Beth Escudé Gallès

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona (1963). Dramaturga, directora escènica i docent teatral. Escriu des de l'any 1995.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 12
  • Obra
    El color del gos quan fuig
    (1997) Escudé Gallès, Beth
    Just abans de separar-se, dues dones, una sogra i la seva jove, fan recompte de les històries que han robat i n'escullen les millors per quedar-se'n una de record que expliqui la seva vida. La història de Ruth i Noemí, d'Hècuba i Andròmaca són mirall i paràbola de la relació que tenen les dues dones. Al final, la història Draupadi, una jove que mata la seva sogra, Xandra, fent-li massatges amb un oli perfumat, fa confluir la història narrada amb l'acció dramàtica: la dona jove ha decidit l'últim destí de la dona gran.
  • Obra
    Beats
    (1999) Escudé Gallès, Beth
    Han robat el famós còdex “Comentari a l’Apocalipsi” de Beato de Liébana que es conservava al Museu Diocesà de la Seu de Bordell. Qui n’ha sigut l’autor? El famós medievalista nord-americà establert a Catalunya Nick Jacob-Wright? O quatre pinxos sense escrúpols disposats a qualsevol cosa per aconseguir els diners que els ha de pagar un misteriós antiquari? L’obra mostra la fase d’instrucció del judici, durant la qual els diferents inculpats s’acusen mútuament, sovint donant lloc a versions contradictòries. Al final es descobrirà que Nick ha esdevingut un telepredicador satanista, que els altres quatre sospitosos han estat condemnats, i que el misteriós antiquari promotor del robatori va ser l’antic Director del Patrimoni Artístic i Cultural, pare de la jutgessa del cas.
  • Obra
    El pensament per enemic
    (1996) Escudé Gallès, Beth
    Un home i una dona han segrestat una noia. La dona incita l'home a què violi la segrestada. Ell, inconscientment, amb amor i tendresa, mata la noia.
  • Obra
    Les nenes mortes no creixen
    Escudé Gallès, Beth
    Un pare aconsegueix que diàriament la seva filla morta passi per unes hores al món "dels vius". Així, cada dia, li pot fer de professor i li ensenya tot allò que no va poder aprendre a l’escola, però la manca de sentiments de les nenes mortes dificulta la tasca de manera considerable. Paral·lelament, una dona madura intenta guanyar-se la vida ensenyant pisos, fent sexe telefònic o comunicant-se amb els esperits. Un dia, el pare decideix anar a veure una mèdium (que resulta ser la dona) en adonar-se que ja no li és possible comunicar-se amb la seva filla i amb la intenció de fer-se matar per poder reunir-se amb ella. Però no ho aconsegueix i acaba matant la mèdium, amb la qual cosa la dona passa a ser la nova professora de la nena en el món dels morts.
  • Obra
    Espriu on the stairs
    Escudé Gallès, Beth
    A partir de les obres Vianant de les hores, Tereseta que baixava les escales, Les tres gràcies, El Doctor Rip, Barca del temps, Mrs. Death i diverses entrevistes que li van fer a Salvador Espriu, es recreen imatges escèniques que acompanyen aquests textos, alguns adaptats per a conversa, d'altres recitats o cantants. Les llanternes que cada intèrpret té a la mà són protagonistes imprescindibles de l'obra per recrear aquestes imatges.
  • Obra
    Jo vaig
    Escudé Gallès, Beth
    Un home explica amb tot detall el procés previ a escoltar una música en un CD. Quan finalment la música comença a sonar, el so li arriba deficient i pateix una gran decepció. Llavors comprova que tot estigui com ha d’estar i ho torna a intentar. Al final, surt d’escena “swinguejant”.
  • Obra
    Fadouma
    Escudé Gallès, Beth
    Fadouma és una dona subsahariana que emigra a Anglaterra perquè no pot suportar que els seus néts passin gana. El seu monòleg és una declaració de culpabilitat. Explica que és culpable d'haver creat una clínica clandestina per fer ablacions a les nenes de famílies musulmanes que viuen a Anglaterra i que se n'ha mort una durant l'operació. Tots els diners que guanya els envia a la seva família perquè puguin tenir una vida millor. Fadouma es declara culpable però, de no haver fet realment l'ablació a aquestes nenes sinó un tall poc profund perquè les famílies estiguessin tranquil·les amb l'estatus i a la vegada la dona pogués tenir relacions sexuals plaents quan ho volgués.
  • Obra
    Inventari d'objectes perduts i altres
    (2009) Díaz, Isabel; Garcia Barba, Ignasi; Nolla Gual, Enric; Mestres Emilió, Albert; Díaz, Isabel; Julià, Gemma; Urroz, Teresa
    El suposat i mòbil Departament de Recerca i Arxiu d'Objectes Perduts fa una jornada de portes obertes. És, doncs, gràcies al tàndem que formen les doctores Moli(ner) i Font(coberta), responsables de l’arxiu, -dues científiques molt poc reconegudes-, que accedim a una trobada teatral amb les històries que guarden uns objectes aparentment insignificants i perduts. Les doctores acullen els visitants i comparteixen la seva passió per la feina: protegir, ordenar i classificar els objectes perduts, així com estimar les històries que guarden i emocionar-se pel seu potencial.
  • Obra
    Aurora De Gollada
    Escudé Gallès, Beth
    És una obra que de manera irònica parla de com la societat tracta a les víctimes de violència de gènere. L'Aurora és una dona maltractada que ha denunciat moltes vegades el seu marit; de fet, a la comissaria ja la coneixen. Aquesta vegada, però, hi arriba dessagnant-se: el seu marit l'ha degollat. Intenta posar una última denúncia però abans de signar mor. La forense i el maquillador de morts la porten a un programa de televisió que és un concurs on per votació popular es concedeix la beatificació al guanyador. L'Aurora guanya el concurs i se'n va al més enllà. Passa per l'Infern i després se'n va al Cel. Al Cel es troba al Senyor-Crist amb qui finalment decideix no quedar-se ja que per fi té la possibilitat d'inventar un món diferent on ella pugui tenir un present. L'obra acaba amb l'Aurora en una funerària encarregant el seu epitafi, el seu marit l'ha amenaçat de matar-la i sap que ho complirà. En el seu epitafi decideix no posar-hi res, ni un nom, ni una data... En el del seu marit, que sap que se suïcidarà poc després de matar-la, ho té clar: "La teva família et recordarà sempre".
  • Obra
    Tra(d)iciones
    Escudé Gallès, Beth
    Cinc dones i moltes tradicions per trencar. Fadouma és una dona subsahariana que emigra a Anglaterra, que explica que és culpable d'haver creat una clínica clandestina per fer creure a les famílies de les nenes musulmanes que els hi ha fet una mutilació de clítoris, però en realitat aquestes noies podran gaudir del sexe. Cristina, és una dona que es revela contra el seu marit que està dormint i contra el llenguatge de les frases fetes que ho donen tot per fet. Lunae, Vestal que se la juga amb cinc companyes més davant el Gran Pontífex, que l'amenaça amb la immolació. Mercè, la cangur d'una nena que no deixa de plorar, decideix explicar-li una versió del conte de la Ventafocs on la princesa no vol ser princesa, sinó poder prendre les seves pròpies decisions. Finalment, Irina, la curiosa terrorista txetxena que malgrat no ser una experta tecnològica aconsegueix gravar-li un últim vídeo de comiat a la seva filla just abans de pretendre fer explotar la sala de teatre. Entre història i història, les actrius interpreten cançons de diferents estils, des d'una sevillana a un rap passant, per una peculiar nana.