El vers: De quan fèiem llargues sobretaules després de la carn d'olla

Abstract

Una mare d'uns quaranta anys, lleugerament embriagada, contempla el seu fill, que intenta recitar el típic poema del dia de Nadal durant la sobretaula. Tota la família fa gresca i xerinola, però ella no comparteix aquesta aparent felicitat nadalenca; reflexiona sobre com l'experiència de la maternitat li ha canviat la vida. Té una oportunitat laboral a Londres i es mor de ganes d'acceptar-la, de tornar a viure com deu anys enrere: sense marit, sense fills, sense gos, sense haver-se de fer càrrec ella sola de les tasques domèstiques... Pensa en els consells de la seva amiga Sònia i rememora l'experiència que va viure a Glasgow quan va anar-hi d'Erasmus. L'arribada inesperada a casa del jove i atractiu xicot escocès de la seva neboda complicarà encara més l'embolic mental de l'amfitriona en plena sobretaula nadalenca.