Obres

URI permanent per a aquesta col·lecció

https://dcc-dev.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3273

Examinar

Examinant Obres per Data de publicació "1954"

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Els hereus de la cadira
    (1954) Pedrolo Molina, Manuel de
    Un cirabotes que treballa en uns urinaris públics i que no creu que pugui passar-li res d’extraordinari, acaba de netejar les sabates d’un home que al marxar perd una carta. L’encarregat dels urinaris la llegeix i veu que es tracta de la carta d’una dona anomenada Carme dirigida al seu amant. El cirabotes, que creu que pot tractar-se de la seva muller, entén que aquest fet (es confirmin o no les seves sospites), ja li ha canviat la vida i que a partir d’ara s’ho mirarà tot d’una manera diferent. Decideix deixar la seva esposa i la feina. La dona el visita i li assegura que la carta no és seva. El client torna a buscar la carta i li parla d’una altra Carme. El cirabotes creu que a pesar de tot, s’ha convertit en un home i ha deixat de ser una bèstia. Decidit a conèixer aquesta altra Carme que l’ha fet canviar i convençut que el canvi no pot ser casual, s’acomiada de l’encarregat i el converteix en “hereu de la cadira” que feia servir per netejar sabates.
  • Miniatura
    Obra
    Esquelet de Don Joan
    (1954) Palau i Fabre, Josep
    Don Joan es incapaç d’estimar qualsevol de les moltes dones amb les que manté relacions, ni tan sols Elvira que sent un amor pur envers ell. Accidentalment, Don Joan mata el pare d’Elvira i és tancat a la presó, on rep les visites dels fantasmes de les seves víctimes. En sortir de la presó Don Joan intenta mantenir relacions amb una dona, buscant-ne només la companyia i fugint de l’amor, però també n’és incapaç. Finalment en una cambra deserta, se li apareixen successivament a Don Joan visions de diverses parelles i finalment una dama que després de dir-li que ella és la que sempre havia estat esperant, besa Don Joan que agònic resta estès sobre el llit.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Història sentimental
    (1954) Amorós, Xavier
    En Carles ha passat tota la vida enamorat de la Júlia. Ara, quan han passat anys des que la va veure per darrera vegada, explica la seva història sentimental. En el primer acte, en Carles recorda el dia de la posada de llarg de la Júlia. En Carles hi va anar amb la intenció de confessar-li el seu amor, però en assabentar-se que la festejaven dos homes i que ella no sabia a qui escollir, va desistir. En el segon acte, en Carles explica que la Júlia es va casar amb un aspirant a artista bohemi i que no va ser gens feliç, ja que el seu home aviat va descobrir que no estava fet per a la vida de casat. Finalment, en el tercer acte, en Carles explica que el segon és només producte de la seva imaginació, ja que la Júlia, de fet, es va casar amb un procurador materialista que només pensava en els diners, per la qual cosa la seva vida va ser igualment desgraciada. Després que un dia li confessés el seu amor, se’n va allunyar per sempre més. Malgrat tot el que ha patit, en Carles està content, perquè el seu ha estat un amor pur i no s’ha vist contaminat pel desengany.