José Sanchis Sinisterra

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1940. Autor, dramaturg i director teatral. Autor d'una vintena d'obres dramàtiques i d'una desena de dramatúrgies de textos narratius, és fundador del Teatro Fronterizo i de la Sala Beckett. També exerceix de professor de dramatúrgia i d'escriptura teatral. De la seva obra, àmpliament premiada, traduïda i representada, en sobresurt el títol de "¡Ay, Carmela!"
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 14
  • Obra
    Pervertimento y otros gestos para nada
    (1987) Sanchis Sinisterra, José
    Jocs metateatrals que qüestionen, des del mateix caràcter de l'escriptura dramàtica, tots els elements que juguen en la representació: el personatge, l'espai, la gesticulació, l'autor, el temps, l'actor... totes les convencions teatrals: l'essència del teatre convertida en essència dramàtica.
  • Obra
    Bienvenidas
    (1993) Sanchis Sinisterra, José
    Cinc noies són contractades per un personatge misteriós en qualitat de ballarines. Els requisits: ballar i no parlar. El personatge, que elles no veuen mai, les farà ballar fins a la mort.
  • Obra
    Los figurantes
    (1988) Sanchis Sinisterra, José
    Els figurants d'una obra de teatre es rebelen contra la seva condició de personatges sense identitat. Homenatge als figurants. Metàfora de la revolució : els figurants tanquen els protagonistes als camerinos i intenten ocupar el primer pla de la representació; és a dir, de la història.
  • Obra
    El canto de la rana
    (1987) Sanchis Sinisterra, José
    Cosme Pérez, actor d'entremesos vell, amb motiu de l'homenatge que es rendeix al seu personatge, Juan Rana, en la culminació de la seva carrera, reflexiona sobre el seu èxit i el que ha estat la seva existència. L'actor intenta, debades, alliberar-se del personatge.
  • Obra
    Marsal Marsal
    (1994) Sanchis Sinisterra, José
    Un home, encarregat d'una missió misteriosa, ha d'espiar (vigilar, seguir, protegir...) diversos personatges. També manté, gràcies a un telèfon mòbil, tot un seguit de converses. Amb Margarita, la seva estimada, amb els seus caps... Al final, descobrim que forma part d'una incipient associació de gent que es "desenxufa" del sistema.
  • Obra
    Perdida en los Apalaches
    (1990) Sanchis Sinisterra, José
    Una doctora en física és cridada per donar una conferència al seu poble natal. La conferència no s'arriba a donar, tant per la incompetència dels organitzadors com per una sèrie d'estranyes situacions espàcio-temporals.
  • Obra
    Claroscuros
    (1994) Sanchis Sinisterra, José
    "Lo bueno de las flores es que se marchitan pronto": relació entre un home i una dona que s'esperen en una cua. Al començament, la relació és tensa, però cada cop esdevé més càlida. "Mal dormir": la germana d'Àgata ve del poble per convèncer-la que torni. "Retrato de mujer y sombras": una dona intenta convèncer el seu pare que surti de l'armari de l'habitació d'un hotel.
  • Obra
    Lope de Aguirre, traidor : Tragientremés en dos partes
    (1986) Sanchis Sinisterra, José
    Nou monòlegs de personatges que van estar en relació d'una manera o d'una altra amb Lope de Aguirre. Són fantasmes condemnats al sol·liloqui. Ànimes en pena que busquen una identitat. Mitjançant els monòlegs s'exposen la vida i els fets de Lope i de l'expedició a la recerca de Eldorado des de nou punts de vista diferents.
  • Obra
    Mísero Próspero
    (1987) Sanchis Sinisterra, José
    Monòleg de Próspero, personatge de Shakespeare "La tempesta". Reflexió sobre l'amor filial, la solitud de la vellesa, la representació teatral i la creació artística. Llarg plany de Próspero que adverteix Miranda dels esdeveniments que tindran lloc segons l'obra de Shakespeare.
  • Obra
    Valeria y los pájaros
    (1992) Sanchis Sinisterra, José
    Valeria, que té poders per relacionar-se amb el més enllà, aprofita per posar-se en contacte amb l'únic home que va estimar. Però el món d'ultratumba és tan caòtic com aquest i ha de fer força gestions entre els fantasmes per dur a terme el seu objectiu. Valeria descobreix que aquest amor va morir en una de les guerres brutes sudamericanes i que té problemes per acudir perquè va ser enterrat en una fosa comuna. La recerca d'aquest esperit l'enfronta amb una realitat de la qual ha intentat esquitllar-se tota la vida.