Albert Boadella Oncins
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1943. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona i al Centre Dramatique de l'Est, Estrasbourg, funda l'any 1962 la companyia Els Joglars. La seva activitat com a actor, director i dramaturg es desenvolupa quasi totalment dins d'aquesta companyia amb la qual ha creat una trentena de títols, sovint premiats, amb gran acceptació de públic, tant a Espanya com a l'estranger.
Nom
7 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 7 de 7
Obra Visanteta de Favara(1986) Boadella Oncins, AlbertL'obra fa un recorregut dels diversos esdeveniments descrits a la Bíblia, des del Gènesi fins l'Apocalipsi, situant-los tots en el País Valencià. Els primers dona i home s'anomenen Visanteta i Pascualo i la Fruita prohibida que els expulsa del paradís és una taronja. Al llarg de la història, hi apareixen Déu, el Dimoni (Lluci), Àngels, Sants i humans amb noms propis com Caiu, Abel o Matusalen i altres que representen Valencians i no Valencians del present i el futur. Aquests personatges i les escenes que representen estan rodejats d'elements de la simbologia valenciana: les falles, les festes de Moros i Cristians, les Mascletàs, la Dama d'Elx, la paella i finalment el turisme, que acaba destruïnt la cultura valenciana la qual crema com una gran falla.Obra Bye, bye, Beethoven(1987) Boadella Oncins, Albert"En un camp d'experimentació soviètic es realitzen proves d'acceleració sobre éssers humans amb la intenció de conèixer quines serien les mutacions socials i biològiques que podrien tenir lloc en el futur. Després d'un seguit de transformacions apareix com a darrer fenomen un virus anomenat 'Apocalíptic' que és activat per la música de Beethoven que també augmenta la radiació atòmica de l'atmosfera. Es produeix una gran explosió i apareix una nova criatura 'Laetius', ésser dotat per sobreviure en un medi totalment contaminat. La història de 'Laetius' serà més curta que la del seu avantpassat 'L'home', ja que descobrirà els elements per una nova autodestrucció total a l'època Rococó."Obra El retablo de las maravillas: cinco variaciones sobre un tema de Cervantes(2003) Boadella Oncins, AlbertChanfállez, Rabelín i Arbequino són tres estafadors que, en ple segle XVI, es dediquen a anar de palau en palau mostrant l'inexistent retaule de les meravelles. Com que afirmen que només el poden veure aquells que són fills legítims i que tenen la sang neta de tota impuresa, ningú s'atreveix a desemmascarar-los, i tothom acaba lloant la bellesa del retaule. També el lloen els Condes de Daganzo, el fill dels quals és Don José, que té una discapacitat psíquica. Per guanyar-se la simpatia dels comtes, Chanfállez afirma que el retaule els pot ser d'algun consol, ja que els pot mostrar com, en el futur, discapacitats psíquics triomfaran. Els comtes accepten veure-ho, i el retaule mostra quatre escenes en les quals uns personatges idèntics a Don José triomfen en els camps de l'església, l'art, la gastronomia i la política. Després d'aquestes escenes, els comtes es mostren escandalitzats davant tanta hipocresia, i demanen als estafadors que se'n vagin immediatament.Obra Virtuosos de Fontainebleau(1985) Boadella Oncins, AlbertLa Concelleria d'Interrelacions amb Europa ha convidat als Virtuosos de Fontainebleau, set músics de cambra, a la cerimònia de cloenda del cicle d'actes "Europa a l'abast". Aquests músics estan fent una gira per països, segons ells, poc civilitzats, seguint un pla de la UNESCO per portar la música clàssica a les cultures més primitives. Els músics francesos insulten als espectadors, a qui consideren inferiors i exhalten tot allò francès, especialment la gastronomia. Arriben a la conclusió que Europa comença als Pirineus. Però, llavors canvien d'actitud, i intenten agermanar els dos pobles veïns, exhalten els tòpics espanyols: "toros", "chorizo", apassionament desmesurat, analfabetisme, incompetència, ganduleria, gelosia... i reneguen de tot allò francès. Els músics desitgen deixar de ser europeus i virtuosos. Finalment, apareix el funcionari de Interrelacions amb Europa de la Generalitat vestit de Timbaler del Bruc i fa marxar als francesos.Obra El Nacional(1993) Boadella Oncins, AlbertD. Josep, un vell acomodador d'un teatre abandonat, decideix acollir al teatre una colla d'indigents. Aquests indigents hi podran viure a canvi de participar en el muntatge que D. Josep vol fer de "Rigoletto". L'estrella de l'espectacle, la Castadiva, és la dona de fer feines i l'orquestra es redueix a una indigent àustro-hongaresa que toca la viola. Els assajos s'allarguen durant mesos i mesos. L'obsessió de D. Josep per tornar a omplir el teatre l'ha conduït a la bogeria: és incapaç de distingir el que és teatre o el que és realitat. Tots els seus esforços seran inútils i l'edifici teatral acabarà derruït per ordre de l'arquitecte municipal.Obra Columbi lapsus(1989) Boadella Oncins, AlbertUns periodistes visiten la Fundazione i s'interessen pel nou Albíssimo Master, un home ple de bones intencions. Quan Albíssimo s'adona de la corrupció existent dins la Fundazione voldrà evitar-la. Els Honorabile, que controlen els negocis bruts de la Fundazione no toleren que el Master s'interposi en els seus assumptes i tramen una conspiració contra ell. L'Albíssimo és avisat i ajudat per agents de la K.G.B. i membres de la seva guàrdia personal, els quals no poden evitar que el Master mori en estranyes circumstàncies. El polonès Karol Wojtilla, és elegit nou Master, amb el nom de Joan Pau II. Aquest seguirà el joc als Honorabile, que podran continuar fent de les seves dins la Fundazione.Obra Yo tengo un tío en América(1991) Boadella Oncins, AlbertUn grup de pacients del frenopàtic de Pruit inicien una sessió de teràpia que consisteix en reproduir el descobriment i colonització d'Amèrica mitjançant un psicodrama. Els pacients s'identifiquen amb indígenes d'una tribu que es veu envaïda per uns colonitzadors. Aquests són els mateixos treballadors i doctors del frenopàtic. Durant la sessió apareixen diverses imatges que recorden fets històrics, les quals, un cop filtrades a través de la bogeria dels interns, s'acosten més a un somni que a la realitat.