà la fi del partit.
  • Miniatura
    Obra
    Sísif fa no fa
    (2023) Oriol, Jordi
    A punt per començar l'espectacle, hi ha una errada tècnica que precipita el final. Davant d'això, l'intèrpret comença un monòleg mentre els tècnics intenten restablir l'ordre per poder començar de nou. Quan tot està a punt, accidentalment l'intèrpret activa els engranatges que es van concatenant durant la peça i mentre tot passa quan no hauria de passar (o potser sí) reflexiona sobre el nostre encaix dins la societat, el paper de l'art, els inicis els finals i el viatge en si. Incapaç de copsar el món, com un Sísif contemporani, continua arrossegant les pedres (a les sabates) i veient-se obligat a recomençar de nou una vegada i una altra.
  • Miniatura
    Obra
    L'empestat
    (2015) Oriol, Jordi
    Ivan i Gabriel són els noms que adopten els personatges shakespearians Caliban i Ariel ara que s'han quedat sols a l'illa de Pròspero. Ivan explica a Gabriel la dificultat que comporta haver après la paraula entesa com a inhibició i determini del món que l'envolta, ja que no hi pot tornar a accedir lliurement, sinó que s'hi ha de relacionar des de l'intel·lecte. Quan Gabriel ofereix a Ivan el llibre de conjurs de Pròspero i descobreixen que està en blanc, Ivan s'adonarà de les possibilitats creadores del mateix llenguatge que l'ha empestat.