A mi no em diguis amor

Abstract

A Barcelona, en un futur pròxim (l’obra s’escriu el 2010 i es projecta el 2015), l’amor i les famílies han quedat prohibits, de manera que qui s’hi oposi ha d’exiliar-se en uns pàrquings convertits en habitatges. Així doncs, la família que la Mari i el Jaume han construït ha de canviar de casa, ja que la parella està convençuda que no vol trencar i que és el millor per a tots. La filla, però, està decidida a fer-los canviar d’idea i intenta subministrar a la mare unes injeccions per deixar d’estimar, però no ho aconseguirà. Finalment, tots, animats per l’avi, faran veure al Jaume que el millor és separar-se. Així, l’avi l’ajuda a desidealitzar la parella que feien amb la seva dona, explicant-li la veritat: no estaven feliçment casats, com ell es pensava, sinó que tot era una farsa per no fer-li mal. El Jaume mig es decideix, i trenca amb la Mari. Però hi ha coses que no es poden, ni es volen, trencar.