La fàbrica de la felicitat

Abstract

L’Àrtemis, la millor llevadora del món, està segura que la Hannah, una científica molt bona, acabarà decidint-se per ser mare i, a més, tindrà una criatura molt especial. L’Adam, però, no ho té tan clar, i ell sí que vol ser pare. Mentre ell és de viatge de feina, per fi la Hannah es decideix a ser mare, i pretén donar el millor de tot a la seva filla, així que ordeix un pla. Demana a l’Àrtemis si coneix alguna dona que vulgui llogar el seu ventre; té la candidata perfecta, la Dolores. Quan l’Adam torna, no s’ho pot creure: farà de pare però ell no n’és el pare biològic. De fet, la nena que tindran, -perquè serà una nena-, tindrà tres mares: la Dolores, que la gesta dins del seu ventre, la Hannah, donadora de l’òvul, i l’Henrietta, de qui s’ha clonat el nucli d’una cèl·lula immortal i s’ha introduït dins l’òvul de la Hannah. Serà la primera nena infantada per clonació i la tria no és en va: l’Henrietta és la noia més bonica que la Hannah hagi vist mai, i per això posarà a la seva filla Helena, com la de Troia. Però, precisament, també portarà molta guerra, perquè tothom vol una criatura, però tots tenen diferents criteris sobre com tenir-la. Mentrestant, Delfos, un pallasso shakespearià-demiürg que treballa a l’hospital, serà l’encarregat de fer-li de mestre. L’Helena, però, no vol sortir, i la Hannah es posa histèrica; l’Adam entra en còlera i ho paga amb ella, matant-la; i, quan per fi surt la nena, tal com prediu Delfos, Dolores mor.