José Sanchis Sinisterra
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1940. Autor, dramaturg i director teatral. Autor d'una vintena d'obres dramàtiques i d'una desena de dramatúrgies de textos narratius, és fundador del Teatro Fronterizo i de la Sala Beckett. També exerceix de professor de dramatúrgia i d'escriptura teatral. De la seva obra, àmpliament premiada, traduïda i representada, en sobresurt el títol de "¡Ay, Carmela!"
Nom
20 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 20
Obra Pervertimento y otros gestos para nada(1987) Sanchis Sinisterra, JoséJocs metateatrals que qüestionen, des del mateix caràcter de l'escriptura dramàtica, tots els elements que juguen en la representació: el personatge, l'espai, la gesticulació, l'autor, el temps, l'actor... totes les convencions teatrals: l'essència del teatre convertida en essència dramàtica.Obra Bienvenidas(1993) Sanchis Sinisterra, JoséCinc noies són contractades per un personatge misteriós en qualitat de ballarines. Els requisits: ballar i no parlar. El personatge, que elles no veuen mai, les farà ballar fins a la mort.Obra ¡Ay, Carmela! : Elegía de una guerra civil en dos actos y un epílogo.(1986) Sanchis Sinisterra, JoséL'acció transcorre el març de 1938 en un teatre de Belchite. Carmela i Paulino són una parella d'artistes ambulants de varietats que es veuen obligats a representar el seu espectacle improvisadament per celebrar, davant l'exèrcit victoriós, l'alliberament de la ciutat. Els conflictes que es plantegen són: haver de fer l'espectacle sense mitjans, adaptar els continguts del seu espectacle a la ideologia política dels feixistes i, el més important, ja que desencadena la tragèdia, haver d'actuar davant d'un grup de presoners milicians de les Brigades Internacionals que moriran afusellats el dia següent. Durant la funció, Carmela s'afegeix al cant republicà dels condemnats, cosa que provocarà la seva mort. L'obra comença quan Carmela, ja morta, s'apareix físicament a Paulino.Obra Los figurantes(1988) Sanchis Sinisterra, JoséEls figurants d'una obra de teatre es rebelen contra la seva condició de personatges sense identitat. Homenatge als figurants. Metàfora de la revolució : els figurants tanquen els protagonistes als camerinos i intenten ocupar el primer pla de la representació; és a dir, de la història.Obra El canto de la rana(1987) Sanchis Sinisterra, JoséCosme Pérez, actor d'entremesos vell, amb motiu de l'homenatge que es rendeix al seu personatge, Juan Rana, en la culminació de la seva carrera, reflexiona sobre el seu èxit i el que ha estat la seva existència. L'actor intenta, debades, alliberar-se del personatge.Obra IntimitatSanchis Sinisterra, JoséDues dones condemnades a mort dormen en una cel·la: la Teresa perquè havia col·laborat en la mort d'un capellà, i la Nati per cenetista. La Teresa parla en somnis i desperta la Nati, que no pot evitar sentir el que diu la Teresa. Quan aquesta es desperta i s'assabenta que la Nati ha estat escoltant-la, l'acusa d'espiar-la. Això porta a una discussió al final de la qual la Nati li revela el que deia mig adormida: demanava perdó. La Teresa, en assabentar-se'n, se n'avergonyeix.Obra Marsal Marsal(1994) Sanchis Sinisterra, JoséUn home, encarregat d'una missió misteriosa, ha d'espiar (vigilar, seguir, protegir...) diversos personatges. També manté, gràcies a un telèfon mòbil, tot un seguit de converses. Amb Margarita, la seva estimada, amb els seus caps... Al final, descobrim que forma part d'una incipient associació de gent que es "desenxufa" del sistema.Obra Perdida en los Apalaches(1990) Sanchis Sinisterra, JoséUna doctora en física és cridada per donar una conferència al seu poble natal. La conferència no s'arriba a donar, tant per la incompetència dels organitzadors com per una sèrie d'estranyes situacions espàcio-temporals.Obra Claroscuros(1994) Sanchis Sinisterra, José"Lo bueno de las flores es que se marchitan pronto": relació entre un home i una dona que s'esperen en una cua. Al començament, la relació és tensa, però cada cop esdevé més càlida. "Mal dormir": la germana d'Àgata ve del poble per convèncer-la que torni. "Retrato de mujer y sombras": una dona intenta convèncer el seu pare que surti de l'armari de l'habitació d'un hotel.Obra Lope de Aguirre, traidor : Tragientremés en dos partes(1986) Sanchis Sinisterra, JoséNou monòlegs de personatges que van estar en relació d'una manera o d'una altra amb Lope de Aguirre. Són fantasmes condemnats al sol·liloqui. Ànimes en pena que busquen una identitat. Mitjançant els monòlegs s'exposen la vida i els fets de Lope i de l'expedició a la recerca de Eldorado des de nou punts de vista diferents.