Estiu ardent (1947)

Abstract

L'any 1947, en plena postguerra, l'Elena viu amb la seva filla de divuit anys, l'Eva, en un pis a Barcelona. L'Elena va quedar viuda durant la guerra i ara té una relació amb l'Eduard, un home ric, casat i proper al règim franquista que la manté d'amagat de la seva família i que diu que l'estima, malgrat el maltractament psicològic i el control constant que manté sobre ella i la seva filla. L'Eva està començant a festejar amb en Pere, un jove del barri proper a la resistència republicana, una relació que l'Eduard vol prohibir. Aquest amor incipient ha fet obrir els ulls a l'Elena, que encara no s'ha resignat a la vida que porta. L'Elena comença aleshores una relació amb l'Anton, un lampista de qui s'està enamorant veient que la tracta com ella desitjaria que ho fes l'Eduard. Aleshores l'Elena descobreix la veritable feina que té l'Eduard: és responsable de presons; a més, ha fitxat en Pere i el vol detenir. Davant d'aquesta amenaça, en Pere i l'Eva fugen a França, però per a l'Anton és massa tard. En descobrir l'adulteri, l'Eduard l'ha fet detenir i el lampista mor en estranyes circumstàncies. En saber-ho, l'Elena treu del calaix la pistola que l'Eduard li havia donat per protegir-se i el mata d'un tret.