Els dolços murmuris del mar

Abstract

Sebastià Santaló és un escriptor consolidat que, després de molts anys d'absència, torna al poble on va passar la infantesa i la joventut, i del qual va fugir després de la mort dels seus pares. Hi espera trobar la imatge idíl·lica que ell mateix s'ha construït del poble des de la distància, però amb una sola nit n'hi haurà prou perquè s'adoni que la podridura i la corrupció també es troben en aquell món. La persona en qui ha confiat perquè li anés mantenint la casa familiar s'ha quedat tots els diners i l'ha llogada com a magatzem; el poeta més popular del poble no és més que un vell amargat que odia els versos sentimentaloides que escriu; i la noia per la qual ha tornat odia aquell poble i la seva gent amb totes les seves forces. Només li resta la Júlia, una noia a la qual va abandonar en anar-se'n que, tot i haver-se casat i tingut fills, encara l'estima. Quan el marit els enxampa fent l'amor, ella es mostra disposada a deixar-ho tot per anar-se'n amb ell, però en Sebastià li diu que no l'estima i que, com va fer molts anys enrere, ara la tornarà a deixar.