Obres
URI permanent per a aquesta col·lecció
Examinar
Examinant Obres per Paraules clau "Abandonament"
Mostrant1 - 5 de 5
Resultats per pàgina
Opcions d'ordenació
Obra Els desgraciats(2012-03) Gallén, Martí; Gallén, MartíEnfront de la platea d'una carpa de circ buida, bruta i abandonada, en Baptiste explica al seu company Jack que ha tingut un somni. En el somni, a en Baptiste se li revela que l'Svetlana, el seu gran amor, és molt a prop. L'Svetlana fa temps que va marxar i, des d'aleshores, en Baptiste i en Jack es troben completament sols en aquella carpa ruïnosa. En Baptiste, que no para de repetir que té molta gana, decideix sortir a buscar l'Svetlana. Aleshores, en Jack diu que té una última mandonguilla de reserva, se la reparteixen i es posen a menjar. A dins de la seva meitat, en Baptiste hi troba una dent i en Jack, amb molta violència, suggereix que les mandonguilles estaven fetes amb la carn de l'Svetlana. En Jack diu a en Baptiste que no el deixarà marxar mai d'allà i, de sobte, arriba l'Estranger. Aleshores, en Jack i en Baptiste representen el seu espectacle de clown i l'Estranger només riu quan en Baptiste, fora de personatge, es posa a plorar. En Jack dona una navalla d'afaitar a en Baptiste i aquest, mirant l'Estranger, l'agafa.Obra Dues maneres de deixar la teva parella mentre ets a la platja(2022) Ricart Codina, Anna MariaDues dones, estirades en dues gandules sota un para-sol, prenen gintònics i comenten que en l’actualitat s’ha perdut el sentit de l’espectacle a l’hora de deixar la parella. Fantasiegen sobre la possibilitat que un noi que està estirat uns metres més enllà, s’aixequi i abandoni la seva xicota sense dir-li res, aprofitant que ella neda. Les dues dones parteixen d’aquesta possibilitat per rememorar cadascuna un abandonament que van patir en una platja per part de les seves parelles. Uns abandonaments duts a terme amb un gran sentit de l’espectacle i en dates assenyalades d’estiu. Malgrat el pas del temps, les ferides d'aquestes ruptures continuen obertes en les dues dones que decideixen continuar estirades sota el para-sol i demanar més gintònics.Obra Herència abandonadaDíez Quintanilla, LaraEn un despatx d'advocats s'hi troben l'Àngela i el Felip. L'Àngela té la mare malalta d'Alzheimer i el seu pare acaba de morir. El Felip és l'advocat que s'ocupa de l'herència familiar ja que el seu pare, també difunt, era l'advocat de confiança del pare de l'Àngela. L'Àngela té tres germans que s'acaben de discutir i han marxat del despatx. Mentre esperen que tornin, l'Àngela explica que ha abandonat la seva mare malalta, i el Felip queda perplex i mira d'esbrinar si aquella confessió és certa. Aleshores, enmig d'una forta tensió, l'Àngela es dedica a qüestionar i a violentar el Felip. Ella li proposa que marxin junts per començar una nova vida, lluny de tot el que els envolta. Finalment, tots dos s'emboliquen de manera aparatosa i violenta, acaben plorant abraçats i, abans d'acomiadar-se, l'Àngela signa la renúncia a la seva part de l'herència.Obra RunesSoler, EsteveUn vell monologuista sense futur que es busca a si mateix en el passat. Una dona embarassada d’un home que va decidir abandonar-la. Una escriptora sense vida que escriu la vida dels altres. Un nen que vol ser un superheroi volador de qui estiguin orgullosos els pares, i que acaba enterrat dins d’un pou. Un home enterrat dins d’un pou que no recorda res de res. Una vella pitonissa que no sap preveure res que no siguin mentides. Una nena víctima d’abusos en recerca incessant d’uns pares que no té. Un venedor de pisos que ven pisos que no existeixen. Un jove que, incapaç de trobar l’amor, l’imposa sobre dones, gallines i cabres. Una noia que acaba fent de puta per fugir, precisament, d’aquest estigma imposat. Un immigrant a qui, tot i parlar la mateixa llengua que tothom, ningú no comprèn. Onze personatges que entrecreuen les seves històries com en un joc de miralls, mentre busquen, entre les runes d’un edifici ensorrat –o potser les de la societat occidental-, alguna cosa que els pertany i que no tenen –o potser la seva pròpia existència.Obra Yaël(2011) Pardo, PatríciaYaël, aquella heroïna bíblica oblidada que va ser determinant en l’alliberament del poble d’Israel matant a Sísara –comandant de les tropes del rei Canaan-, es pregunta si mai hi ha hagut cap grup armat amb l’objectiu de matar cineastes, estilistes, periodistes i tots els qui participen de l’engranatge de l'heteropatriarcat. Un engranatge que sotmet la dona mitjançant l’amor romàntic i la indústria estètica. I mentre s’ho pregunta, admet tanmateix que sempre viurà l’abandó com una condemna i que, per tal de no restar sola, acceptarà sempre els imperatius del seu amant. Un amant que, -com l’home amb qui comparteix escena-, sempre fa i desfà amb total impunitat.