Data de redacció2018
Nombre de personatgesP1 H0 D1
EspaiPis de la Victòria. Ateneu popular. Carrers de nit. Discoteca. Pis d'un skinhead. Perruqueria de la mare.
Resum
Monòleg de setanta-cinc minuts per a una actriu de quaranta anys. Ha passat un any des que la Victòria va haver de prendre la decisió més important de la seva vida: anar a la presó o exiliar-se davant de la imminent declaració que havia de fer davant d’un jutge per uns fets de desobediència poc fonamentats. Veient els precedents d’altres companys, era clar que tot acabaria en ingrés penitenciari. La Victòria ens explica com van ser les vint-i-quatre hores següents a rebre la notificació de la fiscalia, tot el que va viure i sentir, i la decisió final que va prendre. Un any després ha vingut a passar comptes amb el seu passat per poder fer les paus amb el present i encarar el futur. És una obra generacional, ja que més enllà dels fets polítics i socials que tracta, la qüestió fonamental que subjau és què fer amb la teva vida quan arribes a la quarantena i no has acabat de trobar el teu camí. A vegades un contratemps vital suposa, de retruc, una oportunitat, potser l’última, de fer el canvi que realment necessites?
Notes
L'obra es presenta com un monòleg-conferència, on la protagonista explica al públic les seves experiències. Inclou una escena onírica i simbòlica on la protagonista es converteix en Alícia al país de les meravelles.
EspectacleFollow the White Rabbit: exiliar-se (o no)
Director/sVergés Vilella, Sadurní
TeatreTeatre Atlàntida de Vic
Data de l'estrena2019-02-22
Notes de l'estrena
Actriu: Mercè Estrada. Composició musical i música en directe: Mar Bonay. Col·laboració en la composició: Caïm Riba. Disseny de llums: Irene Ferrer, Joan Santaugini i Ona Grau. Disseny gràfic: Clara Genís.
Obra escollida com a “Projecte VIC” de l’Institut del Teatre (residència d'assaig i producció).